La dependència i l’addició dels combustibles fòssils ens està empenyent a tots a l’abisme i tenim al davant una difícil i gran decisió o acabem amb ells o ells acabaran amb nosaltres, prou de maltractar la biodiversitat, prou de tractar la natura com un WC i prou de contaminar-nos amb el carbó que alliberem a l’atmosfera, prou de perforacions i mines que son cada cop més profundes, haig de dir de manera contundent que estem cava’n la tomba. Aquestes son les paraules del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, en obrir la COP26 de Glasgow.
Quan va començar la conferència de les parts (COP26) hi havia una gran expectació entre els ciutadans i països de voler sobrepassar l’Acord de París amb noves propostes i un calendari de futur aturant el canvi climàtic í parant l’escalfament global. Però quan acaba la conferència i gairebé tots els titulars periodístics diuen que s’ha tancat amb un acord de compromís és vergonyós i patètic ni tan sols un acord de mínims, de compromís vol dir que a la pràctica es queda en no res, tot igual, decebedor, fins a la següent pantomima (reunió). La decepció ha estat general, Guterres ha set contundent, fallar com hem fet contra el canvi climàtic és una sentència de mort, la direcció correcte que semblava havia pres la conferència era només una il·lusió perquè la suma de determinades voluntats en l’àmbit de països ens situaran en els millors dels escenaris en 2,7 °C una gran bestiesa per a tots plegats.
És l’hora de passar a l’emergència climàtica, posar fi a les subvencions als combustibles fòssils i al carbó, posar preu al carboni i fer efectiu un compromís de finançament fixa del clima per protegir els països més pobres i que contaminen menys seria de justícia social. El malestar per la COOP26 és evident tal com ho manifesten més de 1200 ONG ambientalistes, Amigos de la Tierra qualifiquen l’acord de manca de justícia climàtica que perjudica encara mes als països del sud global (els més pobres) i acusa directament als països més contaminants de pressions per impedir l’eliminació dels combustibles fòssils i el carbó, m’entres que per Ecologistes en Acció Glasgow deixa enrere milions de persones afectades pel canvi climàtic i prorroga l’improrrogable, en canvi Greenpeace el qualifica de submís i dèbil perquè se’ns acaba el temps i d’aquesta manera no podrem continuar.
La COP26 va crear unes expectatives en les organitzacions i països que varen pujar molt de pressa al començament, però en acabar la conferència ha baixat tant o més de pressa que l’iniciï deixant un buit i una decepció i cal fer-ne una gran reflexió de com els interessos de les grans corporacions, hòldings, que representen els combustibles fòssils i el carbó son els que dominen les accions que s’han de fer sobre el canvi climàtic, els governs de torn només son espectadors d’una obra que si arriba a l’acte final amb els mateixos actors, el planeta en el seu conjunt deixarà d’existir. A més d’un ens fa dubtar que qualifiquin a les persones com animals racionals veien el que estem veient. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
