El procés pel qual les plantes transformen la llum solar en energia química que els científics fa dècades que l’estudien, el que fins ara se sap és que intervenen pigments com la clorofil·la que capturen la llum i que l’energia arriba als centres de reacció on es converteix en electricitat biològica. Tot aquest procés no es pot explicar només tenint en compte la Física clàssica perquè en l’etapa inicial de la fotosíntesi sembla que ho fa obeint regles de la mecànica Quàntica i aquí és on es posa interessant, en la mecànica quàntica les partícules poden ser a diversos llocs a l’hora i travessar barreres com a veritables fantasmes, són imperceptibles a l’ull humà. Un estudi publicat per Jürgen Hauer que s’endinsa en l’aspecte més controvertit de la fotosíntesi és la forma en què l’energia viatge dins de la clorofil·la, la investigació ens diu l’estat Qx de la clorofil·la a encara que duri 30 femto segons que és crucial per fer la transferència d’energia, segons Jürgen ens indica que la fotosíntesi aprofita la quàntica per a optimitzar l’eficiència energètica. Per entendre aquest descobriment s’ha de conéixer molt bé com la clorofil·la es queda i distribueix l’energia lumínica, quan un fotó colpeix una molècula de clorofil·la la captura d’energia es fa en forma d’excitacions electròniques que no es queden en un sol estat, es distribueixen en diferents nivells d’energia coneguts per estats B i Q. L’estat B, té més energia i és responsable de l’absorció de la secció blava i verda de l’espectre m’entres que l’estat Q d’energia més baixa és responsable de l’absorció de la llum roja i groga. Aquest estat se subdivideix en dos,Qx i Qy, el primer gairebé indetectable, la seua existència és tan curta que és difícil de trobar, però és necessària i clau per la transferència energètica dins la molècula. Aquests estats estan acoblats de manera quàntica que vol dir que l’energia es pot desplaçar entre ells de manera molt ràpida sense cap pèrdua d’energia, un fet difícil d’explicar en la Física Clàssica.
Aquesta troballa del professor Jürgen és molt important, primer ens ajuda a comprendre l’eficiència de la fotosíntesi com una referència pel desenvolupament de tecnologies de conversió d’energia, a més de trans ferir-se l’energia sense pèrdues des de la física quàntica ha servit per a posar en panells solars i dispositius fotovoltaics de nova generació, també el podem aplicar aquest coneixement a sistemes de Fotosíntesi artificial capaç de convertir la llum en energia o productes químics útils per no dependre dels combustibles fòssils, a més si es reprodueixen l’eficiència dels processos naturals es podrien millorar totes les tecnologies del futur. Per acabar l’estudi ens fa comprendre com la mecànica quàntica treballa a nivell biològic, des de fa molt temps que es pensava que la física quàntica era molt fràgil per influir en éssers vius, aquesta investigació demostra que la natura ha trobat el camí per aprofitar aquestes propietats en el seu benefici. Fins fa molt poc els científics asseguraven que la Biologia era una ciència molt complexa i que no tenia res a veure amb la quàntica una idea que avui podem dir que era errònia, doncs la mecànica quàntica juga un paper tan important en els processos biològics que és vital per la fotosíntesi de les plantes o respiració cèdular. Aquesta ens ajudarà a entendre les mutacions tant en la flora com en la fauna, tot i que és bo avançar el professor Michael Garret ens fa un toc d’alerta sobre les innovacions i la IA, no sols amenacen els nostres llocs de treball i la nostra privacitat sinó que podrien ser els que acaben amb la civilització, perquè avancen a un ritme diferent de les escales del temps que coneixem. Segons el professor el termini d’una civilització tècnica com la nostra estaria a l’entorn dels 200 anys que és el termini màxim perquè una intel·ligència artificial no regulada passe a ser una eina a ser el nostre botxí. Segurament aquesta versió apocalíptica del món ens sembli exagerada, però alguna part de raó té, els humans estem acabant amb els recursos naturals a una velocitat de vertigen i amb la IA encara ho serà més, quan haurem acabat amb aquests recursos serà la fi de la nostra civilització, veurem quant temps ens queda.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.