El pagès i sindicalista Dani Forcadell és el nou president de la junta rectora del parc natural del Delta de l’Ebre i ha assumit el càrrec amb dos objectius clars: fer funcional i participatiu aquest òrgan rector i pressionar el Govern perquè creï una figura legal que protegeixi i blindi el delta de l’Ebre. Segons Forcadell, això es pot aconseguir amb un pla de gestió o un pla de protecció del parc natural -emparat en una llei o un decret del Govern-, en la defensa del qual tots els membres de la junta se sentin còmodes i que preservi el Delta de futures amenaces, com els plans hidrològics. El nou president s’ha compromès a «intensificar» les reunions i reforçar la col·laboració de la junta amb els tècnics del parc.
«Fa temps que sabem que el Delta desapareix a la nostra cara i des del Gloria cap aquí ho ha vist tothom», ha recordat Dani Forcadell, nou president de la junta rectora del parc natural del Delta de l’Ebre. La falta de temps o aquesta lluita in extremis i a contrarellotge per salvar-lo és un dels principals motiu pels quals ha assumit el càrrec. Forcadell defensa que la junta rectora té un paper «de col·laboració» –sense pressupost i amb poques funcions executives-, però té cert «poder de decisió i de pressió» que fins ara no s’ha usat, «segurament» perquè no pensaven «que la cosa fos tan greu». «Ha arribat el moment de fer alguna cosa més i anar més enllà», s’ha compromès.
Per a Forcadell, perquè la junta rectora sigui més funcional no es pot limitar a reunir-se dues vegades l’any per repassar informes tècnics. «Hem de començar a fer reunions més sovint, involucrar-nos en el dia a dia del funcionament i treballar pel bé de parc», ha defensat. Tots els membres de la junta (46) s’han avingut a què aquestes reunions sigui més periòdiques. «Hem de saber què es fa, on es pot arribar, quins problemes té, i ajudar», ha insistit el president de la junta.
Com ha assenyalat Forcadell, cada any s’elaboren al parc entre 150 i 200 informes tècnics de qüestions tan diferents com la gravació d’un anunci en un espai natural a l’avaluació del pla de protecció de l’Estat i el retrocés de la línia de costa que preveu. En aquestes qüestions, la junta, com a ens «més polític», ha de «valorar», «donar suport» en les decisions i «ajudar als tècnics». «Hi confiem i hem d’estar al seu costat, però és com en un ajuntament on els funcionaris tenen els regidors i l’alcalde que coordinen o empenen en la direcció que creuen», ha exemplificat Forcadell.
Per fer aquest guiatge, la junta també ha de trobar «l’equilibri» entre les perspectives i opinions de tots els seus representats i caldrà treballar per consensuar «una posició conjunta». A partir d’aquí, el president de l’òrgan demana a la trentena d’entitats, organismes i institucions que formen la junta rectora, que pressionin allí on tinguin capacitat de fer-ho, sobretot per aconseguir una figura legal de protecció.
Forcadell ha recordat que el parc natural no té un pla de gestió actualitzat. «Sense documents que avalin la protecció i les necessitats del parc, estem indefensos», ha assenyalat. La direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural s’ha compromès a posar l’equip tècnic per elaborar un pla de protecció del medi natural i el paisatge del delta de l’Ebre i en una nova reunió extraordinària que es farà els pròxims dies, es presentarà el procediment perquè la junta rectora decideixi si ho posen en marxa. «Blindar el parc natural és equivalent a protegir tot el delta de l’Ebre», ha dit Forcadell.
El president de la junta rectora també retreu a l’Estat que inverteixi al delta de l’Ebre un 1% de la inversió que fa en altres zones fràgils i en risc com el Mar Menor, «un despropòsit» com el retard d’un any d’aquesta inversió –de 4 MEUR- per aportar sorres a les zones costaneres del Delta. «Per sort ha estat un hivern benigne, un altre any així no el podem aguantar», ha advertit.
ACN