14.3 C
Amposta

Fiscalitat Ambiental

Cal preguntar-se si les mesures de la fiscalitat verda són efectives en cada mesura que es pren i sí que són suficients per complir els compromisos de no apujar la temperatura del planeta en més d'1,5°, ara mateix no està a l'altura d'aquest repte

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

La manca de regulació d’impostos ambientals suficients per fer front a l’emergència climàtica dona l’oportunitat per poder aplicar-los a Catalunya. La Generalitat pot crear impostos ambientals tot i que no existeixin a l’estat, per allò que dona un gran recorregut al país, avui encara no s’ha explorat gravar emissions d’òxids de sofre, diòxid de carboni, però sí que tenim un impost sobre la contaminació de l’aire que no s’aplica sobre el SOx ni el CO₂, s’haurien de pujar segons la Generalitat els tipus impositius d’abocament o incineració, establir un retorn pel compostatge casolà, prioritzar la reutilització per sobre el reciclatge selectiu de residus, la creació d’un impost sobre els residus industrials perillosos o un impost que gravi la producció termonuclear d’energia elèctrica entre altres mesures.

El greu problema ambiental que té la nostra societat del desenvolupament basada en la producció i el desenvolupament que porta els ciutadans a comprar, llençar, comprar i com assenyala l’encíclica Laudato Si, una minoria es creu amb el dret de consumir en una proporció que seria impossible generalitzar, perquè el planeta no podria ni tan sols valorar els residus d’aquest consum. El principi bàsic del Dret Ambiental és pensar Global i actuar Local sabent que els objectius del PNUMA de l’ONU dins els Objectius de Mil·lenni diu que s’ha de posar fi als abocadors incontrolats o il·legals, aconseguir una gestió respectuosa amb el medi ambient dels residus i reduir la seva generació a través de la prevenció, la preparació per la reutilització i el reciclatge d’alta qualitat en tota la política de residus.

Les figures impositives ambientals que graven la contaminació obeeixen al principi de què contamina paga, de manera que aquells que gestionin els residus contaminants pagaran més i els que no menys, es busca amb aquestes mesures generar menys residus, la reutilització i el reciclatge que estan exemptes de qualsevol impost ambiental. Els impostos ambientals que s’estableixen per desincentivar conductes que suposen un deteriorament en el medi ambient i a favor de les bones pràctiques està molt lluny encara d’aquests propòsits, la tributació ambiental és un mitjà per gravar els comportaments que contaminen o quan s’utilitzen recursos naturals de manera indiscriminada.

Aquests principis redistributius estan subjectes a la realitat administrativa que impedeix als Ajuntaments decidir sobre els impostos ambientals i el tipus de fiscalitat que voldrien aplicar, fent un sistema uniforme de pagament on no es tributa en funció de l’ús del servei, molt injusta. Catalunya té més de dotze tributs relacionats amb els residus, l’ús dels recursos naturals, emissions atmosfèriques i l’aigua, pels quals recapta anualment més de sis-cents milions pel cànon de l’aigua, més del 60% del que es recapta a Espanya. La llei ha de servir per conscienciar no només per recaptar i la fiscalitat s’ha de distribuir entre les diferents administracions perquè els municipis i comunitats autònomes disposin de més capacitat normativa, s’entén que aquest sistema fiscal se centra en la riquesa i la renda oblidant comportaments com el consum energètic amb excés, la contaminació o l’explotació de recursos naturals que s’haurien de sancionar. En els Ajuntaments s’ha de vincular la taxa de residus municipals a un pagament per generació, passant d’un sistema en el qual tothom paga igual a un que cada ciutadà pagui en funció del que realment generi.

El nostre sistema econòmic provoca efectes negatius sobre el medi natural, les externalitats negatives, les decisions que prenen els agents econòmics afecten tercers sense tenir en compte els efectes contaminants del medi ambient i provoquen un problema d’eficiència, genera també problemes d’equitat perquè els efectes de la degradació ambiental no recauen per igual a tothom. Per això la intervenció pública és necessària per reduir o evitar aquestes externalitats, la manera més normal d’intervenció són l’establiment de normes com, prohibicions, límits, emissions, establir llicencies i sobretot la fiscalitat ambiental que consisteix a aplicar el principi de qui contamina paga afegint així un objectiu ambiental a les tradicionals funcions de la recaptació i distribució de la fiscalitat.

Joan Cunill, tècnic superior mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -