Esquerra Republicana ha situat la defensa del model territorial de les Terres de l’Ebre al centre de la seva estratègia municipalista a un any de les eleccions locals. El partit va reunir aquest dilluns diversos alcaldes, alcaldesses i presidents de consells comarcals de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre per reivindicar un projecte compartit que posa el focus en la cohesió social, la lluita contra el despoblament i el desenvolupament econòmic dels municipis ebrencs.
El president de la federació ebrenca d’Esquerra Republicana de Catalunya, Albert Salvadó, va defensar que «la reivindicació de les Terres de l’Ebre estarà al centre del projecte municipalista» del partit. Salvadó va recordar el pes institucional de la formació al territori, amb 25 alcaldies, 190 regidors, 33 consellers comarcals i 3 diputats provincials.
Durant la compareixença també es va advertir sobre l’auge dels discursos populistes, als quals «Esquerra hi oposarem resistència» per seguir reivindicant els valors progressistes i drets de la ciutadania. També va esmentar el risc d’una «Catalunya de doble velocitat» entre l’àrea metropolitana i els territoris no metropolitans. En aquest sentit, Salvadó va assegurar que Esquerra treballarà per incorporar «una visió no metropolitana a les eines de progrés del país».
Una de les qüestions que van centrar la trobada va ser la necessitat de reforçar els instruments destinats als pobles petits i micropobles. El president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Joan Aubanell, va reivindicar el futur desplegament de l’Estatut de Municipis Rurals i el Pla de Pobles 2026-2030, incorporat als pressupostos de la Generalitat. El programa preveu destinar 400 milions d’euros a municipis de menys de 5.000 habitants, EMD i capitals de comarca de menys de 15.000 habitants amb l’objectiu de combatre el despoblament i impulsar actuacions de rehabilitació urbana, patrimonial i residencial. «Treballem per tenir pobles vius, perquè sense gent no hi ha pobles i sense pobles no hi ha país», va firmar Aubanell.
Des de la Ribera d’Ebre, el president del consell comarcal i alcalde de Flix, Francesc Barbero, va defensar les polítiques vinculades a la transformació econòmica del territori. Barbero va posar com a exemples els Fons de Transició Nuclear, impulsats per Esquerra Republicana, així com projectes com la gigafactoria de Móra la Nova o l’ampliació de la Reserva de la Biosfera del COPATE. Segons va assenyalar, aquestes iniciatives han de servir perquè «els joves tinguin un pla de vida factible als nostres pobles i ciutats».
Per la seva banda, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, va defensar la necessitat de seguir «treballant per la cohesió social dels municipis i del territori, en un moment que determinats partits polítics de dreta i d’extrema dreta, catalans i espanyols, intenten fragmentar la societat per quatre vots». Tomàs va reivindicar el paper dels ajuntaments com a espais de cohesió i va assenyalar eines com l’esport, la cultura, les polítiques d’ocupació, l’educació o la llengua catalana com a instruments d’inclusió.
La trobada també va servir per reivindicar la coordinació entre municipis republicans de les Terres de l’Ebre. L’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, va assegurar que el partit afronta les pròximes municipals «amb ambició territorial, amb un projecte compartit que reivindiquem, i pel qual treballem, les Terres de l’Ebre com a territori d’oportunitats». Lleixà també va defensar el paper de Tortosa com a motor de projectes estratègics per al conjunt del territori, entre els quals va citar el polígon Catalunya Sud i el seu ramal ferroviari, la millora de la mobilitat viària i ferroviària o l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta i la construcció del futur hospital universitari.
Redacció A.M