El Departament d’Agricultura ha confirmat un cas de virus del Nil occidental en un cavall. En concret, es tracta d’un poltre de la zona d’Amposta sense símptomes, detectat pel programa de vigilància del virus del Nil occidental en animals que duu a terme el Servei de Prevenció en Salut Animal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i l’IRTA, en coordinació amb el Departament de Salut. Aquest virus ja s’havia detectat en animals a Catalunya el 2017 i el 2018, però el control s’ha intensificat arran dels casos d’Andalusia. La vigilància en èquids i aus és cabdal. El virus només es transmet de les aus als èquids o d’aus a les persones.
El cas es va confirmar el 4 de setembre. Al poltre se li han detectat anticossos i no havia estat vacunat prèviament. L’animal tampoc no s’havia mogut fora del territori recentment, el que confirmaria que la infecció es va produir a la zona del Montsià.
La vigilància del virus del Nil occidental en èquids és un component molt important d’aquest programa a Catalunya. El cas del poltre d’Amposta es va detectar pel mètode de vigilància activa del programa de vigilància, gràcies a la participació dels veterinaris clínics d’èquids que hi col·laboren. En la vigilància activa es prenen mostres de cavalls sense símptomes, però també es fa la vigilància passiva amb els èquids que tenen símptomes sospitosos.
Després d’aquest primer focus en èquids a Catalunya, aquest any 2020 s’ha posat en marxa el Programa d’alerta, prevenció i control del virus del Nil occidental a Catalunya en hostes animals per reforçar la vigilància en zones properes del focus a partir d’un disseny de mostreig elaborat per la unitat d’epidemiologia de l’IRTA-CReSA. Paral·lelament, també s’ha activat el programa de vigilància d’arbovirus en mosquits coordinat pel Departament de Salut per realitzar inspeccions entomològiques i control vectorial a la zona.
Arran dels casos d’Andalusia, el Servei de Prevenció en Salut Animal del DARP va emetre el mes d’agost un comunicat a les persones relacionades amb els èquids, com veterinaris clínics, propietaris i centres d’hípica, per seguir vigilant aquesta malaltia en aquests animals i comunicar-ne qualsevol cas de sospita. Els cavalls no són una font d’infecció directa. El virus del Nil occidental es transmet generalment per picades de mosquits del gènere ‘Culex’, i afecta principalment les aus. En algunes ocasions un mosquit infectat a partir d’una au pot transmetre’l a èquids i humans. La transmissió sempre és d’au a animal o d’au a persona, no d’èquids a persones ni entre persones.
Per tant, és necessari controlar les poblacions dels mosquits que són potencials transmissors del virus. El treball de control de poblacions de mosquits és continu des de l’inici de la temporada, cap al març o l’abril, fins al final, cap a l’octubre o a l’inici del novembre, però s’intensifica a partir del juny. D’altra banda, es recomana a la població prendre les mesures per evitar les picades de mosquits, com l’ús de repel·lents i roba llarga en zones de molta densitat de mosquits.
A Espanya, el 2010 i el 2016 ja hi va haver algun cas en persones, però aquest estiu ha estat la primera vegada que ha aparegut un brot amb molts casos amb quadres neurològics greus i tres morts a data d’avui. A Catalunya, la vigilància del virus del Nil occidental en animals es realitza des de fa més de quinze anys perquè és una malaltia zoonòtica de declaració obligatòria per l’Organització Mundial de Salut Animal (OIE).
El 2017 es va aïllar el virus per primera vegada en un astor al Segrià, i va ser la primera vegada que es va detectar el llinatge de tipus 2 del virus a l’Estat. El 2018 també es va detectar un brot en èquids per primer cop a Catalunya, en concret al Garraf. En aquell cas, l’encarregat de les inspeccions entomològiques va ser el Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Font: ACN
