L’adaptació de la norma jurídica per cada cas concret per evitar que els legisladors facin una interpretació rígida de tots els preceptes legals és l’Equitat, és el principi en què totes les persones han de tenir les mateixes oportunitats on ningú s’ha de trobar en desavantatge front un altre ciutadà del país.
El govern de la Generalitat està abanderant l’equitat per fer sortir del pou en què fa anys que es troba el sector primari a Catalunya amb un futur incert, desertitzat i envellit, i volen posar recursos per fer-lo atractiu i reactivar-lo, no passa així en altres sectors com la indústria de validació de residus o renovables, en la primera trobem comarques amb una gran massificació d’indústries com el Montsià que s’allunyen i molt de l’Equitat deixant que els ciutadans no tinguin les mateixes oportunitats i siguin discriminats front altres ciutadans, a la Terra Alta, en canvi, la discriminació dels ciutadans és per les renovables envaint amb grans impactes sobre el paisatge, sorolls, contaminació o visualització dels molins de vent que hi tenen col·locats.
Un altre sector en què l’Equitat no fa acta de presència és en el de l’aigua, un recurs i bé universal de què gaudim al nostre territori amb el riu Ebre, un dels més grans i llargs del país i que sempre l’ha cohesionat socialment i econòmicament i al llarg del temps han sorgit al seu entorn organitzacions per defensar-lo de greuges tant exteriors com interiors, amb reivindicacions conegudes com el No al transvasament a altres llocs del país. Però estem en un altre escenari diferent del començament dels anys 80 des de les hores i hi ha hagut molts canvis com el climàtic que ha fet replantejar un seguit de coses que fins ara no s’havien tingut en compte, com per exemple el No al transvasament.
Segons els científics les sequeres seran moltes i més intenses i la visió de país l’haurem de transformar sent més solidaris per poder-hi fer front. El discurs fet fins ara de què el transvasament posa en perill la supervivència del delta de l’Ebre no és del tot certa. Hi ha condicionants de molt més pes que el transvasament, com els pantans que té el riu en el seu recorregut que gestionen l’aigua i retenen sediments, les centrals elèctriques que desvien aigua i sediments per fer energia o la gran quantitat d’hectàrees per agricultura intensiva que encara s’estan ampliant a la zona de l’Aragó. Un argument difícil de creure, el transvasament, quan tècnicament les aigües abans de ser transvasades es poden filtrar per treure’n els sediments.
L’Ebre és un riu que pateix menys sequeres que altres per la seva amplitud i diversitat, períodes com el que hem viscut recentment en què gràcies a la pluviometria de la conca de l’Ebre ha fet que en el tram de Tortosa hagi arribat a tenir un flux de 844 m³/s mentre el cabal ecològic està en 80 m³/s, aquesta diferència s’hauria d’aprofitar per resoldre situacions crítiques d’altres territoris en situacions greus de sequera, per recarregar aqüífers i evitar consums energètics d’aigües dessalades. La Solidaritat que té un camí d’anada, un de tornada i memòria i se’n pot dir transvasament que seria possible fer si treballéssim en un escenari actual no de fa molts anys i ajustant el discurs al Sí que no s’ha treballat, hem quedat immòbils en el passat amb un discurs que ara no és vàlid, perquè amb un òrgan col·legiat amb majoria del territori que decidís quan hi ha remanents d’aigua els m3 que es poden transvasar sense perjudicar el territori, evitaríem la insolidaritat de llençar aigua dolça al mar, un mecanisme de gestió que asseguraria un transvasament segur per totes les parts.
L’aplicació de l’equitat per part del govern sembla que és molt selectiva i entremig provoca la desconfiança al territori amb el fet de donar a Aigües Ter-Llobregat, empresa de la Generalitat la gestió del canal Segarra –Garrigues amb el control d’infraestructures associades al canal com el pantà de l’Albagés, aquesta acció del govern ha provocat un gran recel pel possible transvasament encobert del riu Ebre. Abans de prendre decisions s’ha de parlar amb el territori de manera oberta per explicar la decisió que s’ha adoptat unilateralment i que afecta molts ciutadans, si no ho fan els recels, es faran més grans.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
