14.3 C
Amposta

[ENTREVISTA] Roberto Olivan: “A la meva tasca encara li falta molt de camí per ser valorada com desitgem”

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Roberto Oliván és un coreògraf català format a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’escola P.A.R.T.S. de la coreògrafa Anne Teresa de Keersmaeker (Rosas), amb qui ha treballat en diferents espectacles. Olivan va fundar a Bèlgica, l’any 2001, la seva pròpia companyia Enclave Arts del Moviment, coneguda actualment com a R.O.P.A. – Roberto Olivan Performing Arts, amb la qual ha creat nombrosos espectacles que s’han vist arreu del món.

Olivan té una carrera intensa reconeguda mundialment: Premi Nacional de Cultura 2014 (Catalunya), Premi Ciutat de Barcelona 2013 (Catalunya), Premi FAD Sebastià Gasch de les Arts Parateatrals 2012 (Catalunya) i Premi a la Creació Contemporània SACD 2001 (Bèlgica) de la Société des Auteurs et Compositeurs Dramatiques, a més de diverses nominacions.

2014 Premis Nacionals Cultura 3137 resize.jpg

Actualment té la seu a L’Obrador – Espai de Creació, a Deltebre que ara fa un any va replantejar la seva estratègia per convertir-se en un pol de creació artística amb programació durant tot un any. Així, el centre nascut com a Espai B del festival Deltebre Dansa, consolidava un programa d’activitat continuada, amb programació estable i residències, per desestacionalitzar l’activitat artística al territori. Ara, el projecte ROPA / Roberto Olivan Performing Arts es consolida amb un programa anual d’activitats.

Avui, la redacció d’Imagina Ràdio hem pogut conèixer la part més personal del coreògraf i creador del Deltebre Dansa i l’Obrador- Espai de Creació:

Primerament, qui diries que és Roberto Olivan?

Roberto Olivan és una persona normal i corrent, nascuda a Tortosa que viu a Deltebre. Ell sempre ha volgut complir un somni, el qual no ha estat fàcil, que l’ha portat per senderes una mica solitàries, per poder fer el millor possible dins la capacitat humana de compartir aquella passió que el va portar a viatjar pel món.

Roberto va acabar desenvolupant diferents aspectes de les arts escèniques: des de ser ballarí i coreògraf fins ser creador i director d’un festival, d’un espai de creació. El seu millor plaer és compartir amb la seva gent, la de les Terres de l’Ebre, tot allò que el motiva.

Roberto Olivan: "Hem arribat al punt on els somnis s'estan complint" | Diari de Tarragona

Com va sorgir Deltebre Dansa?

Deltebre Dansa va sorgir del desig de poder compartir amb la meva gent (família, amics i tots aquells amb qui sento que tenim aquest denominador comú: estimar les nostres terres).

El Deltebre Dansa recibe a unos 7.000 espectadores los primeros días de festival con los espacios para profesionales llenos

El motiu principal pel qual vaig crear Deltebre Dansa va ser perquè aqui no existia res semblant. Jo vaig viure la meva carrera professional a l’estranger i després vaig portar aquí tot allò que vaig aprendre i descobrir fora. Avui en dia, m’atreviria a dir que aquells joves com jo, en aquella època adolescent no tenien cap tipus de referent. Ara, almenys, n’existeix un amb aquesta sensibilitat per les arts escèniques (en concret, la dansa i el circ) per què almenys hi puguin tenir accés i que ho puguin descobrir. Per aquest motiu vaig voler fer-ho aquí, tot i que encara hi ha molt de camí per recórrer.

L’OBRADOR presenta nova temporada de dansa, circ, tallers i residències, com es va crear l’espai “L’Obrador”?

L’Obrador- Espai de Creació va nèixer, precisament, d’una necessitat, un creixement i una trajectòria natural del que estic fent des de fa 15 o 16 anys, quan vaig començar amb Deltebre Dansa, on tot l’aspecte de festival, exhibició (espectacles i formació,  que són els tallers), m’atreviria a dir que ara ja és part de la societat, però només dura 2 setmanes a l’any.

El naixement de l’Obrador no només va significar establir un centre neuràlgic consolidat per al festival, sinó que també permet fer aquesta extensió: enlloc de fer  que el festival duri dues setmanes, que pugui durar durant tot l’any, i que poguessim tenir-hi accés aquí i que també poguessim fer activitats similars a les que fem durant el festival.

L’any passat no es va poder dur a terme el Deltebre Dansa, com ho vau viure?

Em sembla que l’any passat, sense cap tipus de diferencia pel que fa a la resta del món, que va ser excepcionalment dur, el festival va passar per 3 etapes. Vull dir, tenim 3 versions possibles del festival: des de la ‘’ideal’’ que coneixem i que vam deixar el 2019, aquesta va passar a una segona versió en unes altres dates fins arribar a una tercera versió, que era bastant mínima i, que l’any passat no es va poder dur a terme.

Festival Deltebre Dansa | 15 años de vanguardia en las artes del movimiento en el corazón del Delta

El festival Deltebre Dansa bat el seu rècord | Setmanari L'Ebre | deltebre | Cultura | El Punt Avui

Evidentment, va ser un cop molt dur a encaixar perquè la nostra activitat (parlo d’un equip que hi ha darrere, també, creant el festival), no és una feina que el seu objectiu sigui treballar per guanyar diners per poder guanyar-se la vida, sino que darrere hi ha molts desitjos, sobretot de tota aquella gent que col·labora fent el festival. Hi ha un desig de fer-ho realitat, de veure en viu tot allò que s’està preparant. Això ens dona una satisfacció suprema i no haver-ho vist fer possible és un cop molt dur a encaixar, perquè s’ha de desfer tot, tornar a muntar-ho de nou l’any següent, sense saber si podrem tornar a fer-lo. Tot això és una extensió a tot el sector de la cultura que s’ho ha passat malament. S’ha posat en manifest que hi ha molta gent darrere els qui hi ha a l’escenari. Aquests viuen d’això, perquè és una professió, i mereix el mateix respecte i consideració que qualsevol altra feina.

Aquest any, en canvi, torna el Deltebre Dansa. Com serà?

La versió actual de Deltebre Dansa 2021 la veiem factible, es podrà fer. Però, es farà en una versió molt més reduïda per conseqüències de la pandemia: no podrem portar la carpa del circ, no podrem tenir molta aglomeració de gent i tampoc no podrem fer espectacles a l’interior. Però, jo crec que el festival d’aquest any tindrà molt a veure amb la versió que va néixer aquí a Deltebre fa uns anys enrere. Jo crec que, per als qui vam viure en aquella època, no va estar gens malament. Seria com recordar els inicis del que va ser aquell festival: més auster, simple i sempre guardant la essència del festival pel que fa a la qualitat.

Festival Deltebre Dansa será escenario de nueva serie de Netflix “We Speak Dance” — dantzan.eus

Creus que la teva tasca està prou valorada? 

Pel que fa a la meva tasca, ja sigui valorada o no, jo diria que encara li falta molt de camí per ser valorada com desitgem els que estem dins el sector de la dansa i de l’espectacle.

Nosaltres hem vist els aspectes positius que porta la societat i nosaltres sabem com pot canviar. Per això, incloure tot el que aporta la cultura i l’art, per a mi, la societat culta i sensible a l’art té un valor afegit indubtablement poderós. Em sembla que també és una ‘’qüestió de país’’. Vull dir, que tothom hem de començar a pensar en quin tipus de societat volem: si volem una societat amb cultura, la volem plana, la volem pràctica o empresarial pura o també si poden conviure-hi diferents aspectes que poden enriquir el que no es veu de l’ésser humà: la part espiritual.

Roberto Olivan

Tot i així, encara crec que queda molt per fer. Tal i com estem comparats en altres llocs, països i cultures, no està gens malament. Però, sí que podem donar uns certs passos molt més enllà que crec que ens portarien a tots un benefici indubtable.

Com veus el món de la dansa en un futur?

Jo veig, en el món de la dansa, que aquesta està fent un camí de creixement. Vull dir, que integra altres disciplines artístiques. La dansa és imparable. És un ésser viu que continua creixent i que, degut a l’existència i a la força que ha tingut pel que fa a les xarxes socials, la dansa, al tenir aquesta força propia que no necessita la paraula per expressar-se, es retroalimenta amb tot allò que passa als altres països, perquè no depenem de la paraula. Si fem una obra de teatre, necessitarem parlar polac per saber algo del que es parla a polònia. En la dansa, no importa en quin país s’ha escrit l’obra en concret, perquè la sensibilitat humana és la mateixa. El que passa a nivell nacional es contamina d’altres tendències, i el que jo veig és que està creixent cap a un sector híbrid en el que entrega aspectes d’altres disciplines com ara el circ, el teatre, música en directe, la tecnologia…

Bé, jo crec que és molt important sempre tenir un ull observant i saber  què passa a cada generació.

Com veus el Deltebre Dansa en un futur?

Veig en el Deltebre Dansa el mateix que en altres festivals que ja fa molts anys que existeixen aqui a Deltebre. Fins l’any 2019 no ha parat de créixer, i no hem parat de fer proves de diferents tipus, de trobar nous espais (tot i no tenir un auditori al poble). Vam trobar opcions molt valides que, a més a més, li van donar un afegit extraordinari i, el que ha estat molt interessant per part de l’equip nostre és veure com el públic del festival ja no és desconeixedor de la dansa, sinó que m’atreviria a dir que ja comença a ser un públic quasi expert en el tema. Bé, igual expert no és una bona paraula per expressar-ho, però amb això vull dir que han creat un molt bon criteri del que veuen als espectacles. Per tant, aquests tenen una opinió i és vàlida, perquè ja han vist altres coses i, per tant, les poden comparar.

Per tant, jo sí li veig molta vida llarga i sòlida al festival com a part d’una activitat que s’espera que arribi cap al mes de juliol al poble.

Veus el Deltebre Dansa sense la teva figura? Personalment, crec que ets el motor del festival

Jo sí que veig que existeix una part molt important a nivell personal de com s’ha arribat a portar a terme el festival. Jo penso que he sigut el motor i una persona clau a l’hora de prendre decisions importants pel que fa a la programació, a la forma…

No ho sé si sóc essencial. Pot ser algun dia algú pugui reprendre aquesta tasca i fer-la millor que jo. Tot i que ho dubto, no podría donar-te una resposta.

Però, ara mateix, moltes decisions tenen a veure no només en la programació, sinó en saber com fer arribar aquesta branca de les arts escèniques d’una manera molt més agradable i comprensible, ja que normalment formem part d’un sector molt minoritari en grans ciutats, a un sector de la població catalana que no està acostumat a veure aquests tipus de cultura. I, precisament, jo conec aquesta terra i el sector de les arts escèniques, i penso que he sabut crear un vincle facilitador de la comprensió de les arts. Qui sap si en un futur algú pot substituir-me i donar-li totes aquelles passes que, naturalment, la societat anirà reclamant?

Com valores l’involucració de la joventut en la dansa?

La dansa contemporània té com a característica principal el factor de la innovació, la creativitat i les noves formes d’expressió. És per això que és molt important estar en constant creació, fer una recerca constant i veure de quina altra manera diferent i actual es poden expressar certes emocions que surten com a reflex del que vivim a la societat. És molt important la participació i la integració de la joventut. I, també és molt important no perdre aquest vincle constant i renovador del que va sorgint.

És cert que hi ha certes diferències pel que fa a la meva generació, sobretot pel que fa a la manera de treballar. Mai es pot dir que una és millor que l’altra, però sí que hi ha moltes diferències les quals necessiten bastant diàleg per poder entrar dins la roda de la continuïtat de la progressió natural pròpia de la innovació de la dansa contemporània.

Quines creus que són les mancances que té aquest sector?

En aquest sector jo crec que hi ha quelcom molt important que és comprendre realment com funciona tot aquest sector. He treballat moltes vegades a França amb diferents arts que estan ben enteses i per tant hi ha tot un engranatge que va des d’una formació a les escoles als més petits on faciliten no només a l’artista sinó al seu futur en l’àmbit d’infraestructures i a nivell engranatge de tot el que va al voltant de l’artista com per exemple: tema tècnic, formació dels programadors, facilitar a la gent anar a consumir cultura, art, dansa, fer-ho part d’una vida normal. Fer que la cultura sigui respectada i vista d’una manera intel·ligent, sensible, interessant. I així no perdre l’interès real des del públic cap a on està viatjant en aquell moment l’artista. Fer aquest vincle una mica més proper i que sigui interessant per a tothom. Fer d’aquell moment d’anar al teatre o al circ fer un moment únic i màgic. En el moment que perdem aquest punt de referència es perd el sentit de consumir cultura i això seria molt greu.

Com a última pregunta, com som una ràdio musical, ens agradaria saber quina és la teva cançó preferida i perquè

Un referent des que era adolescent era Heroes del silencio i com no Enrique Bunbury. Si em demaneu una cançó us aconsello molt una que es diu De todo el mundo. On el cantant parla des d’una perspectiva més madura de la seva carrera i es pot entendre que l’autor fa el que fa perquè és la seva visió de la vida.

Redacció- Xavi Llambrich

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -