La tensió entre els bombers voluntaris i la Generalitat ha arribat a un punt de no retorn. El que durant dècades havia estat presentat com un model de voluntariat, ara ha derivat cap a una “uberització del servei“: aplicacions obligatòries, mínims d’hores, ordres operatives i l’exigència de disponibilitat absoluta han fet que, per a molts, el mot “voluntari” hagi perdut tot el sentit.
Aquest dimecres una trentena de bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i les Terres de l’Ebre es van concentrar davant del Palau de Justícia de Tarragona per presentar tres demandes conjuntes contra la Generalitat. En total, són 87 demandants només en aquesta demarcació, pertanyents a 13 parcs. La mobilització forma part d’una sèrie d’accions reivindicatives; Lleida va obrir el camí fa dues setmanes, Girona ho farà la setmana vinent i Barcelona culminarà el procés el 19 de desembre. L’objectiu és aconseguir més de 400 demandes abans d’acabar l’any.
“Som els bombers rider de l’administració”:
Daniel Sitjà, president de Bombers Precaris en Lluita, ho exposa de manera clara i directa: «Ja n’hi ha prou de sortir a apagar foc sense cobertura ni Seguretat Social, ni prevenció de riscos laborals, ni vehicles dignes i amb materials sovint insuficients. Som els bombers “rider” de l’administració, bombers “low cost”».
Els bombers voluntaris denuncien que cobren 10 euros bruts l’hora; han de complir 650 hores anuals obligatòries a través d’una aplicació mòbil; han de fer pràctiques mensuals també obligatòries; no tenen alta a la Seguretat Social, tot i fer tasques d’alt risc; i, poden ser expulsats si no compleixen hores o no assisteixen a serveis. Així ho explica Jordi Morera, bomber voluntari del parc de Batea i demandant:
Jordi Morera denuncia les condicions laborals en què li toca treballar
La tesi principal de les demandes judicials és que el model actual amaga una relació laboral encoberta, incompatible amb el concepte de voluntariat.
El pes real dels voluntaris: fins al 50% dels efectius en dispositius a les Terres de l’Ebre:
En molts punts del territori ebrenc, la situació es fa encara més complexa si s’observa el pes real dels voluntaris en el sistema. Segons explica Jordi Morera a una entrevista a Imagina Ràdio, «el 50% dels efectius que vam treballar en els aiguats de l’octubre a les Terres de l’Ebre i en l’incendi de Paüls érem voluntaris. No estem fent de voluntaris; estem treballant de bombers».
Els parcs voluntaris, especialment a zones rurals i de muntanya, són essencials per arribar a indrets on els professionals no hi arriben amb la mateixa rapidesa. Molts d’aquests parcs –Batea, Horta de Sant Joan, Flix, Tivissa, Benifallet, entre altres– sostenen bona part dels dispositius en episodis de pluges torrencials, incendis forestals o rescats de muntanya.
Un conflicte que no s’apaga:
Jordi Morera explica que, tot i tenir la mateixa equipació, els mateixos camions i les mateixes ordres que els bombers funcionaris, el tracte és radicalment diferent. «La gent no sap distingir entre un bomber voluntari i un funcionari. Treballem junts, portem la mateixa roba, les mateixes eines, ens juguem la vida igual. Però natros no cotitzem a la Seguretat Social ni tenim prevenció de riscos laborals».
Jordi Morera explica la “diferència” entre bombers voluntaris i funcionaris
Tot i que lamenta aquest tracte, «ho fem perquè ens agrada i perquè és la nostra feina. A l’Ebre estem acostumats a rescats, inundacions, vents forts i incendis complicats. No és la primera vegada, ni serà l’última».
Jordi Morera explica la seva feina a les Terres de l’Ebre
Malgrat això, denuncia la manca de reconeixement institucional. «Espero que el Govern reaccioni. Fem les mateixes tasques que qualsevol altre bomber, però nosaltres no tenim drets laborals. Això és inconcebible per part de l’administració».
Jordi Morera explica què espera del Govern
Una protesta que suma suports:
Les mobilitzacions dels Bombers Precaris en Lluita ja compten amb el suport de Riders X Drets, l’Observatori de Treball, Algorisme i Societat, l’Agrupació de Bombers de CCOO, el Sindicat CoBas, l’Associació Asbovoca i la Federació de Bombers Voluntaris.
Segons el col·lectiu, més d’un terç dels bombers voluntaris en actiu es sumarà a les demandes abans de final d’any.
El futur del model:
Els bombers voluntaris afirmen que la Generalitat ha optat per mantenir un sistema “mínim de cost i màxim d’exigència“, que permet garantir la cobertura territorial però sense reconèixer drets ni cotitzacions. La Generalitat, de moment, no ha fet públic cap canvi de criteri.
Mentrestant, els demandants estan disposats a portar el cas fins al final. «Aquest conflicte es podria resoldre amb sentit comú. No caldria ni anar a judici si es reconegués el que realment som: treballadors», ha expressat Morera.
Jordi Morera parla dels drets “lògics” que haurien de tenir
El 19 de desembre, Barcelona serà l’escenari d’una gran mobilització que podria marcar un punt d’inflexió. La pregunta ja no és només legal, sinó de seny: pot Catalunya seguir depenent d’un sistema de voluntariat, que treballa com a professional, però sense cap reconeixement laboral?
Redacció R.F