El Departament de Salut va nomenar a finals de juliol a Joan Nin com a nou gerent de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre. Nin és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i al llarg de la seua carrera ha exercit com a metge dels Serveis d’Urgències de diferents centres hospitalaris com l’Hospital de Mataró o l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
Durant divuit anys ha exercit com a metge adjunt del Servei d’Urgències de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, alhora que ha estat el director mèdic de l’entitat Ability Salud de Tarragona. Des de fa 7 anys ha estat membre del Consell de Direcció de Salut de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre, com a vocal, a proposta de l’Associació Catalana de Municipis.
La redacció d’Imagina Ràdio hem volgut saber en quina situació es troba el territori en l’àmbit sanitari, sobretot per la cinquena onada de la Covid-19, i quins son els principals objectius d’aquest nou mandat.
1. Per qui no el conegui… Qui és Joan Nin?
Joan Nin és, per sobre de tot, una persona implicada amb les Terres de l’Ebre. Un territori al qual vaig arribar fa gairebé 20 anys, que me’l sento totalment meu, i que ara em sento molt orgullós i agraït de trobar-me en disposició de lluitar pel benestar de la seva gent.
2. Com va reaccionar quan li van proposar ser el nou director de Salut a les Terres de l’Ebre? Li va costar acceptar-ho?
Des del punt de vista de Salut, la sanitat és una moneda de dues cares. En una cara hi ha tota la part assistencial, on tinc tota l’experiència d’haver treballat tants anys al centre de referència del territori, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. En l’altra cara d’aquesta moneda hi trobem la part de gestió. En el moment de valorar si acceptava ser el nou director de Salut a les Terres de l’Ebre vaig valorar força aquest canvi, el fet de passar a ocupar l’altra cara de la moneda. Però crec que aquesta experiència en l’àmbit assistencial pot ser molt positiva en aquest càrrec, i és per això que vaig acceptar la posició amb moltes ganes de posar-me mans a l’obra.
3. Agafa el càrrec en un moment de la pandèmia força complicat. Que
suposa això per a vostè?
Suposa un gran repte. La situació d’aquesta cinquena onada és molt delicada. Des del punt de vita assistencial, com comentava anteriorment, he estat vivint dia a dia la situació a primera línia des del març de 2020, quan va començar la pandèmia. Ara l’afrontarem des del punt de vista de gestió, que suposa tot un repte, però que assumeixo amb l’experiència de viure la pandèmia des de primera línia i amb la certesa que la gestió d’aquesta cinquena onada serà la millor que podrem oferir.
4. Quins son els seus principals objectius en aquest mandat?
Tenir un sistema sanitari eficaç, resolutiu i transparent. Volem dotar el sistema sanitari de les Terres de l’Ebre dels millors valors possibles en matèries com la innovació tecnològica, la docència, la qualitat humana i en l’àmbit d’infraestructures per tal que la població de les Terres de l’Ebre se senti orgullosa i còmplice del seu sistema de salut.
5. Vol seguir aposant per l’ampliació de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta? Es planteja la futura construcció d’un nou hospital?
A hores d’ara hi ha constituïdes dues comissions tècniques de treball, que es reuneixen amb periodicitat quinzenal, per avançar en l’estudi de les característiques i viabilitat de l’ampliació del centre de referència de les Terres de l’Ebre, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, així com els aspectes urbanístics i tècnics associats, entre els quals hi ha temes com l’accessibilitat i la mobilitat al voltant de l’espai actual de l’Hospital. D’acord amb el calendari de treball, es preveu que a finals del primer semestre de 2021 es disposarà de l’estudi amb les conclusions finals. Una vegada tinguem aquest estudi a les nostres mans s’estudiarà detingudament i es prendran les decisions que pertoquin, sempre buscant el màxim benefici i interès de les Terres de l’Ebre.
6. Què suposa i com funcionarà la nova empresa pública Salut Terres de l’Ebre?
La nova empresa de dret públic Salut Terres de l’Ebre és la qui gestiona actualment l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. Fins ara aquest Hospital el gestionava GEHCOSA, una empresa propietat de l’Ajuntament de Reus. Amb la creació de l’empresa Salut Terres de l’Ebre, la gestió del centre es realitzarà des del territori, la qual cosa sempre és positiva tant en l’àmbit d’infraestructures i inversions com en l’àmbit dels professionals, que han passat a formar part de la plantilla de Salut Terres de l’Ebre.
7. Hi ha coordinació entre els diferents hospitals de les Terres de l’Ebre?
La coordinació entre els diferents centres assistencials a les Terres de l’Ebre és una de les claus a l’hora de lluitar contra aquesta pandèmia. De fet, no només la coordinació entre els hospitals ebrencs és vital, sinó també entre els centres del Camp de Tarragona i, en definitiva, del Clúster Sud, amb l’Hospital de Bellvitge com a referent.
La coordinació entre els diversos centres ja existia abans de la pandèmia, però en els últims mesos s’ha portat a un altre nivell, i això està essent un factor determinant en la lluita contra la pandèmia, com també ho ha estat el paper de l’Atenció Primària, que a més d’executar la seva tasca habitual és qui s’encarrega de la vacunació, i hem de valorar molt aquest doble esforç que estan realitzant.
8. Quines accions dureu a terme perquè es pugui garantir el dret a l’avortament a les Terres de l’Ebre?
El dret a l’avortament té diferents supòsits, recollits a la Llei de 3 de març del 2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. En els articles 14 i 15 d’aquesta llei s’expliquen aquests supòsits.
L’article 15 d’aquesta llei parla sobre la interrupció de l’embaràs per causes mèdiques materna o fetal. En aquest supòsit es dóna resposta des de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta o des de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre.
L’article 14 d’aquesta mateixa llei parla sobre la interrupció voluntària de l’embaràs per part de la dona. En aquest cas hi ha dues opcions: la interrupció farmacològica, que es garanteix a les Terres de l’Ebre mitjançant l’ASSIR ubicat al CAP Baix Ebre; o la interrupció quirúrgica. Aquesta interrupció quirúrgica, en el marc de Catalunya, es realitza en clíniques privades i especialitzades, malgrat ser una intervenció totalment gratuïta per a la dona. En aquest cas, les Terres de l’Ebre no disposen de cap centre que pugui oferir aquesta intervenció, i és per això que actualment les pacients es traslladen a Tarragona.
Aquest és un dels reptes que afrontem. Actualment s’està treballant per garantir l’avortament voluntari per la via quirúrgica dins el territori i se seguirà treballant per aconseguir-ho com més aviat millor, ja que és una qüestió a la qual considero que la sanitat pública ha de donar resposta de forma equitativa en tot el territori.
9. Com ha afectat aquesta nova onada de la pandèmia als CAP de les Terres de l’Ebre? I als hospitals?
Aquesta cinquena onada de la pandèmia té unes característiques diferents de les anteriors. En primer lloc, perquè és una nova variant, la variant Delta, que és molt més contagiosa, i per tant l’afectació que estem veient a escala de Catalunya és molt elevada i preocupant. També és una onada diferent a causa que veiem que afecta sectors més joves de la població, la qual cosa es pot atribuir a diferents causes.
El fet que afecti gent més jove i, per tant, majoritàriament amb menys factors de risc, va suposar que en un principi la pressió hospitalària no fos tan elevada com en les anteriors onades. Tot i això, en els darrers dies estem veient com la pressió hospitalària segueix augmentant a mesura que augmenten el nombre de casos, i actualment ja ens trobem al nivell d’onades anteriors, amb una pressió assistencial molt elevada contra la qual hem de fer front com a territori i amb una coordinació entre centres, com parlàvem abans, molt elevada.
10. Quan s’espera que vagi a la baixa la nova onada als centres sanitaris ebrencs?
L’experiència prèvia en anteriors onades ens diu que la pressió assistencial comença a decaure al cap de 3 o 4 setmanes del pic de l’onada en qüestió. Els pacients que ingressen a causa de la Covid-19 solen ser pacients de llarga estada, i és per això que malgrat que la corba de contagis pugui baixar, moltes vegades això no es tradueix en una reducció de la pressió assistencial fins al cap d’aquestes 3 o 4 setmanes. Així doncs, hem de posar molt esforç en aconseguir reduir els contagis, que és la millor mesura per a reduir aquesta pressió hospitalària. La pandèmia no ha desaparegut, i hem de seguir complint les mesures i, sobretot, seguir amb l’estratègia de vacunació, que ara com ara és la nostra millor arma.
11. Creu que falta personal?
En primer lloc, reivindicar i reconèixer a tots i cadascun dels professionals de la salut que tenim actualment a les Terres de l’Ebre, que estan treballant molt intensament per tal de mantenir la pandèmia a ratlla. L’esforç, la dedicació, i el compromís personal en aquesta situació tant del personal hospitalari, com de l’Atenció Primària i els centres sociosanitaris.
Un dels reptes que tenim davant és el d’aconseguir que les Terres de l’Ebre sigui un territori atractiu per als professionals sanitaris. Això ho aconseguirem treballant en diverses àrees clau com són la innovació tecnològica, les infraestructures, invertir en recerca i investigació i, quan hàgim avançat en totes aquestes àrees, apostar per una docència mèdica de qualitat a les Terres de l’Ebre. Com deia, és un repte que assumim i que treballarem des del minut zero.
12. Com definiria la situació actual de la pandèmia a les Terres de l’Ebre? És preocupant? Quin missatge donaria a la població?
La situació actual de la pandèmia és molt delicada a escala de Catalunya, incloent-hi les Terres de l’Ebre. Aquesta cinquena onada, en ple estiu, està tenint una afectació molt gran i és vital que puguem reduir els contagis com més aviat millor. La situació és preocupant.
El missatge a la població és que ens ajudin a frenar els contagis sent estrictes amb les mesures de prevenció i, importantíssim, vacunant-se. Actualment tenim unes dades molt bones de vacunació a la Regió, amb més de cent mil persones amb la pauta completa, que suposa gairebé el 60% de la població correctament vacunada, però hem de seguir treballant per tal d’arribar a la immunització de grup i no abaixar la guàrdia perquè en qualsevol moment, com hem vist en aquestes setmanes, poden sorgir rebrots.
Redacció – V. Ll.
