La intel·ligència artificial arriba també a l’aigua. Endesa ha creat “bessons digitals” de les seves centrals hidroelèctriques, la qual cosa permet fer visites virtuals en 3D i elaborar diagnòstics preventius sobre el funcionament d’aquestes instal·lacions, fonamentals per a gestionar el sistema energètic en general i hidràulic en particular.
El primer pilot de bessó digital per fer visites virtuals es va llançar el 2023 a la central hidroelèctrica d’El Pintado, a Sevilla. Ara, a part de les quatre plantes abans esmentades que es gestionen des de Catalunya, aquest model també s’estendrà a les centrals de Tajo de la Encantada i Guillena (Andalusia), Eume i Moncabril (Galícia), i a Peñadrada (Castella i Lleó).
A Catalunya, aquesta prova pilot arriba a Lleida, concretament a les centrals de Seròs (Segrià), Sallente (Pallars Jussà), Canelles (Noguera) i Moralets (a la Franja de Ponent).
En paral·lel, s’estan implantant models de bessó digital de diagnòstic a les 38 centrals hidroelèctriques més grans d’Endesa a tot l’Estat, 21 de les quals a Catalunya. S’estan monitorant els equips principals i més crítics per, alhora, mostrar-los als especialistes d’Operació i Manteniment de manera telemàtica.
Tota la informació recopilada es mostra a diferents pantalles on es representen les dades analògiques per tenir un control del funcionament de la instal·lació de forma més directa, accessible i dinàmica. Aquesta modalitat predictiva s’ha dut a terme a les centrals de Mequinensa i Riba-roja, a l’Agrupació Ebre; Arties/Aiguamoix, Benòs/Barrados/Jueu, Bossòst, Pont de Rei i Vielha, a l’Agrupació Garona; Pont de Montanyana i Moralets, a l’Agrupació Noguera Ribagorçana; Esterri/Unarre, Montamara i Tavascan, a l’Agrupació Alt Pallaresa; Gavet i Talarn, a l’Agrupació Baix Pallaresa; Camarasa, Canelles, Lleida i Tèrmens; a l’Agrupació Segre; i a Sau, Susqueda i Les Illes, a l’Agrupació Ter. Aquestes instal·lacions cobreixen el 55% de la potència total instal·lada a la Unitat de Producció Hidràulica Ebre-Pirineus, així com el 20% del total de les centrals.
Redacció L.P.
