- Anunci -
14.3 C
Amposta

Enagás va dissenyar la hibernació del projecte Castor per a un període de només dos anys

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...

Enagás va dissenyar la hibernació de les instal·lacions del projecte Castor per a un període de temps de només dos anys i va pressupostar l’operació en 1,24 milions d’euros. Així consta al Pla d’Hibernació que va elaborar la Direcció d’Emmagatzemaments Subterranis de la companyia el febrer de 2015, a l’inici de l’obra. Les xifres del document, contrasten amb els ingressos que va obtenir, inicialment, per la hibernació i manteniment de les instal·lacions a càrrec de la factura de gas dels consumidors: 32,4 milions d’euros entre finals de 2014 i 2016. Malgrat la previsió de dos anys d’hibernació, el magatzem de gas submarí continua a l’espera de la decisió definitiva del govern espanyol sobre el desmantellament.

Encarregada pel govern del PP dins del controvertit reial decret-llei d’octubre de 2014 que acceptava la renúncia a la concessió d’Escal UGS i indemnitzava l’empresa de Florentino Pérez amb 1.350 milions d’euros, la hibernació havia de servir, sobre el paper, per donar marge a la presa d’una decisió definitiva sobre el futur de les instal·lacions. En aquest sentit, el document, reclamat pel senador de Compromís, Carles Mulet, apunta que el procés es va dissenyar per durar únicament dos anys.

Finalitzada, formalment, el juny de 2016, tres anys i mig després es manté en la mateixa situació, malgrat els anuncis de diferents responsables del govern espanyol en la línia d’impulsar la clausura definitiva i el desmantellament. La ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha anunciat aquest cap de setmana que el Consell de Ministres donarà aviat llum verd a aquesta actuació i que demanaran a la mateixa companyia que s’encarrega del manteniment que l’executi.

Més enllà dels possibles problemes ambientals i de seguretat que pugui suposar la presència d’una estructura al mig del mar sense cap ús ni finalitat, la qüestió del cost del seu manteniment ha estat també motiu de controvèrsia. Des que es va fer càrrec de les instal·lacions a principis de desembre de 2014, el govern espanyol va anar reconeixent anualment a Enagás, a compte dels costos fixos i peatges del sistema gasista, una retribució anual per la hibernació i en concepte de manteniment de 15,72 milions d’euros. De forma sorprenent, la xifra era només un milió d’euros inferior del que costava llavors mantenir operatiu l’únic magatzem submarí a l’Estat espanyol, que gestiona la mateixa companyia: el de Gaviota, a la costa d’Euskadi.

Concretament, la companyia va ingressar 17,1 milions d’euros entre desembre de 2014 i per tot el 2015; així com 15,72 per tot el 2016. La sentència del Tribunal Constitucional de desembre de 2017, declarant inconstitucional el mecanisme de finançament aprovat pel govern del PP tant per als bancs que van prestar els diners per a la indemnització com per a Enagás, així com les posteriors sentències del Suprem avalant els arguments dels contenciosos presentats per la patronal CECOT i el Govern, no només van aturar aquests pagaments. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va acabar reclamant el retorn dels 32,4 milions d’euros el passat mes de juliol.

Abans d’això, però, la companyia que assumeix el paper de gestora tècnica del sistema –amb un 5% de participació del govern espanyol a través de la SEPI- havia presentat una reclamació patrimonial contra l’Estat per valor d’uns 50 milions d’euros, incloent els 32,4 ja cobrats, corresponents als suposats costos destinats a partir del 2017. En aquell moment, curiosament, el president d’Enagás, Antonio Llardén, va anunciar que, malgrat el conflicte pel pagament, continuarien prestant el servei per “responsabilitat” i que rebaixaven a 8,73 milions el cost anual de manteniment perquè, suposadament, la hibernació ja havia llavors finalitzat. El nou govern del PSOE va estar a punt de carregar aquesta xifra a la factura de gas als consumidors del 2018 en una primera ordre ministerial, però va acabar fent marxa enrere davant les possibles conseqüències per la sentència del TC.

Ara, el document revela que el pressupost previst per Enagás a l’inici de les actuacions era únicament d’1,24 milions d’euros, molt lluny dels costos, que la companyia ha estat percebent per hibernar i mantenir el Castor. Preguntada per aquestes xifres, fonts de l’empresa no han donat cap explicació concreta i s’ha remès als habituals arguments, segons els quals les quantitats consignades pel govern espanyol responen a xifres auditades per la CNMC i que l’empresa treballa al Castor sense obtenir “cap benefici industrial”. Les mateixes fonts recorden que una part import del manteniment se l’enduen les despeses en seguretat, assegurances, vigilància de la plataforma marina les 24 hores amb una embarcació, el servei d’helicòpter així com la monitorització i televigilància digital.

Redacció – J. V.

- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

Deltebre inicia la producció d’una campanya turística per incentivar el turisme de proximitat

Aquesta mateixa setmana s’han iniciat els treballs de realització d’una nova campanya turística i de promoció de Deltebre amb l’objectiu principal de dinamitzar el...

L’alcalde de la Sénia demana el retorn dels serveis habituals del CAP del municipi

L'alcalde de la Sénia, José Ramon Bellaubí Caballer, en una carta oberta dirigida a la gerent de la Regió Sanitària de les Terres de...

Estat i Generalitat es comprometen a fer front a la regressió del Delta amb aportacions de sorra

Les aportacions massives de sorra per reforçar els punts crítics del Delta de l'Ebre serà l'actuació prioritària a curt termini que els governs espanyol...

L’Ajuntament d’Amposta cancel·la les Festes Majors previstes del 7 al 16 d’agost

L’Ajuntament d’Amposta ha decidit suspendre les Festes Majors d’Amposta, previstes del 7 al 16 d’agost, i també del Poble Nou, i programar activitats alternatives...

Els hospitals de les Terres de l’Ebre recuperen l’activitat

Els hospitals de les Terres de l'Ebre recuperaran en pocs dies tota l'activitat quirúrgica, de consultes externes i de proves diagnòstiques. La crisi de...
- Anunci -
- Anunci -