14.3 C
Amposta

En evidència la manca de gestió forestal arran de l’incendi

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

Dones, adolescents i joves, són més immunes al coronavirus segons mostra un estudi de seroprevalença

Un estudi de seroprevalença , que permet saber de manera aproximada quin és el nivell d'immunitat que ha desenvolupat la població respecte a una...
- Advertisement -
- Advertisement -

Una finca desbrossada a Flix per una entitat de custòdia del territori va evitar que l’incendi de la Ribera d’Ebre es propagués en un dels fronts. El Grup de Natura Freixe ha demostrat que una petita actuació pot ajudar a reduir l’extensió d’un gran foc que ha tornat a encendre la polèmica sobre la manca de gestió forestal al territori. Davant la irrupció de debats sobre la necessitat d’intervenir, l’entitat recorda que ja fa temps que batalla sobre el terreny en accions que sovint passen desapercebudes. L’any passat, en el marc d’un projecte anomenat Agroforesta, van netejar quatre finques de dues hectàrees cadascuna, envaïdes de massa forestal descontrolada. Una d’elles ha servit de tallafoc en aquest devastador incendi. Els ecologistes sostenen que la seva iniciativa, extrapolada a gran escala, ajudaria a controlar els incendis forestals i que més val destinar esforços en mesures preventives que pal·liatives.

Creixen les veus a les Terres de l’Ebre denunciant la manca de gestió en zones boscoses i camps abandonats i la necessitat d’un mosaic agroforestal més resistent per fer front a incendis com el de fa dues setmanes a la Ribera d’Ebre, en un foc que va trigar onze dies a extingir-se i va afectar vuit termes municipals, un dels quals és Flix, on van cremar 4.000 hectàrees.

El Grup de Natura Freixe, ubicat a Flix, demana que es tinguin en compte models de gestió exitosos com Agroforesta, impulsat fa dos anys amb el suport de Fundación Biodiversidad. El desbrossament dut a terme en vuit hectàrees de conreu abandonades del terme municipal va resultar clau per reduir la potència i extensió d’un flanc de l’incendi forestal.

En una de les finques roman simbòlicament dempeus un pi al qual li van arribar les flames, però va resistir perquè li havien talat les branques més baixes. Gràcies a la neteja general de tota la finca, el foc no va aconseguir propagar-se per aquest sector. En aquesta finca ja hi torna rebrotar vegetació. No hi ha finançament per al manteniment. Però l’acció ha resultat efectiva.

“Si ho repliquem a gran escala a tota la Ribera d’Ebre podem tenir resultats importants i no hauríem de lamentar-nos de conseqüències”, afirma el director del Grup de Natura Freixe, Pere Josep Jiménez. Segons Jiménez, aquella acció no sols va permetre generar tallafocs naturals, sinó que també limita l’erosió i ajuda a captar recursos hídrics davant del canvi climàtic.

El projecte Agroforesta, amb una inversió global de 60.000 euros, va consistir en la neteja de quatre finques del terme i també un estudi tècnic que serveix de radiografia de la proliferació dels camps d’oliveres abandonats i de zones boscoses sense gestió, entre els anys 50 i l’actualitat, en relació a la superfície conreada que hi havia antigament al terme municipal.

Segons aquest anàlisi, prop de 700 hectàrees que abans eren conreus estan envaïdes d’arbusts i unes 300 s’han convertit en masses forestals sense control. En definitiva, la xifra d’hectàrees de camps abandonats s’eleven a gairebé un miler només al terme de Flix. “I això és un polvorí”, sentencia Jiménez, que també és el director de la Reserva Natural de Sebes.

En l’opinió de Jiménez, no n’hi ha prou amb projectes de curt abast i infrafinançats per mitigar els impactes del canvi climàtic. “Les entitats de custòdia, per proximitat, tenim el coneixement del terreny, i per formació, la capacitat suficient per dur a terme projectes de país, però no tenim ni el reconeixement ni el finançament estructural per dur-los a terme”, conclou Jiménez.

Redacció – V. Ll.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

L’Ajuntament de la Ràpita i Repsol signen un conveni per ampliar el relat del Museu de la Mar de l’Ebre

L’Ajuntament de la Ràpita i la companyia energètica Repsol han signat, un any més, un conveni de col·laboració per donar suport al Museu de...

Els petits productors ebrencs reben gairebé 283.000 € per col·laborar amb el Banc dels Aliments

Els petits productors han "donat" un total de 56 tones de carn fresca de vedella i embotits de porc, 375 tones de fruita, 127...

El Govern aprova adequar més de 180 km de camins del massís del Port per prevenir incendis

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), juntament amb l'empresa Forestal Catalana, SA (FCSA), ha aprovat 19 projectes de prevenció d'incendis per un...

Alcanar presenta al·legacions al projecte de segellat i abandonament dels pous del Castor

L'Ajuntament d'Alcanar ha presentat aquesta setmana al·legacions al projecte d'Enagás per segellar definitivament i abandonar els pous del fallit magatzem de gas submarí Castor....

La pressió assistencial als hospitals ebrencs no remet i l’ocupació de l’UCI segueix sent alta

Als hospitals ebrencs encara hi ha 66 persones ingressades per covid, 22 a l'UCI. El risc de rebrot i la velocitat de reproducció del...
- Anunci -
- Anunci -