14.3 C
Amposta

Emergència i urgència

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Una emergència és un esdeveniment greu que en cas de produir-se demana una actuació immediata; també és l’acció de sortir a la superfície. La urgència és aquella circumstància que demana una actuació immediata i ineludible. L’alarma és l’avís o senyal que es fa en cas de perill, el que vivim des del 14 de març, fa uns 80 dies i que encara s’allargarà fins al dia que entrem al solstici d’estiu.

Per tant sabem que en una emergència, com la sanitària, hi ha d’haver una resposta urgent. No entro a valorar com ha anat sinó que faré èmfasi en tantes emergències que tenim, no podrem deixar de costat i que precisen respostes urgents. Per exemple, l’emergència sanitària ha posat en relleu la necessitat urgent d’inversió en infraestructures i equipaments, i d’apostar per la recerca, per fer robust el sistema de salut pública.

L’emergència planetària pel canvi climàtic ha de tenir una resposta urgent de descarbonatació de la societat i apostar pel manteniment de la biodiversitat local en lloc d’una globalització depredadora.

La Unió Europea (EU) té l’emergència d’un model per definir, en aspectes com la humanitat: acollida de refugiats, gestió de la immigració…, per tant cal adoptar mesures urgents i no aparcar-ho amb pagaments a Turquia per què retingué les persones. L’emergència espanyola és de qualitat democràtica. Des del cap d’Estat, passant pels poders legislatiu, executiu i judicial. La urgència d’acabar amb el testament del dictador, acabar amb lleis obsoletes, privilegis d’un model de societat caduca i modernitzar l’administració pública perquè sigui eficient.

Pel que fa al legislatiu, cal fer complir les lleis: per exemple el Consell General del Poder Judicial s’ha de renovar fa anys (amb quina autoritat poden exigir justícia i quan els afecta a les seves poltrones són els primers a saltar-se-la?), per no parlar dels incompliments de les sentències de la UE i els advertiments d’organismes internacionals, com Amnistia.
La situació econòmica és una emergència que clama, i que no solament s’arregla amb milions, que també. Igual que la urgència ha fet impulsar la llei del mínim vital, també és urgent, entre altres coses, que la banca retorni a les arques públiques els 42.000 milions pendents, dels més de 60.000 que se’ls hi van donar per salvar-la de la crisi de fa una dècada.

Hi ha una urgència, a les Terres de l’Ebre, que cal abordar precisament per evitar una emergència: és el simulacre nuclear amb participació de la població. Els municipis tenen l’emergència del risc d’exclusió dels ciutadans: des de la bretxa digital per als infants passant per la necessitat de supervivència de tanta pobresa com s’ha generat i l’atenció a les persones grans, a més de garantir la recuperació sostenible de ciutats habitables. Les persones, en aquesta emergència, tenim la urgència de repensar els valors de les coses i establir les prioritats de la nostra vida en benefici de la igualtat, la llibertat i la fraternitat, com a millor eina per frenar i vèncer el feixisme.

Tomàs Carot, periodista

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -