Un estudi dut a terme pel Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha revelat que cada musclo cultivat a Catalunya conté, de mitjana, nou microplàstics abans de ser depurat.
La recerca, que ha avaluat també les ostres arrissades i les tellerines, ha analitzat l’impacte de la depuració en la reducció d’aquests contaminants.
Els microplàstics són petites partícules de plàstic, d’una mida que oscil·la entre 0,001 mm i 0,5 cm, aproximadament de la mida d’un bacteri, derivades de l’activitat humana i presents a la majoria d’ecosistemes, incloent-hi els mars i oceans. Aquests contaminants poden introduir-se a la cadena alimentària, i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) els considera un possible risc per a la salut humana, especialment en els productes marins.
L’estudi ha revelat que el procés de depuració, dissenyat per eliminar toxines i microorganismes patògens dels mol·luscs, redueix significativament els microplàstics presents en aquests animals. En el cas dels musclos, la depuració de 24 hores redueix la presència de microplàstics en un 50%, mantenint aquests nivells després de 48 hores. Pel que fa a les ostres, es detecten onze microplàstics per exemplar, però després de 72 hores de depuració, la quantitat es redueix un 25%, arribant gairebé al 50% després de 96 hores. En les tellerines, que contenen menys microplàstics inicialment (1,5 per individu), el procés de depuració de 5 hores en redueix la presència en més d’un 30%.
Què són els microplàstics?
Els microplàstics presents als mol·luscs provenen, majoritàriament, d’activitats terrestres com processos industrials, domèstics o el desgast de pneumàtics. També s’ha destacat la roba sintètica com una de les fonts principals, ja que les fibres d’aquesta es desprenen durant els rentats i acaben al mar a través de les aigües residuals, que no poden filtrar-les adequadament.
La recerca ha determinat que la majoria dels microplàstics detectats són fibres, seguides per fragments i films. Els polímers més comuns són el polièster i la cel·lulosa sintètica, àmpliament utilitzats en la confecció tèxtil, i el polietilè i el poliuretà, presents en films i fragments.
Segons Joaquim Rovira, investigador de la URV, els mol·luscs com els musclos i les ostres són especialment susceptibles a contenir microplàstics, ja que s’alimenten filtrant l’aigua del seu entorn. A més, aquests animals es consumeixen sencers, cosa que implica que tots els microplàstics que acumulen poden ser ingerits per les persones. En aquest sentit, tot i que la depuració redueix de manera notable la presència de microplàstics en els mol·luscs, no s’aconsegueix eliminar-los completament. Això genera inquietud sobre els efectes a llarg termini d’aquests contaminants en la dieta humana.
Rovira, explica en declaracions a Imagina Ràdio que, aquest dur a terme o no aquest procés de depuració depèn molt d’on es cultiva cada mol·lusc. Aquest procés depèn de la normativa que pot variar temporada rere temporada, però, com explica l’investigador “primer de tot s’agafen mostres de l’aigua on han estat cultivats i s’analitza el seu estat de microbiologia: si hi ha bacteris patògens o contaminants i després es classifiquen les zones de producció del mar segons la qualitat de l’aigua.” “La zona A representa una bona qualitat i la zona B que es caracteritza per tenir una menor qualitat, és on els mol·luscs cultivats requereixen un procés de depuració”. En aquest sentit, Rovira afegia que les aigües del Delta es consideren òptimes per al cultiu per les seves característiques qualitatives “La zona del Delta està inclosa en la Zona A, una zona bona que no requereix el procés de depuració”.
Finalment, Joaquim Rovira ha volgut destacar que aquest no és un fet aïllat. La situació ecològica i de contaminació global afecta tots els mars i oceans del planeta. Un fet que remarca que, afecta en la qualitat de qualsevol producte que provingui de les aigües en major o menor nivell.
L’estudi conclou que, encara que no sigui necessari dur a terme un procés de depuració per la qualitat de la zona de cultiu, amb aquest procés es redueix a la meitat la presència d’aquests microplàstics. Un gran què que contribueix en la recerca per a la millora qualitativa del producte marítim.
“Tenim uns mars maltractats, els contaminem i estan carregats de plàstics, per tant, tot el que ve del mar tindrà plàstics, això és així, tot i això, si apliquem aquests processos de depuració encara que per legislació no calgui, aconseguirem reduir la càrrega de microplàstics fins a la meitat” conclou Rovira.
Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Florència i la Universitat de Barcelona, i ha estat finançat per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA). Es pot consultar la recerca completa a la pàgina web de l’ACSA.
Redacció M.F