14.3 C
Amposta

[REPORTATGE] Els joves de l’Ebre lamenten la manca d’oferta laboral al territori

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Una de les principals problemàtiques que tenim a les Terres de l’Ebre segons molts joves és la manca d’oferta laboral al territori. Els més afectats per aquesta problemàtica són els estudiants, ja que necessiten sortir fora del territori per poder estudiar o dedicar-se al seu sector professional.

Llavors, una decisió que prenen la majoria de joves és la de marxar a les capitals. Avui dia, a la majoria de municipis, si no és per dedicar el seu futur al món rural o a l’hostaleria, en molts casos, no hi troben oportunitats per créixer professionalment.

La redacció d’Imagina Ràdio hem qüestionat a alguns joves del territori si creuen que la majoria dels joves de l’Ebre poden exercir la seva professió aqui al territori i si creuen que hi ha més futur aqui o hauran de quedar-se a les capitals.

Balma Cascon estudiant d’Enginyeria Informàtica i Administració i Direcció d’Empreses, de 22 anys i veina de Deltebre ha explicat que “és evident que cada dia hi ha més possibilitats pels qui vulguin quedar-se, però òbviament la ciutat no deixarà de ser l’epicentre de tot el que a oportunitats es refereix. En aquest sentit, la voluntat de treballar en una determinada multinacional, un periòdic en renom, una clínica puntera o entrar en branques especifiques en determinats àmbits fa que la ciutat sigui l’única via possible. No obstant, quedar-se aquí es valorar moltes altres coses, fer balanç i, si cal, limitar-se. En referència a les expectatives de futur, penso que el teletreball permetrà que moltes feines no estiguin tan condicionades al lloc com ho han estat fins ara”.

Mujeres y jóvenes, las víctimas de la precariedad laboral

 

Sergi Dàvila, professor d’Història de 25 anys d’Amposta qüestiona si s’està treballant bé en l’àmbit universitari “hi ha moltes carreres que aquí a la zona resulta impossible fer (com per exemple Dret o Història que és el meu cas) i que hi hagués la possibilitat de cursar-les almenys et plantejaria el dubte de quedar-te en acabar-la. No obstant això, cada cop veig més estudiants que van fer la carrera fora (és a dir, Tarragona o Barcelona), que estan tornant o bé per l’estrès del ritme de la capital o bé per enyorança cap a la terra”.

Los estudiantes no universitarios se beneficiarán de un bono para el cercanías

Etna Papaseit, veina de Camarles de 22 anys i estudiant de Farmàcia, explica la dificultat que hi ha al sector farmacèutic per trobar feina al territori “les persones que volem treballar com a farmacèutic resident a un hospital no trobem plaça a les Terres de l’Ebre perquè no hi ha oferta. Crec que feines com a especialistes en l’àmbit sanitari i enginyeries són molt difícils de trobar a les Terres de l’Ebre, per no dir impossible. Ja que a més, moltes feines que haurien de ser fetes per farmacèutica o enginyers contracten a persones com a auxiliars o tècnics per no pagar lo que toca, es aixi de trist perquè després els exigeixen la faena de universitaris… En canvi faenes d’ADE per exemple és més facil trobar. No obstant les condicions laborals, en general, són pèssimes en comparació a les de la ciutat, generalment”.
De la mateixa manera, Nàdia Fischer, de vint anys, veïna de Sant Carles de la Ràpita i estudiant d’Enginyeria Electrònica i Mecànica ha lamentat la mateixa dificultat dintre del seu sector: “Crec que aquí depenent en quins sectors molt bé, però en altres com el meu i ho dic per mi mateix, que encara que vulguis segurament no podria treballar. A més, encara que aquí tingues alguna opció, en molts de sectors a les capitals en tens molts més així que mentre al poble et pot sortir una oferta a la capital potser ten trobes 4 o 5. Potser si algú es vol dedicar a ser “profe” després si que trobarà faena per aquí, però no és el meu cas així que ho tindria molt difícil com no munten algo aquí baix”.
Això desemboca en una de les principals problemàtiques de les Terres de l’Ebre: el despoblament. Els immigrants tornen als seus països d’origen (especialment en el cas de ciutats o pobles grans) i els joves marxen a les ciutats, a la recerca d’oportunitats de formació i de treball. A sobre, l’aïllament d’alguns pobles i les mancances en infraestructures de comunicació dificulta el retorn al poble. A conseqüència d’això, el mapa demogràfic dels municipis dibuixa una fracció de població de la tercera edat més gran que en zones urbanes.
Redacció- Xavi Llambrich
- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -