Humana Fundación Pueblo para Pueblo, organització que des del 1987 promou la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil i duu a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia, i també d’ajuda local al territori més proper, ha recuperat 196 tones de tèxtil usat a les Terres de l’Ebre al 2018.
Aquestes donacions equivalen a 406.000 peces de roba recuperades que tenen una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge. Procedeixen dels contenidors i també de les donacions a les botigues Humana on s’hi diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no utilitzem per a donar-los una segona vida. El servei de recollida del tèxtil és gratuït i representa un estalvi important en les despeses de recollida i tractament dels residus urbans.
Humana recull el residu tèxtil a les comarques del Baix Ebre i Montsià. Els municipis on hi ha hagut més donacions són:
- Amposta 56 tones
- Sant Carles de la Ràpita 42 tones
- Deltebre 30 tones
- L’Ametlla de Mar 19 tones
Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, els gestors autoritzats només recuperen el 8,3% de la roba que els catalans rebutgen anualment. És una xifra molt lluny de l’objectiu del 55% fixat per la Unió Europea per al proper any per a reciclar els residus municipals.
La reutilització i el reciclat del tèxtil contribueixen a l’estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Redueixen els residus als abocadors i en les plantes incineradores, així com l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Cada quilo de roba que es reutilitza i no és incinerat evita l’emissió de 3,169 quilos de CO2, segons dades de la Comissió Europea. Les 196 tones recollides al 2018 representen un estalvi de 623 tones de CO2 a l’atmosfera, cosa que el planeta agraeix.
“Des d’Humana aplaudim la feina dels municipis que hi promouen la recollida selectiva del tèxtil”, valora Àgata Soler-roig, responsable de l’àrea de Recollida d’Humana a Catalunya, “i insistim en la importància d’impulsar-hi un model de gestió sostenible que en prioritzi el factor social davant del mercantil”. “Les administracions locals han d’entendre que tenen un compromís ineludible a sis anys vista. Tots els agents implicats ens hi hem d’esforçar més per a augmentar les xifres de recollida selectiva, no només per a respectar l’objectiu imposat per Brussel·les sinó també per a fer-ne més evident el benefici ambiental i social de la roba usada”, afegeix.
Després de l’orgànica, els envasos i plàstics, el paper i el cartró, i el vidre, el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generen els catalans i la que presenta el percentatge de valorització més alt, per sobre del 90%. Per això és tan important conscienciar a les administracions locals i a la ciutadania de la necessitat de la recollida selectiva. El motiu per a l’optimisme és la importància creixent de l’economia circular, que defineix els residus com a recursos, i que al 2025 la recollida selectiva de la fracció tèxtil serà obligatòria per exigència de la UE, una competència municipal.
Jerarquia de gestió de residus
La roba dipositada en els contenidors d’Humana té dues destinacions: el 69% es tracta a la planta de preparació per a la reutilització de l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge. La destinació de les peces tractades és:
- El 63% es prepara per a la reutilització: el 15% es destina a les botigues de moda sostenible d’Humana a Catalunya i el 48% s’exporta, principalment a l’Àfrica, on és venut a preus de mercat per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
- El 28% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge per a què elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d’automoció).
- L’1% són residus impropis (plàstics, cartrons, altres) que es posa en mans de gestors autoritzats corresponents.
- El 8% s’envia a un centre de tractament de residus per a disposició final: són productes que no es poden reutilitzar, ni reciclar ni valoritzar energèticament.
