El sector turístic de les Terres de l’Ebre ha “resistit” millor que altres destinacions catalanes els dos últims estius amb pandèmia covid, només superat per la Vall d’Aran. Els càmpings han augmentat la demanda de viatgers respecte a l’estiu del 2019, amb creixements del 111,7% enguany i del 104,1% el 2020. Pel que fa a la demanda dels viatgers hotelers, l’estiu del 2020, les Terres de l’Ebre va ser el segon territori amb millor resistència, retenint un 68,4% de la demanda del 2019 i ha estat el tercer (82,2%) enguany, molt prop del segon, les Terres de Lleida. L’estudi no compta amb dades de turisme rural, però se sospita que també ha estat un sector afavorit pel context pandèmic, com els càmpings.
“El sector turístic ebrenc ha resistit una mica millor que la resta i ha posat les bases per créixer més i millor en el futur”, ha destacat Juan Antonio Duro, director de la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la URV, en la presentació de l’estudi de sobre l’afectació de la covid en el turisme i el creixement econòmic, aquest dilluns.
Les restriccions de mobilitat i sobretot les de l’hostaleria i la restauració han provocat ‘un xoc pandèmic’ en el sector turístic, que no ha afectat a tots els territoris per igual. La gran “necessitat” de viatjar que han tingut els ciutadans ha mantingut un mercat domèstic i de proximitat potent que ha afavorit els productes associats a la natura, mentre l’arribada de turistes internacionals s’ha reduït dràsticament a Espanya, un 73%, respecte al 2019.
Però segons l’estudi de CELiR, la demanda de viatgers i pernoctacions en hotels i càmpings de les Terres de l’Ebre ha tingut millor comportament que en altres destinacions catalanes. La demanda de pernoctacions als hotels s’ha mantingut prop de la de 2019, amb un 72,8% i un 96,5% el 2020 i el 2021, respectivament, i un 84,9% i un 101,5% als càmpings.
El territori té “deures” per esprémer el potencial trístic. Duro ha assenyalat que s’ha de seguir impulsant la marca, augmentar l’oferta, potenciar els mercats estrangers així com trencar l’estacionalitat i articular els recursos de l’interior i el litoral. D’altra banda, s’han de regular els fluxos i fer-los compatibles amb la demanda, i potenciar els “productes endògens” que s’adiuen al context post-covid. Per al director de CELiR, el territori ha d’aprendre per al futur que compta amb factors de “molt pes” que li poden donar impuls al turisme.
Evolució “menys desfavorable” de l’economia ebrenca
Amb les dades del PIB de l’Anuari Econòmic Comarcal 2021 del BBVA Research, la Càtedra de la URV “confirma” que l’evolució de l’economia de les Terres de l’Ebre durant la pandèmia “ha estat menys dolenta” que a la resta del país, com ja apuntaven els estudis trimestrals de CELiR elaborats amb indicadors parcials. El PIB de les Terres de l’Ebre ha caigut 8,7 punts, el territori menys castigat del país, lluny dels -11,3 punts de mitjana a Catalunya.
Les comarques que menys han patit han estat la Ribera d’Ebre (-5,3) i la Terra Alta (-6,4). El Montsià i el Baix Ebre han perdut un 9,3% i un 11,2%, respectivament. Destaca l’augment del PIB del sector primari (9,2%) i de l’administració pública (6,6%) al Baix Ebre, mentre que la construcció i els serveis (sobretot l’hostaleria) han estat els sectors més castigats a les quatre comarques.
ACN
