El passat dissabte, la plataforma Trens Dignes va convocar una manifestació per exigir un servei ferroviari digne a les Terres de l’Ebre. Com a jove preocupat per la situació lamentable del transport públic al nostre territori, no vaig dubtar a assistir-hi. No obstant això, en lloc de sortir en esperança, vaig marxar en certa preocupació a causa de l’absència total de la joventut ebrenca en aquesta reivindicació.
Hi va haver una assistència d’una mica més d’un centenar de persones, però amb una ràpida anàlisi dels presents, vaig adonar-me que el gruix principal l’ocupaven polítics de diferents partits i una petita minoria d’usuaris adults el que em va fer preguntar el següent. On estaven els estudiants, els treballadors joves, aquells que patim més la precarietat del servei ferroviari? Som nosaltres els qui, per necessitats acadèmiques o laborals, ens veiem obligats a marxar de les nostres terres. Som nosaltres els qui més depenem d’un transport públic eficient i accessible per poder tornar a casa cada cap de setmana i mantenir el vincle amb el nostre territori i en la nostra gent.
Ens queixem a les xarxes socials, lamentem la impuntualitat i critiquem la manca de freqüències. Però quan arriba el moment de sortir al carrer i exigir un canvi, el jovent no hi és. I per què? Potser perquè hem normalitzat el mal servei. Pot ser perquè pensem que res canviarà. Però la inacció mai ha sigut una eina de canvi. Hem d’entendre que el problema del transport públic no és una simple qüestió d’incomoditat, sinó un obstacle per al desenvolupament de les Terres de l’Ebre. Un territori sense connexions eficients és un territori condemnat a perdre talent i futur. El jovent ens hem de fer escoltar, hem de sortir al carrer i exigir uns serveis dignes.
Jaume Bertomeu, President d’ERC Roquetes