14.3 C
Amposta

El parc eòlic de l’Ametlla de Mar i el Perelló passa el filtre de la Ponència de Renovables

El parc eòlic l'Ametlló passa el filtre tot i l'oposició de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i dels veïns i veïnes

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

El parc eòlic l’Ametlló de l’Ametlla de Mar i el Perelló (Baix Ebre) ha passat el filtre de la Ponència d’Energies Renovables. L’òrgan tècnic autoritza l’emplaçament i detalla les qüestions que haurà de justificar l’estudi d’impacte ambiental. Entre d’altres, emparant-se en la delimitació de la normativa de les ZDP (anterior decret energètic), demana una distància mínima lineal i visual de 900 metres entre els aerogeneradors i els nuclis habitats i masies disseminades de la zona. També s’haurà d’analitzar l’impacte lumínic i sonor, l’efecte acumulatiu de la central amb les que ja funcionen o es tramiten, i un estudi de l’avifauna i els quiròpters que inclou un radioseguiment d’un any del mascle d’una parella d’àguiles cuabarrades.

El projecte de l’Ametlló haurà de justificar que el parc eòlic i les infraestructures associades “no interfereixen amb els actius del territori basats en l’entorn natural i el paisatge”, ja que es projecta en una zona de conreus, però també de nuclis i habitatges disseminats. Per aquest motiu, la Ponència demana respectar una distància mínima de 900 metres entre els molins de vent i les masies, emparant-se en la delimitació que preveia l’anterior decret de les ZDP.

Pel que fa a l’avifauna, es demana a la promotora Parc Eòlic l’Ametlló SL un seguiment de les poblacions per determinar si existeixen refugis importants que es puguin veure afectats per les obres de la central i estudis per un període mínim d’un cicle vital de les espècies observades (cria, hivernada i migració). Les dades s’hauran de presentar al Servei de Fauna i Flora, “a ser possible”, els primers 6 mesos. També haurà d’incloure un radioseguiment d’un any del mascle de la parella d’àguiles cuabarrades de la zona de Montagut.

En el cas dels ratpenats, caldran anàlisis dels ultrasons amb aparells d’enregistrament automàtics capaços de gravar en continu a alta freqüència. Aquests detectors s’hauran de situar en estacions d’escolta fixes, a l’alçada on giren les pales dels aerogeneradors, i preferiblement 25 metres per sobre de la zona més baixa de gir d’aquestes. N’hi haurà d’haver 1 cada 5 molins, com a mínim. També es determina que caldran mostrejos 5 nits de cada 10 a l’estiu i 5 nits de cada 20 a la primavera i la tardor. Als hàbitats de la zona on no hi hagi detectors, caldrà fer transsectes nocturns.

La Ponència també demana que s’analitzi la compatibilitat del projecte amb el Pla de Gestió 2015-2023 de la Reserva de Biosfera Terres de l’Ebre i un estudi d’impacte acústic i lumínic. Finalment, Cultura avisa que els terrenys on s’ubicarà el parc eòlic són “susceptibles d’albergar jaciments arqueològics o paleontològics no coneguts, així com elements del patrimoni etnològic o vestigis de la Batalla de l’Ebre – trinxeres, aixoplucs, pous de tiradors-“. La Ponència demana un seguiment arqueològic de tots els moviments de terres que es facin i també que no s’afecti elements de pedra seca.

El projecte havia estat rebutjat des del principi per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar que en va presentar informes en contra i ara estudia la resolució de la Ponència, però l’Ajuntament del Perelló no ha al·legat. En canvi, desenes de veïns dels dos municipis, aglutinats en el col·lectiu Trenquem l’Ametlló, ha presentat escrits contra el parc eòlic al·legant l’afectació a espais naturals protegits i a l’avifauna – que la Ponència ha tingut en compte-, l’impacte paisatgístic del conjunt de centrals de la zona, la proximitat al nucli urbà de l’Ametlla i altres habitatges disseminats, i altres valors d’unitat del paisatge litoral del Baix Ebre. El col·lectiu també assenyalava a les al·legacions que les centrals afecten la socioeconòmica, el despoblament i desenvolupament de l’activitat agrària i la població resident.

“Hauríem preferit que no hagués passat, però hi ha una sèrie de condicions força exigents quant a fauna protegida i s’ha demostrat que havien presentat un projecte bastant incomplet des del punt de vista paisatgístic, sobretot per l’impacte visual que pot causar en aquesta plana meravellosa”, ha apuntat David Roselló, membre del Trenquem l’Ametlló. El col·lectiu confia que el projecte no superi la tramitació ordinària. “L’àliga cuabarrada es veu sovint i els demanen que demostrin que ni hi ha cap impacte. Evidentment l’esperança és que no supero aquestes condicions”, ha afegit.

El col·lectiu està convençut que si l’emplaçament fos en una altra zona de Catalunya no hauria passat el tràmit previ. “Em sap greu que aquí al sud, que el paisatge està millor conservat, es facin aquestes propostes que serien inimaginables en altres parts del territori”, ha criticat Rosselló. “Les veus locals haurien de ser escoltades perquè coneixen la realitat. Ens queixem que Madrid ho decideix tot i la Generalitat decideix coses i fa molta por que la gent local no pugui dir la seva”, ha afegit.

Font: ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -