L’Aula Didàctica del Museu de Tortosa ha acollit un altre dels Col·loquis de la Capital, aquest cop al voltant del fet casteller a les Terres de l’Ebre.
La jornada s’ha dividit en dues taules rodones que han abordat la situació dels castellers com a colla, juntament amb d’altres associacions culturals de la ciutat i la situació de diverses colles castelleres de Catalunya durant la pandèmia.
Els participants al primer col·loqui han estat el president de la Colla Gegantera de Tortosa, Joan Carles Bonfill; el secretari de la Colla de Diables i Tambors de Lo Golafre, Carles Montesó; el president de La Tuna Folk i d’Amics dels Castells, Jordi Mulet; i l’expresident de la Colla de Castellers de Tortosa, Carlos Saura.
Per Montesó, el confinament va suposar “un moment molt dur per a tots i per a les famílies. Nosaltres vam tenir la sort de poder disposar del local de la INDO i no haver de pagar també les despeses del lloguer d’un local” i ha explicat que “la idea de tocar des dels terrats la dolçaina a les vuit del vespre ens va fer quedar finalistes als premis The Best del bestiari popular”.
El president de la Colla Gegantera, Joan Carles Bonfill, ha destacat que “el confinament ens va agafar enmig de la programació dels actes de la Ciutat Gegantera” i ha agraït també la col·laboració de tots els membres de la colla el fet d’assajar individualment a casa el repertori musical durant la pandèmia i poder organitzar les assemblees telemàtiques “que van acabar convertint-se en una qüestió de pur acompanyament social”.
L’expresident de la Colla de Castellers de Tortosa, Carlos Saura, ha explicat que “el confinament va coincidir amb la programació dels actes del cinquè aniversari de la colla i amb tota una nova junta renovada” i que “hem estat els més perjudicats per les restriccions perquè no ens han deixat fer assajos ni res fins fa pocs mesos”.
En el seu torn, el president de La Tuna Folk i d’Amics dels Castells, Jordi Mulet, ha relatat que “durant la pandèmia vam explotar molt el terreny de les xarxes socials. Amb La Tuna vam celebrar els nostres 18 anys de manera virtual i amb connexions telemàtiques arreu del món, però encara ara volem recuperar la celebració presencialment perquè no va poder ser el mateix”.
La xerrada ha deixat palès que les realitats entre les diferents associacions no són les mateixes. Tant és així que, mentre en Saura ha demanat “que la gent s’apunti a la nostra colla i que els qui encara no han tornat es reincorporin als assajos perquè ens costa molt arrelar aquesta tradició al territori”, des de la Colla Gegantera, Bonfill s’ha mostrat sorprès pel fet de “trobar-nos al mes de novembre amb l’agenda d’actes plena tots els caps de setmana, quan en teoria hauríem d’anar de baixa amb la programació d’actes festius. Això demostra les ganes de moltes poblacions de recuperar les festes que no han pogut fer”.
En aquest sentit, el representant de Lo Golafre ha lamentat també no haver pogut celebrar encara cap edició del Correfoc de les Terres de l’Ebre des que va esclatar la pandèmia del Covid-19, tot i que, ha reconegut els esforços col·lectius per reinventar-se i poder celebrar, en el marc d’aquestes passades Festes de la Cinta, un concurs d’enceses estàtic.
I és que, per Mulet sempre se n’ha d’extreure una part positiva de cada situació. És per això que reivindica que “la pandèmia i els confinaments comarcals ens van permetre poder realitzar més sortides escolars per donar a conèixer el territori i el patrimoni que tenim a casa nostra”.
El moderador del col·loqui, el periodista, Jordi Gaya, ha introduït també una temàtica interessant en relació amb la implicació de la ciutadania tortosina per conèixer i interessar-se per la cultura del seu propi territori.
Per Mulet, “a la gent li fa falta tenir interès perquè estan molt acomodats amb la seva vida o els falta que se’ls desperti una certa inquietud per conèixer el que els envolta”. D’acord amb ell, Saura ha comentat que “de vegades tenim la sensació que es viu d’esquenes a la ciutat. Tortosa ha tingut una Colla Gegantera que ha passat per alts i baixos i ha estat a punt de desaparèixer” i que “no és normal que a la Festa del Renaixement vagis pel carrer i encara hi hagi gent que no sàpiga on estan les Avançades de Sant Joan”.
Per la seva banda, Bonfill s’ha mostrat partidari d’apropar les associacions a les escoles per tal de fomentar l’associacionisme i la importància de la preservació de les tradicions entre els nens. Però, alhora, ha lamentat que “a Tortosa hi hagi sempre una part de gent que es dedica a fer les coses, mentre que els altres només surten al carrer a veure què fan i no s’hi impliquen”.
Ara bé, tots han estat d’acord en reconèixer que la celebració de la Capital de la Cultura Catalana els ha permès sobreviure en uns moments difícils i els ha permès retornar a l’activitat cultural amb més facilitat del que haurien previst. Un fet que, dissortadament, no han pogut gaudir els membres de la Colla de Castellers de Tortosa, a causa de les restriccions severes del PROCICAT.
La segona taula rodona ha abordat la situació de les colles castelleres d’arreu de Catalunya durant la pandèmia i ha comptat amb la participació del responsable d’infraestructures de la Colla Jove Xiquets de Valls, Hèctor Monteverde; el representant de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, Enric Rovira; el president de la Colla Xiquets de Vila-Seca, Hèctor Soler; el sotspresident de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Rubén Gaón; i el sotspresident de la Colla de Castellers de Tortosa, Josep Ropals.
Redacció- T. R
