14.3 C
Amposta

El Govern projecta moure 1,4 milions de metres cúbics de sorra per reobrir la badia del Fangar

La Generalitat demanarà permís a l'Estat per executar l'obra l'any vinent amb una inversió prevista de més de 5 MEUR

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural projecta moure 1,4 milions de metres cúbics de sorra per reobrir la badia del Fangar. L’obra, que necessita el vistiplau de l’Estat, té una partida inicial superior als cinc milions d’euros. El Govern ha elaborat un estudi tècnic per localitzar els bancs de sorra, que es traslladaran a espais del Delta més afectats per la regressió, com la platja de la Marquesa i la bassa de l’Arena. Segons la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnades, l’objectiu és recuperar aquest espai debilitat pel temporal Glòria i protegir l’ecosistema. Enguany està previst que s’elabori el projecte executiu i que els treballs puguin començar “com a molt tard” el primer trimestre de 2023.

Després d’analitzar i localitzar els bancs de sorra que s’utilitzaran per aquest projecte, el Departament haurà de decidir quina tècnica de dragatge cal realitzar per traslladar la sorra a la zona més vulnerable després del temporal Glòria. Un cop s’elabori el projecte tècnic, es presentarà al Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic per tal que s’aprovi. Segons Barnades, es tracta d’una proposta que les administracions espanyoles i catalanes veuen “correcta” després que ministre i consellera ja l’hagin treballat amb anteriors trobades. De moment, es desconeix quina durada podrien tenir els treballs un cop s’iniciïn.

La sorra acumulada a la bocana de la badia del Fangar s’ha convertit al llarg dels anys en un problema a la zona. Entre d’altres inconvenients s’hi troba l’escalfament de l’aigua a l’estiu i per tant, una deficient renovació de la badia i la rebaixa de la qualitat de l’aigua. Actualment, la mida d’aquesta bocana és d’uns 25 metres, un fet que comporta un impacte negatiu directe en els cultius de musclos i ostres. Per això, des del Departament han insistit en la necessitat de recuperar la dinàmica natural de la zona per reforçar aquest sector econòmic. En l’àmbit mediambiental, Barnedes ha insistit que la sorra que es traslladarà a les zones més vulnerables del Delta serà de “quilòmetre zero” i que té una granulometria adequada per fer aquests moviments.

Paral·lelament, el Departament espera que l’aportació de 380.000 metres cúbics de sorra promesos per part de l’Estat es traslladin en les pròximes setmanes a la zona més sensible del front deltaic, concretament a les platges del Trabucador i l’Illa de Buda. Segons Barnades, aquest és un primer dipòsit d’emergència de sorra que voldrien que estigués fet “ja” i per aconseguir-ho, han fet “tot el possible” per facilitar les tasques de moviments de sorra. En aquest sentit, i amb la voluntat d’incrementar l’amplada de les platges, des del Departament han assegurat que en els pròxims anys caldrà treballar per assegurar l’aportació de volums de sorra necessaris per garantir una amplada d’uns 150 metres per cada platja.

Per la seva part, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha assenyalat que aquest projecte s’emmarca en les dinàmiques “soft” que s’apliquen per recuperar el Delta de l’Ebre, amb l’objectiu de trobar solucions a mitjà i llarg termini que no malmetin les activitats agràries i que alhora, promoguin una gestió de la conservació de la biodiversitat de la zona. Tot plegat, segons Vilahur, demostra que el Delta de l’Ebre és una de les “prioritats” del Departament. Fa unes setmanes, també es va anunciar un pla de cinc milions d’euros per reforçar les basses del Canal Vell, la Tancada i l’Encanyissada per protegir els conreus d’arròs davant d’episodis de forts temporals. Actualment, s’està treballant per obtenir els permisos necessaris i licitar les obres, que no coincidiran amb el període de nidificació de les aus de la zona.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -