Un solitari pescador que llança el rall desafiant el riu, uns joves que ballen despreocupats amb la silueta del Montsià al fons, un retallador esquiva un bou mentre és escrutat per un espectador, una mare es llança per un tobogan aquàtic sota l’atenta mirada del xiquet… Són només una mostra de la seixantena d’imatges que componen el nou llibre de reportatge fotogràfic de Quim Giró “Terres de l’Ebre. El paisatge humà” que ha editat Onada, amb pròleg d’Anna Zaera. L’obra estableix un relat visual que retrata l’alegria i la nostàlgia de les persones del territori, tot trencant amb els tòpics turístics.
Si alguna tenen en comú les fotografies que componen el nou llibre de Quim Giró és l’alegria que desprèn la gent que hi és retratada en elles. A “Terres de l’Ebre. El paisatge humà”, el fotògraf empordanès ha fet una mirada pròpia al territori ebrenc, ha destil·lat la seua essència i ha trobat els seus trets més genuïns. No hi ha postals turístiques, sinó la naturalitat i l’espontaneïtat de la vida quotidiana reflectida en els ambients festius, del solatge de les tradicions, en els carrers i en els rostres de les persones que han posat per a l’objectiu de Giró. “No hi ha res més difícil que documentar la vida sense importància, la que es repeteix cada dia sense excepcionalitats. Ara tenim a les mans el que tothom havia vist, però ningú havia mirat. Un retrat congelat de l’alegria, per si arriben temps seriosos”, exposa la periodista Anna Zaera al pròleg.
El llibre, publicat per Onada Edicions en un volum de gran format, juga amb el realisme màgic. L’expert ull del fotògraf revela els pobles ebrencs des d’una perspectiva insòlita i sorprenent, tot i ser instantànies de llocs i gents comunes i anònimes. El treball i l’experiència de l’autor apareix amb la capacitat que dóna a les imatges de parlar per si mateixes, igual que amb l’elaborada composició que fan que cadascuna sigui com una peça pictòrica. És, a la vegada, una mirada nostàlgica -com nostàlgic és el medi fotogràfic per se- que detura el temps en una societat en continu moviment i que, inexorablement, deixa enrere costums, tradicions o maneres de viure.
A l’obra “Terres de l’Ebre. El paisatge humà” només mana la imatge. No hi ha textos que moderen la percepció de l’observador. No hi ha tampoc color, però el blanc i negre ressalta formes, trames i textures, fins al punt no se l’enyora el cromatisme. Al contrari, així es resta importància a l’exuberància dels paisatges ebrencs i li l’atorga a les persones i a les evocadores històries que amaguen. Aquests són, al remat, els veritables protagonistes del llibre.
La visió del territori i dels seus hàbitats que Quim Giró (Borrassà, 1968) ha dedicat a “Terres de l’Ebre. El paisatge humà” complementa les seues anteriors publicacions, “L’Empordà íntim” o “Batecs visuals”, entre altres. L’autor es va formar en disseny gràfic a l’Escola de la Llotja i en fotografia a l’Escola Industrial de Barcelona; i ha exercit d’operador de càmera, realitzador de televisiu i fotoperiodista per a diversos mitjans de comunicació.
Redacció
