El director del parc natural del delta de l’Ebre, Francesc Vidal, ha constatat al jutjat de Falset l’impacte ambiental que la retenció de sediments als embassaments del tram final del riu genera sobre l’espai natural. Vidal ha declarat aquest dijous davant la jutgessa com a testimoni en el marc de les diligències prèvies de la querella presentada contra Endesa per l’associació Sediments i, arran la qual, van comparèixer fa dues setmanes representants de l’elèctrica que gestiona les preses i l’ACA. El director del parc ha assegurat desconèixer ni haver rebut cap comunicació d’Endesa sobre la gestió de sediments. Paral·lelament, l’acusació particular ha demanat informes pericials sobre l’estat real dels desguassos de fons de les preses.
En declaracions a l’ACN el portaveu de Sediments, Josep Juan, ha remarcat com a “molt significatiu” el testimoni de Vidal per poder demostrar que la retenció dels sediments a les preses de l’Ebre ha generat grans dipòsits que no arriben al Delta, generant un considerable impacte en termes ambientals. «Sobretot a les zones limítrofs del Delta, que són les que tenen moltes vegades més valor ecològic que és on hi ha les llacunes, les zones naturals més protegides», ha apuntat Juan, referint-se a la declaració.
En la seva compareixença, el director del parc natural ha explicat que “no ha tingut mai constància” sobre cap mesura de “gestió” per part d’Endesa a l’hora d’afavorir “l’arribada de sediments que el Delta necessita per contrarestar la pujada del nivell del mar” per fer front també al problema de la subsidència de la mateixa plataforma deltaica, que s’enfonsa progressivament.
L’acusació particular ha preguntat concretament sobre les proves de mobilització de sediments efectuades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’empresa pública Cedex, amb la participació de la companyia elèctrica, a la cua de l’embassament de Riba-roja. “Ha dit que mai ha tingut notícia d’Endesa” sobre aquestes operacions, ha insistit Juan.
L’associació Sediments reitera que és tècnicament possible fer baixar els sediments acumulats als pantans amb buidatges controlats o sistemes de bypass que ajudarien els materials sòlids en suspensió a superar les preses. En aquest sentit, han inclòs també al procediment els resultats d’estudis elaborats per la CHE i el Cedex, amb la participació d’Endesa, que haurien aconseguit mobilitzar sediments de la cua de l’embassament de Riba-roja.
«Al seu moment ja vam denunciar que aquestes proves pilot eren un rentat d’imatge perquè volien calcular quin mètode era més econòmic per gestionar els sediments. Això ja està calculat fa molts anys a diferents llocs, que les dragues, per exemple, són més econòmiques que els camions. I això és el que demostren amb els estudis», ha criticat.
Les proves, ha afegit, van aconseguir mobilitzar 300.000 metres cúbics al llarg de deu quilòmetres de la cua de l’embassament, reduint la làmina d’aigua quatre metres. «Endesa està aixecant la qüestió durant la instrucció que des de la CHE fan proves de gestió dels sediments i que ells col·laboren, però les proves que es fan no milloren la situació que denunciem, que és la que provoca la regressió i enfonsament del delta, perquè els sediments continuen retinguts a l’embassament», ha criticat, tot ironitzant que l’organisme de conca i l’elèctrica prioritzen la millora de la zona de l’embarcador de Mequinensa abans que el Delta.
D’altra banda, l’acusació particular ha sol·licitat també a la jutgessa de Falset que encarregui proves pericials independents sobre l’estat dels desguassos de fons de l’embassament de Riba-roja. Sediments dubta, en contra del que afirmen Endesa i la CHE, que aquestes comportes, per on podrien circular els llims acumulats al fons, estiguin plenament operatives. En aquest sentit, han qüestionat si la companyia elèctrica hauria utilitzat intel·ligència artificial per generar un vídeo que demostraria que aquests elements es troben actualment operatius i poden funcionar.
ACN