14.3 C
Amposta

El Delta de l’Ebre i el canvi global

Reflexions després del pas del temporal Gloria

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

El passat mes de gener, el temporal Gloria, del qual potser ens hem oblidat per causa del Covid, va arrasar una bona part de les àrees costaneres de la Península, i les seves conseqüències van ser especialment greus en zones deltaiques, com la Tordera i especialment el Delta de l’Ebre. Allà, aiguamolls, muscleres, arrossars, camins i platges van ser engolits per la força devastadora de les aigües. A les pèrdues econòmiques, s’hi han d’afegir els gravíssims impactes ambientals. A DEPANA hem volgut recollir l’anàlisi de dues autoritats en matèria d’ecosistemes fluvials i coneixement del Delta de l’Ebre, en Narcís Prat i en Carles Ibàñez. Solucions sostenibles per un DELTA resilient al canvi global.

A partir dels treballs de recerca i innovació realitzats els darrers 30 anys en el marc de la Universitat de Barcelona i de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, en col·laboració amb moltes altres institucions de recerca, disposem de dades i coneixements suficients per bastir una estratègia de gestió del tram final del riu Ebre i el seu Delta que permeti mantenir-los en bon estat durant les properes dècades. Si parlem d’un horitzó temporal més llarg, la qüestió es complica a causa de l’acceleració del canvi climàtic, amb previsió d’una pujada del nivell del mar de l’ordre d’un metre a finals del present segle, i de varis metres els propers segles. En aquest escenari no és gens clar que el delta es pugui mantenir.

Parlem però dels propers cinquanta anys, per posar un horitzó temporal realista en relació al qual podem imaginar una resposta col·lectiva al repte que representa mantenir un delta i un riu vius i pròspers. Com és lògic i necessari, cal plantejar actuacions ( i estudis) a curt, mitjà i llarg termini, si volem dotar-nos d’una estratègia efectiva, amb cara i ulls. En realitat caldria parlar d’estratègies de llarg i curt recorregut, sota l’enfocament d’una gestió adaptativa. En qualsevol cas es tracta d’una estratègia fonamentalment basada en el que ara s’anomena “solucions basades en la natura” que equival al que abans es coneixia com a “enginyeria ecològica”, és a dir, actuacions pensades per aprofitar i/o potenciar els processos naturals en benefici de l’espècie humana sense perjudicar (idealment afavorir) les altres espècies. Aquí la clau està en aprofitar els fluxos d’aigua, sediments i nutrients per mantenir una economia i uns ecosistemes oberts i dinàmics, partint del principi evident que el delta no pot subsistir sense el riu, i que el riu no pot subsistir sense aigua, sediments i nutrients. Per tant, el repte principal és la gestió integrada de la conca i un canvi en la gestió dels embassaments, amb l’objectiu de vincular-ho amb una gestió integrada de les costes.

La falta de sediments i el seu transport

L’estratègia de llarg recorregut passa per la restauració de la connectivitat fluvial i el manteniment dels rius com a ecosistemes funcionals. Això és fonamental per a la supervivència de les zones costaneres, que necessiten les aportacions de sediments ara retinguts als embassaments per compensar la subsidència del Delta i l’increment del nivell del mar, que se situen entre 1-5 mm/any d’enfonsament i 3-4 mm/any el increment del nivell del mar, que pot arribar d’aquí a 50 anys als 10 mm/any. Per tot plegat, l’increment relatiu del nivell del mar (RSLR en anglès) és actualment d’uns 5-6 mm/any però en el futur arribarà als 10-15 mm/any. La paradoxa és que estem creant deltes artificials a la cua dels embassaments (que s’acaben convertint en espais protegits) i degradant els deltes naturals amb la consegüent desaparició d’espais naturals protegits (com és el cas de l’illa de Buda al delta de l’Ebre), però també les platges d’arreu, doncs això és un problema d’escala mundial.

Per canviar aquesta tendència hem de restaurar si més no parcialment el transport de sediments cap a la costa, la qual cosa significa una aportació de sorra a la desembocadura de l’ordre de 300.000 a 400.000 tones anuals, per aturar la regressió. Tenint en compte la superfície del Delta la compensació de 5 mm/any de RSRR suposa una aportació de llims a la plana deltaica (a través de la xarxa de reg) de l’ordre d’1 milió de Tones anuals, per compensar la subsidència i la pujada del nivell del mar. Aquí es pot plantejar l’opció d’aportar sediments només a les zones més baixes, amb la qual cosa els requeriments són inferiors. En qualsevol cas, el riu encara té capacitat de transportar aquests volums amb el règim actual de cabals, tot i que no seria el cas amb el règim de cabals ecològics tal com està formulat actualment. Mentre que actualment al Pla Hidrològic només es contempla una aportació mínima de 3000 Hm3/any, pel transport de sediments cal una assignació de cabals màxims (crescudes) a la primavera, als que s’han d’afegir els cabals per contenir la falca salina a l’estuari, i els necessaris pels arrossars, que en total implica més de 7000 Hm3/any en anys humits (proposta de l’Agència Catalana de l’Aigua). Òbviament, aquest dèficit de sediments anirà augmentant amb l’acceleració de la pujada del nivell del mar, i això requerirà la mobilització progressiva de sediments a diferents embassament de la conca, començant per Riba-roja. Les característiques tècniques dels sistemes de traspàs i la qualitat i quantitat dels sediment acumulats s’hauran d’estudiar en detall per a cada embassament, així com els estudis previs i els plans de monitorització. La realització d’una prova pilot a l’embassament de Riba-roja, amb l’objectiu d’avaluar la viabilitat d’un sistema permanent de transport, és molt urgent.

Com solucionar el problema de les tempestes tipus Gloria?

L’estratègia de curt recorregut, orientada a solucionar els efectes de les tempestes marines com va ser el cas de Gloria, passa per restaurar i mantenir uns sistemes litorals funcionals (platja, dunes i aiguamolls) amb una amplada suficient per frenar l’energia de les ones i la inundació marina (tenint en compte l’espai necessari per respondre a la pujada del nivell del mar). Això és indispensable en el cas de la platja de la Marquesa, on caldrà analitzar la millor solució (tècnica, ambiental, social, econòmica) per fer-ne la restauració, ja sia l’aportació de sorra o guanyant terreny als arrossars, o una combinació de les dues. En tot cas no es poden mantenir els arrossars a primera línia de costa si aquesta no té una amplada suficient de platja i aiguamolls. Necessàriament s’haurà de renunciar a algunes Ha d’arrossars pel fet que s’ha esperat massa a executar actuacions amb criteris de sostenibilitat. En el cas de l’Illa de Buda, l’aportació de sorra pot minvar la regressió però no pas aturar-la, caldrà a més l’aportació de sediments a la desembocadura. En el cas de la barra del Trabucador, donat que es tracta d’una barra litoral mòbil, l’aportació de sorra ha d’anar dirigida a ajudar el seu procés de restauració natural, sense alterar el seu funcionament geomorfològic. En qualsevol cas, l’estratègia d’aportar sorra d’unes parts del delta (on s’acumula) a altres (on s’erosiona) no és una solució sostenible, només es pot entendre en el marc d’una aportació de noves fonts de sorra al delta (la que es pugui transportar pel riu i altres possible fonts externes). També cal tenir en compte que per aportar sorra des del riu cap a algunes zones erosives com la Marquesa i Buda caldrà crear braços fluvials artificials (per fer arribar sorra a la Marquesa) o aprofitar braços naturals existents (com el braç de Migjorn a l’illa de Buda).

Les infraestructures verdes

Finalment, caldrà també desplegar una estratègia de desenvolupament d’infraestructures verdes més enllà de la costa, que abasti el conjunt del delta amb una visió integrada, amb l’objectiu múltiple d’adaptar-nos al canvi climàtic, potenciar el segrest de carboni, millorar la qualitat de l’aigua (filtres verds), connectar els espais naturals del delta amb corredors biològics i ecoturístics, etc. En aquest context, la recuperació de la biodiversitat ha de ser un objectiu prioritari. Això significa que cal recuperar nous aiguamolls a més de protegir els actuals. En aquests aiguamolls pot haver-hi una acreció important (de fins a 20 mm/any) que compensi la pujada del nivell del mar i la subsidència, fent més fàcil la defensa de l’interior del Delta i la seva activitat econòmica, així com una millora de la qualitat de l’aigua procedent dels arrossars.

Donat que els coneixements científics han permès anar acotant el que el Delta necessita per a la seva supervivència, actualment tenim els suficients coneixements per tal que els gestors responsables de la planificació i actuació dins de l’emergència climàtica que ens ocupa, puguin prendre de forma ràpida les decisions necessàries.

Carles Ibáñez Martí, investigador IRTA Sant Carles de la Ràpita

 

Narcís Prat Fornells, Catedràtic d’Ecologia Universitat de Barcelona

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -