L’Agència de Salut Pública del Departament de Salut juntament amb ESADE, i amb la col·laboració d’IDIAP Jordi Gol, van elaborar el “Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus” amb l’objectiu d’avaluar l’impacte del confinament sobre la salut de la ciutadania de Catalunya i poder planificar accions, serveis i mesures per pal·liar-ne els efectes.
Un total de 37.810 persones residents a Catalunya de més de 15 anys van respondre l’enquesta en línia entre el 21 d’abril i el 20 de maig. El 74% eren dones, el 57,3% tenien estudis universitaris i un 60,9% estaven actius laboralment (vegeu l’apartat Metodologia).
Els resultats obtinguts s’han ponderat segons la distribució d’edat, sexe i nivell educatiu de les dades poblacionals de Catalunya (IDESCAT) i es presenten en comparació amb les dades que es disposen d’abans del confinament provinents d’enquestes de salut oficials, com són l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), l’Enquesta de Salut d’Espanya (ENSE) i l’Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Catalunya (EDADES).
Resultats
Els resultats de l’enquesta “Salut en temps de confinament” confirmen que la mesura de confinament, tot i ser molt efectiva per a la protecció davant el contagi, té un elevat cost per a la salut mental de les persones, a més d’un elevat cost social i econòmic.
El virus però, segueix aquí. Malgrat els rebrots, evitar el confinament de llarga durada és un dels objectius del Govern i ha de ser també l’objectiu de tothom. Per fer-ho és clau la protecció enfront els contagis, mitjançant l’adopció de mesures de seguretat com el rentat curós de les mans, l’ús de la mascareta, el manteniment de la distància física entre persones i la limitació de la mobilitat i dels contactes socials.
A més, l’enquesta revela què es pot fer per mitigar els efectes negatius del confinament i cuidar de la pròpia salut. L’anàlisi feta ha permès a l’Agència de Salut Pública editar un Decàleg amb recomanacions per mantenir una bona salut en temps de COVID-19.
Salut Mental i Benestar Emocional
Els resultats del qüestionari revelen que durant el període de confinament s’han triplicat els símptomes de depressió, ansietat i malestar emocional i ha augmentat l’ús de tranquil·litzants, sedants i somnífers (vegeu Annex 1/Taula 1 del document d’Annexes).
- En referència a la depressió, moderada o alta, un 22,8% de les persones enquestades manifesta haver-ne tingut símptomes, una xifra que triplica la prevalença del 7,6% publicada a l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2018.
- Pel què fa a l’ansietat, un 26,9% n’ha tingut símptomes. Aquest xifra és fins a quatre vegades superior a la prevalença d’ansietat crònica observada per Catalunya en l’enquesta de Salut d’Espanya (ENSE) de l’any 2017.
- I també es triplica la simptomatologia de malestar emocional, amb un 74,8% durant el confinament respecte el 26,2% obtingut amb la mateixa escala en l’ESCA del 2018.
Aquests resultats es poden relacionar amb l’increment d’ús d’hipnosedants (tranquil·litzants, sedants i/o somnífers) en els darrers 30 dies: Un 17,7% de la població refereix haver-ne fet ús amb recepta mèdica (un percentatge tres vegades superior al 5,9% obtingut a l’enquesta EDADES de 2017) i fins a un 6,5% de la població refereix haver-ne consumit sense recepta mèdica (10 vegades més que el 0,6% obtingut a la mateixa enquesta de 2017).
Consum de substàncies i comportaments addictius
Segons els resultats obtinguts, el consum de tabac, alcohol i cànnabis durant el confinament ha disminuït (vegeu Annex 1/Taula 1 del document d’Annexes).
- El percentatge de persones que fumen disminueix lleugerament (del 25,6% al 23%), tot i que el 40% de les persones que ja fumaven abans del confinament, declaren haver fumat més.
- La prevalença de consum de risc d’alcohol augmenta molt lleugerament respecte a les dades de l’EDADES 2017 (de 9,1% a 8,6%).
- I el consum de cànnabis (en els darrers 30 dies) es redueix significativament, baixant del 11,9% obtingut en l’EDADES 2017 al 3,7%.
Efectes en la salut mental per grups de població
Els joves-adults i els estudiants, les dones, les persones amb menys estudis i aturades són els grups més afectats, amb gairebé el doble de risc de patir depressió, ansietat o malestar emocional (vegeu Annex 1/Taula 2 del document d’Annexes).
- Fins a un 32,3% de la població entre 15 i 44 anys refereix simptomatologia de depressió, un 35,3% d’ansietat i un 86,1% de malestar emocional, comparat amb el 20,6%, el 23,8% i el 75,6% respectivament del grup d’edat entre 45 i 64 anys.
- Entre el subgrup d’estudiants, aquests percentatges encara són més elevats: un 54,7% presenten símptomes de depressió, un 44,8% d’ansietat i un 91,5% de malestar emocional.
- Les dones que responen a l’enquesta també refereixen nivells més elevats de simptomatologia de depressió (26,6%), d’ansietat (30,3%) i malestar emocional (80,9%) respecte als homes (15,9%, 18,7% i 69,5%, respectivament).
- Les persones amb estudis primaris refereixen més simptomatologia de depressió ; (fins a un 27,7%) i d’ansietat (un 35,1%); en canvi, el malestar emocional incrementa a mesura que augmenta el nivell d’estudis.
- La precarietat laboral també s’interpreta com un factor de risc, ja que les persones que estan aturades (tant les que ho estaven abans del confinament com les que han patit un ERTO durant aquest període) refereixen simptomatologia de depressió en un 33,7% i d’ansietat en un 35,4%, i un 81,7% reporten malestar emocional.
Altres grups d’interès
- Els i les professionals de la salut tenen una prevalença de simptomatologia de depressió molt semblant a la de la resta de població (amb un 24,9% respecte al 22,8%) però en canvi, els nivells d’ansietat són més elevats (un 31,3% respecte al 26,9% de la població general).
- Per contra, les persones jubilades, tot i patir nivells elevats de depressió, ansietat i malestar emocional, són el grup amb les prevalences més baixes, amb un 11,6%, un 15% i un 63,8% respectivament.
Estratègies d’afrontament i factors de protecció
Seguir una rutina, dedicar temps a un mateix i tenir un bon suport social estan entre els factors protectors que redueixen a la meitat el risc de depressió, ansietat o malestar emocional
Addicionalment, com a factors de protecció específics per a la depressió o el malestar emocional destaca fer més activitats en família, en el cas dels homes adults, i tenir fills/es al càrrec que ocupin la meitat o menys del temps en el cas de població adulta. Aquestes mesures d’afrontament redueixen a la meitat el risc de depressió.
Dels resultats també es desprèn que realitzar activitats relaxants gairebé tots els dies (com escoltar musica) és un factor de protecció de l’ansietat en les persones més grans de 65 anys.
Preocupacions i factors de risc
La incertesa sobre la represa de la normalitat (com i quan) i els problemes de convivència a casa són algunes de les preocupacions que gairebé doblen el risc de patir problemes de salut mental.
Segons les respostes a l’enquesta, destaca que ni el temps en confinament, ni factors relacionats amb l’habitatge (com tenir o no balcó o pati, o el número d’habitacions), o fins i tot el número de persones vivint a la llar, no tenen afectació directa a la salut mental.
En canvi, els factors de risc que més afecten, multiplicant per dos el risc de patir depressió, d’ansietat i de malestar emocional, són la preocupació per no saber com ni quan es reprendria la vida normal, el fet de no tenir prou suport social i, com a principal, els problemes de convivència a casa.
En concret, sobre la depressió, les següents preocupacions són factors de risc importants, en funció de cada grup de població, ja que fan augmentar més d’un 50% el risc de tenir símptomes depressius:
- en tots els grups, la preocupació pel fet de patir malalties cròniques que suposen un alt risc de contraure la Covid-19;
- en homes i dones entre 44 i 65 anys, creure que el seu futur laboral empitjorarà amb la crisi de la pandèmia;
- en persones més grans de 65 anys, el fet de no poder sortir ni visitar a les persones importants.
Entre els factors que augmenten més d’un 60% la probabilitat de patir ansietat, s’inclouen:
- tant en homes com en dones, la preocupació perquè els fills estan neguitosos, no saben què fer i comporta tensions i problemes conductuals;
- en homes més grans de 45 anys, creure que el seu futur laboral empitjorarà;
- en dones entre 45 i 64 anys, tenir persones en situació de dependència a casa i haver d’ocupar-s’hi quasi tot el temps.
- en persones més grans de 45 anys, la preocupació pel contagi de la Covid-19 (tan un mateix com la família);
- en persones de més de 65 anys, la preocupació per la Covid-19, passant més de 2 hores al dia consultant noticies sobre el tema, o també pel fet d’estar sols i no poder cuidar-se.
Sedentarisme i nivell d’activitat física
El confinament comporta un increment de la inactivitat física i del sedentarisme. (vegeu Annex 1/Taula 3 del document d’Annexes)
Durant el període de confinament, l’enquesta mostra que el 50,2% de la població ha estat asseguda més de 6 hores al dia, el que significa un increment important del sedentarisme si es compara amb el 35,3% d’abans del confinament. Igualment la mitjana d’hores assegut ha augmentat en 2 hores, passant de 5 hores de mitjana segons l’ESCA 2018, a 7,1h durant el confinament.
L’activitat física també ha disminuït durant la crisi de la pandèmia si comparem el 34,8% de persones que manifesten tenir un nivell baix d’activitat física amb el 17,9% observat en l’ESCA del 2018. Aquesta disminució és similar tant en homes com en dones com entre els diferents grups d’edat.
Hàbits saludables
En general, l’enquesta mostra un empitjorament en la majoria de conductes i hàbits saludables.
Destaca el percentatge de persones que refereixen haver augmentat l’ús de pantalles, amb un 65,9%, el 54% que han disminuït l’activitat física i el 41,2% que refereixen un empitjorament de la qualitat del seu son
En quant a l’alimentació, un 30,5% de les persones enquestades refereixen un augment de la quantitat de menjar i un 16,2% en el nombre d’àpats, però, en sentit positiu, destaca l’augment també del consum de fruita i verdura (19,9%) i de llegums (14,7%).
Pel què fa al consum de substàncies, un 14,2% de les persones que ja bevien alcohol abans del confinament manifesten haver augmentat el seu consum durant aquest període i, entre les persones fumadores, un 16,4% també diuen haver fumat més.
Si s’analitza el consum de fàrmacs, es veu que un 6,9% de les persones que ja prenia tranquil·litzants, sedants i/o somnífers, diu haver-ne pres més.
En canvi, en el cas del cànnabis, només un 1% de la població que en consumia abans diu haver-ne augmentat el seu consum.
Aquesta mateixa tendència s’observa en el cas de l’ús de jocs en línia amb diners, ja que només un 1% declara haver incrementat el seu ús.
Redacció – J. V. G.
