El castell de Miravet s’ha afegit al projecte “Els ulls de la història“, que ha renovat la museografia del monument i ha implementat la realitat virtual per atreure nous públics i actualitzar els relats amb noves perspectives. També s’han renovat espais com el celler, on els visitants poden viatjar al passat i conèixer com era la vida al segle XIV amb unes ulleres immersives. La proposta arriba de la mà de dos nens que mostren com era l’entorn i la convivència de l’època. Aquest és el cinquè monument que incorpora la nova museografia i innovació tecnològica. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha reivindicat la socialització del patrimoni per “reforçar la cohesió” en moments en què “hi ha qui està entestat” en dividir la societat.
El castell de Miravet compta amb nous recursos que pretenen acostar el monument a la societat, mitjançant una nova experiència de realitat virtual al celler, una instal·lació audiovisual a l’església i un interactiu al refetor. Tot plegat, s’ha complementat amb una nova guia multimèdia i la renovació de la senyalització.
L’amistat entre en Saïd i l’Hug, dos infants de l’edat mitjana de diferent condició i origen, és el punt de partida de la història que s’explica a l’experiència de realitat virtual que s’ha incorporat a l’espai del celler del castell de Miravet. Unes ulleres de realitat virtual permeten als visitants del monument transportar-se fins l’edat mitjana per conèixer com era la vida a la zona entre el segle XIV i el XVII amb una mirada transaccional. Es tracta d’un relat que s’emmarca dins el projecte “Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català“, amb què es busca acostar els monuments catalans a nous públics. «La realitat virtual ens serveix per millorar la recerca científica, perquè som capaços ara de reconstruir espais que s’han perdut i que, per tant, era molt complicat reproduir-los, però sobretot per connectar d’una forma molt directa amb l’emoció, amb el visitant i amb diferents capes de lectura que fan molt més accessible els continguts», ha indicat la cap de l’àrea de monuments i jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Carme Vergés.
En el cas del refetor, l’interactiu virtual es centra en la dieta templera, de manera que qui ho visita pot preparar plats de la cuina medieval. Aquesta proposta ajuda a relacionar els fruits de la terra, les tècniques culinàries i la vida quotidiana en un castell governat per monjos que, tot i la seva condició religiosa, exercien funcions militars. A través de la guia multimèdia també es pot fer un recorregut de 360 graus per visualitzar com era l’espai en la seva època d’esplendor.
És una mirada diferent a la que s’ofereix a la instal·lació “La Comanda“, a l’església del castell. Allí diverses pantalles mostren fragments de la vida quotidiana actual dels pobles que en el passat formaven part de la Comanda de Miravet, el territori gestionat i controlat pels templers. Es tracta d’uns fragments audiovisuals que conviden a reflexionar sobre el poder que s’exercia des d’aquest enclavament sobre les persones que hi vivien.
Reflexió sobre el passat i el present:
D’aquesta manera, el projecte proposa reflexionar als visitants no només sobre el passat, sinó també del present. En la mateixa línia, la guia multimèdia inclou elements sonors i visuals que complementen la visita amb noves perspectives que al llarg de la història han quedat oblidades. «Des de la cultura tenim un paper molt important de cohesió social, d’entendre les diferents maneres que hi ha de viure i d’estar al món, totes elles vàlides», ha subratllat la consellera Sònia Hernández.
Amb tot, aquest és el cinquè monument català que s’adhereix al projecte “Els ulls de la història”, després del conjunt rupestre de la Roca dels Moros a El Cogul, la Cartoixa d’Escaladei i el centre del romànic de la Vall de Boí. A principis de 2026 s’inaugurarà també al monestir de Sant Pere de Rodes, a El Port de la Selva, donant per acabada la primera fase del projecte. En la segona fase del projecte està previst que s’adhereixin el castell de Cardona, el teatre romà de Tàrraco, la colònia Sedó, la ciutat ibèrica d’Ullastret i el jaciment andalusí del Pla d’Almatà.
Una experiència didàctica i itinerant:
D’altra banda, cada monument compta amb una experiència didàctica en format de situació d’aprenentatge, que consta d’un dossier amb diferents sessions i una sala de realitat virtual mòbil i itinerant, similar a la que s’instal·la als monuments i que es trasllada als centres eductius. Aquesta tecnologia permet portar els monuments virtualment fins als alumnes de les escoles i instituts que ho han sol·licitat. Durant tot el curs hi ha quatre equips itinerant pels centres educatius de Catalunya. Es preveu que enguany el projecte arribi fins a 10.000 alumnes. Està previst que l’experiència didàctica dedicada al castell de Miravet s’engegui durant el segon trimestre d’aquest curs escolar.
ACN