Naixement a partir d’una mare verge, així anomena la biologia a la Partenogènesi, Charles Bonnet la va descobrir el segle XVIII i es tracta de fer néixer un individu a partir d’un òvul sense fecundar, aquest òvul es parteix sense cap fecundació. Fins ara era freqüent en peixos, abelles o formigues i no fa gaire en un zoo de Sant Diego (Califòrnia) l’equip d’investigadors d’aquest ha informat de l’eclosió de dos pollets de còndor per reproducció asexual o partenogènesi una gran novetat per l’espècie i aquesta institució. Els dos pollets estaven genèticament relacionats amb una femella de còndor que va pondre els ous dels quals van néixer els pollets, els científics van comprovar que cap d’ells guardava una relació genètica amb un mascle. La direcció del zoo ho consideren un gran descobriment afirmant que les investigacions que tenien en marxa no estaven buscant evidències de partenogènesi, senzillament s’ho van trobar al davant.
La partenogènesi és una forma natural de reproducció asexual en la qual un embrió es continua desenvolupant sense la fertilització de cap espermatozoide només té material genètic de la mare, la descendència en les aus els científics l’anomenen partenotes, pel poc freqüent que son, d’aquí la rellevant importància que ha donat el zoo al naixement dels dos pollets. De reproduccions asexuals n’hi ha com la meiòtica, les serps, gallines, aus i mamífers. Els humans quan es reprodueixen i hi ha dos pares i l’ADN ha de ser transferit al nadó, la diferència amb els animals és notable perquè la reproducció s’inicia amb l’ovogènesi i l’espermatogènesi cèdules masculines i femenines.
La pregunta que ens podríem fer és perquè la natura ens posa en aquesta tessitura perquè amb els mascles que hi ha disponibles una de les teories científiques del perquè de la partenogènesi és que aquestes femelles no es poden reproduir d’una altra manera, altres teories apunten que sigui un virus o un bacteri que ho provoquen. Els parts asexuals només tenen una cria per part, mentre que un part fecundat entre femella i mascle poden tenir de 6 a 15 cries depenent de l’espècie, la diferencia a part de la quantitat, és que les cries d’un part asexual son febles, agafen moltes malalties i viuen una quarta part del que ho fan els altres. La conclusió és que l’ADN d’aquests és només el 50% del 100% que haurien de tenir.
Les dades que ens donen sovint estudis fets sobre el canvi climàtic és que ja s’està alterant la vida del planeta, animals i plantes estan desenvolupant mutacions genètiques canvis en formes i patrons del conducte com la partenogènesi. El 80% dels processos ecològics del món ja estan afectats per l’escalfament global. Canvien els gens i no toleren les altes temperatures i canvien el color o la mida corporal també el seu hàbitat geogràfic pel fort estrès que estan patint tots els ecosistemes, aigua, aire i terra que son els responsables d’aquests canvis. Tothom s’esperava aquest canvi radical d’aquí a uns anys, però tenim el canvi climàtic ara i aquí i ha vingut per quedar-se. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
