Ecologistes en Acció i la CGT rebutgen la implantació de centres de dades per a IA com el que es projecta a Móra la Nova perquè diuen que «espolien els recursos energètics o hídrics». Els activistes asseguren que aquestes instal·lacions «no aportaran prosperitat» a la Ribera d’Ebre i adverteixen que aquesta indústria «no serà en cap cas un pol» de desenvolupament econòmic, sinó al contrari, «impossibilitarà la implantació d’indústries generadores d’ocupació i prosperitat al territori». Per això, reclamen un pla de desenvolupament industrial que generi ocupació «estable» i de «qualitat» en aquesta zona.
En un comunicat, els ecologistes i el sindicat han explicat que el desplegament dels centres de dades a Catalunya està començant en dos pols: Cerdanyola del Vallès, on estan planificats diversos megacentres de dades de gran consum energètic, i a les Terres de l’Ebre, on s’estan planificats dos megacentres de dades a Flix i Santa Bàrbara, a banda de la gigafactoria de Móra la Nova. «Cal assenyalar que no es tracta d’una indústria ordinària, sinó que els centres de dades per IA tenen un efecte disruptiu en termes de consum de recursos energètics, i l’ONU acaba d’advertir en un informe recent que cada KWh d’energia utilitzada per la IA té implicacions en termes d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, consum d’aigua i de sòl», indiquen.
Segons els activistes, els projectes de desplegament de centres de dades per a IA porten associades «impressionants xifres d’inversió: 5000 milions d’euros» en el cas de la gigafactoria i milers de milions d’euros per als 26 megacentres de dades projectats per la Generalitat. La potència acumulada d’aquests 26 centres suma 2000 MW, equivalent, sostenen, a la generació elèctrica de dues centrals nuclears o al 30% de l’electricitat consumida actualment a Catalunya.
En aquest sentit, afegeixen, que l’electricitat renovable generada a Catalunya ara «ja es consumeix totalment», aquest increment de la demanda elèctrica s’haurà de cobrir cremant gas en centrals tèrmiques, el que augmentarà les emissions de CO2 en 4 milions de tones a l’any. «La gran majoria d’aquests centres de dades per IA seran de propietat privada i oferiran la seva capacitat de còmput al mercat global sense cap control democràtic sobre qui en fa ús ni l’ús que se’n fa», denuncien.
Des d’Ecologistes en Acció i la CGT assenyalen que corporacions com Palantir, «directament involucrada en el genocidi de Gaza per la seva col·laboració amb l’exèrcit d’Israel, fan servir centres de dades arreu món per executar les seves tasques d’IA». A més, afirmen, que alguns dels centres projectats a Catalunya estan liderats per empreses vinculades a l’estat d’Israel i «amagats darrere les lleis de protecció de secrets empresarials».
Pel que fa a la gigafactoria de Móra la Nova, han criticat que el govern espanyol tindrà una participació del 48% i un 1% de la Generalitat, propietària dels terrenys de l’INCASÒL situats al polígon del Molló. «El 51% restant estarà en mans privades, i en tindrà la participació més gran el Banco de Santander, Telefònica i ACS. Això vol dir que, malgrat la forta injecció de capital públic a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat, el govern espanyol no tindrà majoria en els òrgans de governança de la gigafactoria i, per tant, aquesta es regirà per criteris estrictament econòmics», etziben.
Alhora, lamenten que els 250 llocs de treball d’alta qualificació que s’han anunciat que es crearan no se sap on s’ubicaran. «Un cop conclosa la fase de construcció, els únics llocs de treball estable que resten al territori són els propis d’un magatzem: seguretat, manteniment i neteja, la gran majoria feines poc qualificades i, per tant, amb baixa remuneració», diuen. «L’activitat econòmica generada pel funcionament d’aquesta gigafactoria es desenvoluparà remotament, per tant, lluny de les Terres de l’Ebre», afegeixen.
A més, subratllen que la gigafactoria contindrà uns 100.000 processadors de càlcul per a IA, i això suposa una potència d’uns 150 MW i implicarà multiplicar per deu el consum elèctric de la Ribera d’Ebre. En aquest sentit, assenyalen que la calor que generen «tants servidors de càlcul concentrats» dins d’una nau industrial requereix la seva refrigeració «amb grans quantitats» d’aigua que s’acaben perdent per evaporació. «El Govern no ha aportat dades concretes sobre la tecnologia que s’utilitzarà per refrigerar els servidors, per tant, només podem fer estimacions tot prenent com a referència els nous megacentres de dades d’AWS que ja estan en producció a l’Aragó, amb una potència de 100 MW», comenten.
Segons els activistes, els megacentres de dades de l’Aragó consumeixen uns 150 milions de litres a l’any, el que equival a 60 piscines olímpiques. «El que s’ha observat arreu del món, també a zones d’Europa com Holanda, és que aquests centres de dades competeixen per l’aigua amb la pagesia local, i de fet hi tenen accés prioritari», asseguren. La Ribera d’Ebre és una comarca on s’han implantat indústries «perilloses i nocives per al territori, que encara hi funcionen», i els centres de dades per a IA «perpetuen aquesta mala pràctica», asseveren les organitzacions. També consideren que els 719 milions d’euros previstos s’haurien d’invertir en un procés de reindustrialització que impulsi les petites i mitjanes empreses generadores d’ocupació «estable i de qualitat», que aportin valor afegit i siguin «sostenibles i respectuoses» amb el territori.
«En el cas de la gigafactoria de Móra la Nova, només se’n beneficiaran els principals inversors: Banco de Santander, Telefònica i l’ACS de Florentino Pérez, vell conegut a les Terres de l’Ebre pel projecte Castor», denuncien. «Malgrat que el Govern ens ho vulgui vendre com una inversió en alta tecnologia, aquest projecte constata que la seva estratègia industrial persisteix en el desenvolupament de sectors econòmics de baixa productivitat i salaris baixos», afirmen. Per això, reclamen per a Móra la Nova i per a la Ribera d’Ebre un pla de desenvolupament industrial que generi ocupació «estable i de qualitat» al territori i rebutgen la implantació d’aquestes infraestructures.
ACN