La mediterrània és una de les zones del món amb més presència d’elements de pedra seca. La durabilitat del material, fonamentalment pedra calcària, i l’escassa vegetació de les zones han contribuït a la conservació d’aquestes construccions, com son els cocons, marges, cabanes de volta, cisternes, paravents, etc. Malgrat això, moltes d’elles es van construir fa més de 200 anys i ara comencen a caure.
Els cocons servien per recollir i suplir les poques necessitats d’aigua que requeria el moment. Sempre situats a la roca i amb una bona codina per abraçar qualsevol gota que hi caigués redirigint-la al fons del cocó. De planta més o menys circular i amb tantes formes de cúpula com cocons hi ha, algunes d’elles coronades en diferents cucurulles o algun també amb la pedra caramull que tanca i lliga la construcció.
Les Terres de l’Ebre i el nord del País Valencià son unes de les zones amb major presència d’exponents de la pedra seca a la riba mediterrània. Al Baix Ebre i, en concret, al poble de Tivenys, en podem trobar més de 300. Però actualment cap administració pública protegeix aquest patrimoni històric que podem trobar als termes de molts municipis ebrencs.
Sisco Besalduch i Javier Mauri, tots dos veïns de Tivenys, han impulsat un projecte per donar a conèixer aquestes construccions i donar-li el valor que es mereixen. Besalduch ha explicat a Imagina Ràdio com va començar tot aquest projecte: “Sortíem a la muntanya a fer activitats i ens vam adonar que teníem moltes construccions de pedra seca”. A partir de llavors, “va sortir una mica com a hobby i quan vam veure que hi havia prou material ens vam plantejar ubicar-lo a un aplicatiu informàtic en línia perquè la gent hi pogués accedir i conèixer-ho”, explica. Besalduch assegura que si “no registrem aquestes construccions, en poc temps quedaran tapades per la vegetació, ja que hi ha moltes finques que han quedat abandonades i, fins i tot, algunes ja s’estan enderrocant”.
De moment han començat per Tivenys, perquè creuen que és la població de les Terres de l’Ebre que en té més, potser “perquè és el lloc on hi havia menys aigua”, diu Besalduch. A partir d’aquí, també tenen detectades construccions d’altres zones com Benifallet o Bítem, però de moment només registraran les del terme de Tivenys.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es va posar en contacte amb ells i els hi va facilitar unes fitxes perquè poguessin omplir i anotar tota la informació sobre el que anessin trobant. A hores d’ara tenen més de 400 punts localitzats, entre cocons (més de 200), xavalls, fornets i pedres de molí. “Arribem al lloc, fem una foto, anotem el punt i ho traspassem a un aplicatiu perquè quedi registrat”, explica Sisco Besalduch.
“Ara com ara, no hi ha cap manera de conservar aquestes construccions”, afirma, i “malgrat que l’any 2018 la UNESCO va declarar la pedra seca Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, cal dir que l’Observatori del Paisatge, adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, en té registrats tan sols 9. Aquest fet mostra del desconeixement que té l’administració en aquest assumpte”, diu Besalduch. “Per aquesta desconeixença creiem necessària la divulgació d’aquest valor amagat i estem buscant la manera de fer i publicar una guia pròximament per donar-ho a conèixer a tothom”, conclou Besalduch.
Redacció – V. Ll.
