14.3 C
Amposta

DeltaRescat: “Falta molt recolzament per part de les institucions”

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Cada any s’abandonen prop de 300.000 mascotes a Espanya. A l’estiu augmenta exponencialment l’abandonament, sobretot en el cas dels gossos. A les Terres de l’Ebre hi ha moltes protectores que s’esforcen per salvar les vides dels animals i trobar-los una nova casa, com és el cas de DeltaRescat, associació que treballa sobretot en la recollida d’animals abandonats i maltractats.

Avui, la redacció d’Imagina Ràdio hem pogut conèixer la part més personal del col·lectiu:

-Per a la gent que no us conegui, que és DeltaRescat?
Som un grup de persones que de manera totalment voluntària i altruista, intentem millorar la qualitat de vida dels animals abandonats i/o maltractats de les Terres de l’Ebre.

-Com va sorgir l’associació?
Fa 6 anys ens vam reunir un grup de persones, que de manera individual ja rescatàvem animals, per unir les nostres forces i així poder salvar més nombre de vides.

-Quin és el pitjor cas que recordeu i per què?
Hem tingut molts que ens han marcat, com el cas de de Xulo, un gos abandonat a una casa, sense menjar ni aigua, que va estar durant setmanes…

Engel, un gos que sobrevivia lligat amb una cadena curta 24h durant 5 anys, malalt i sense atencions…


Però un dels que més ens ha impactat, va ser el cas de tres cadells de poques setmanes de vida, que van ser abandonats dintre de dues bosses de plàstic (la de dins tenia aigua). Sort que una companya, passejant als gossos, va sentir plorar als gatets.
És horrible…

Foto: Cedida
Foto: Cedida
Foto: Cedida

-Com a protectora, us sentiu valorades?
Per algunes persones particulars, si i molt. Falta molt recolzament per part de les institucions, aquí és on veiem molta mancança.

-Creieu que la gent està prou conscienciada aquí a les Terres de l’Ebre?
Potser des de fa uns 10 anys s’ha vist certa empatia envers els gossos, veient-los com a éssers vius i no com a objectes. Encara falta molt camí, doncs hi ha costums molt arrelades i s’ha de canviar encara la mentalitat respecte a els altres animals.

-Com heu viscut la pandèmia?
Com, per desgràcia, molta gent. Econòmicament ho hem notat molt, ja que no hem pogut organitzar actes, anar a fires o muntar paradetes, entre altres. Aquests actes eren, sobretot, la nostra manera de subsistir. Després està la part emocional, que com a molts, anímicament afecta. Pel que fa a abandonaments, s’ha notat un increment.

-Penseu que la gent tendeix més a comprar animals o a adoptar-los?
Molta gent encara els mira com un ‘complement’ per a la seva vida. Volen una “mascota” que sigui d’una manera determinada, raça, color, mida,… (sobretot en estètica). Un animal de companyia és molt més. S’ha de buscar un animal que s’acopli a les teves necessitats, però sobretot que tu, t’acoplis a les seves.
No només una raça deternimada.


També hem de dir, com s’ha comentat abans, que per sort, això va canviant i ja es mira més ajudar a un ésser viu que ha estat maltractat o abandonat, que a pagar a criaderos.

– Al llarg d’aquests 5 anys heu fet algunes activitats per recaptar fons, quines activitats destacaríeu i per què?
Fem paradetes en festivitats com Nadal, Sant Jordi…
També fiquem paradeta quan ens conviden a festes específiques de diferents pobles de les Terres de l’Ebre com la sega i plantada a Deltebre, Firabril al Perelló, entre altres.
També fem actes com el Carnaval Caní, la festa de l’aigua… i organitzem diferents rifes.

-Us heu hagut de quedar amb moltes històries boniques, en podríeu explicar alguna?
Totes les adopcions per a nosaltres són molt especials, estimem a cada animal que entra a l’Associació, però si n’hem de citar dues, podríem dir…
el cas de Taylor, un gatet que va ser rescatat amb fortes convulsions a causa d’un fort cop que va rebre al cap, el qual li va generar una fractura al crani. Això li provocava atacs epilèptics. Necessita medicació de per vida per controlar-ho. Doncs una persona que té una patologia que li fa prendre medicació diària, es va veure reflectida en el seu cas (control de medicació, portar uns horaris…) i el va adoptar sense dubtar-ho sabent que l’amor tot ho pot.
I una altra, bastant semblant, va ser l’adopció de Fivi, una gosseta a la qual vàrem haver d’amputar una pota (seguint els criteris veterinaris) i va ser adoptada per una persona que també té una minusvalidesa ella mateixa.

-Quines creieu que són les mancances a les Terres de l’Ebre?
La principal és que no es compleixen les lleis de protecció animal catalanes.
La gent agafa animals sense ser conscients que són per a tota la vida i que necessiten atencions veterinàries. I després es desfan d’ells, sense que tinguin cap conseqüència legal.
Per llei, és obligat tenir xipats tots els animals, a part d’empadronats a l’Ajuntament i això no hi ha ningú que ho controli.
Un altre tema que també fa molt de mal i que ningú vigila, és la cria d’animals entre particulars. Una activitat totalment il·legal i que no està controlada per part de les autoritats, a part que ningú assegura el benestar animal, fent millorar les seves condicions de vida. Falta molta implicació i ganes, per portar a terme la llei.

 -Els animals són molt agraïts, la gent també ho és?
De gent n’hi ha de les dues classes, les que ens ajuden i valoren la tasca que realitzem (que són amb els que ens quedem i ens ajuden a continuar) i els que ens posen pedres al camí, quan tot el que fem, ho fem per evitar que els nostres animals, acabin a l’empresa privada amb la qual té conveni l’Ajuntament de Deltebre, el Corralet. Sí que aniria bé més implicació per part de les persones, doncs rescatar un animal, no només és avisar i que es moguin els altres.


Però com a rescatistes, el que més força ens dóna són les mirades pures dels animals que salvem. Podem dir que els estem molt agraïdes per tot el que ens ensenyen. Cada dia ens regalen lliçons de vida. I sempre per a bé. Nosaltres intentem compensar-los, encara que ens quedem curtes.


Com deia Mahatma Gandhi; La grandesa d’una nació, es pot jutjar per la forma en què tracten els animals. Fem que sigui la millor de totes!

Redacció- Xavi Llambrich

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -