L’assemblea de l’ONU dona el caràcter de dret humà universal a un medi ambient que sigui la garantia d’un planeta renovat, resilent i segur, aquesta resolució ha estat aprovada per 161 països amb 8 abstencions i cap vot en contra, un treball d’anys de preparació per arribar al reconeixement d’aquest dret. Aquesta aprovació vol dir que des de aquest moment les societats tenen una nova eina per assegurar polítiques, lleis, accions i decisions empresarials per posar fre a la situació d’emergència, a causa de l’escalfament global amb aquests canvis de temperatures i estacions per causa dels gasos efecte hivernacle, provocats en una gran part per empreses que encara no han posat a la seva agenda la nova producció amb el consegüent canvi de combustibles nets per evitar-ho.
El desequilibri ecològic que tenim en el planeta ens ha portat a l’entrada i posterior desenvolupament de la pandèmia COVID-19 i els científics van avisar que aquest desequilibri afectaria la vida de les persones en la mala qualitat de l’aire, la degradació de la terra, la manca d’aigua de boca o en la biodiversitat de tots els ecosistemes. De les alteracions esmentades ,totes molt preocupants, però si les haguéssim d’enumerar una de les primeres que porta de corcoll els tècnics que treballant en aquest camp, és que visualitzant en un període no gaire llarg ,si no canviem la manera de fer tant industrial, ramadera , personal o la sobre explotació de tots els recursos hídrics, mes de les tres quartes parts dels ciutadans patirà la manca d’aigua de boca, aquesta estimació per un 17% dels ciutadans i el 13% del seu PIB podria ser efectiva el 2050. Tot i que el 75% del territori Espanyol està en perill de desertització, el “Gobierno” aposta en els plans hidrològics que han aprovat per un model de gestió d’aigua que prioritza l’ús d’aquest recurs natural a l’agricultura intensiva i industrialitzada amb un consum de més del 80% i no per les persones, una temeritat del “Gobierno” que en qüestions de medi ambient,té la ciutadania acostumada a les nefastes decisions que prenen gairebé sempre en detriment dels ciutadans, aquesta és una gestió de l’aigua suïcida. L’altre punt important és la qualitat de l’aire, els grans incendis, la contaminació automobilística, els transports o la contaminació industrial fa que tinguem un aire ple de contaminació particulada amb afectacions de diferents graus depenent al tipus de persones però negativa pel cos humà.
A la pràctica als ciutadans com ens implica aquesta norma jurídica, un dret humà és quan una agressió al medi ambient sigui d’una gran magnitud i els ciutadans vegin qüestionats els seus drets a la salut i a la vida poden treure la conclusió que estan davant d’un dret humà subjectiu directament vinculat al dret a la vida. El dret humà subjectiu ens explica que podem exercir-lo davant qualsevol administració o tribunal, cosa que fins ara les constitucions dels països no contemplaven el dret a un medi ambient adequat com un requisit previ per la vida dels seus ciutadans, importantissim aquest pas de l’ONU pels ciutadans.
Dins aquesta línia d’intervenció de l’ONU, s’està estudiant donar cobertura internacional a una proposta del Regne Unit perquè la destrucció d’ecosistemes sigui declarat un “crim internacional contra la pau” perquè poques empreses es fan responsables de les agressions que fan a la naturalesa, com no tenen gens de por de la justícia els governs que autoritzen projectes que fan malbé espais naturals de gran valor, pels impulsors d’aquesta campanya els responsables de crims ambientals són els que tenen la responsabilitat superior ,presidents d’estat, alts executius d’empreses industrials i bancs i segons Polly Higgins una de les que impulsen aquest projecte ,sabem que podem acabar amb la destrucció del planeta i tenim les eines per fer-ho realitat només s’han de reescriure les regles del joc i fer de l’Ecocidi un crim. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
