ElDiario.es ha fet un estudi exhaustiu sobre la segregació educativa a tot l’estat espanyol i, segons ha pogut comprovar, aquesta segregació és una realitat a la majoria dels municipis. La bretxa entre el nivell d’estudis dels qui viuen a les zones més riques i pobres es fa evident en dibuixar les xifres en un mapa.
Així ho mostra el mapa de la segregació educativa que compara el nivell de renda i el nivell educatiu de més de 36.000 seccions censals a partir de les dades d’estudis acabats pels residents al Cens de 2021 i l’Atles de distribució de renda de les llars, que detalla la renda neta mitjana per llar de les declaracions de l’IRPF de 2021.
Al mapa es pot veure el percentatge de residents majors de 15 anys que van acabar la seua educació només amb els estudis bàsics. Passant per sobre de cada secció censal es pot veure el detall de la proporció de veïns que només tenen el graduat escolar o menys, els que han acabat estudis intermedis com a batxillerat o cicles de formació professional i equivalent i els que compten amb estudis universitaris finalitzats (grau, llicenciatura, màster o doctorat).
Consulta el mapa aquí. Es pot fer clic als botons per destacar els barris i pobles que formen part del 30% més pobre i el 30% més ric de la comunitat autònoma. Si ens fixem amb les Terres de l’Ebre, la majoria dels municipis i barris formen part del 30% més pobre de Catalunya i només trobem tres zones de Tortosa entre el 30% més ric. A més, la majoria no arriben al 20% de la ciutadania amb estudis universitaris i tenen més d’un 50% que solament tenen el graduat escolar o menys.
La correlació entre els estudis i la renda és un dels punts de partida que expliquen la desigualtat d’oportunitats a Espanya. Una investigació de elDiario.es assenyala aquest fenomen com el primer engranatge de la roda de la desigualtat. Un cercle que es reprodueix generació rere generació, que va des de l’escola fins al mercat laboral i que retalla les oportunitats dels nascuts a les zones més pobres.
Els que acaben l’educació superior solen assolir salaris més alts que els permeten viure en zones més cares o mudar-s’hi, deixant enrere les zones amb menys recursos. Així s’explica que les zones amb més renda també siguin els que tenen més proporció de residents que han anat a la universitat. A l’extrem oposat, les persones amb estudis bàsics o sense només es poden permetre habitatges més barats i acaben segregats a les àrees més empobrides.
Redacció – elDiario.es
