La Taula de Consens ha viatjat amb representants de Ministeri per a la Transició Ecològica i el Govern als Països Baixos per demostrar i “constatar” que el model de protecció del litoral neerlandès és una “alternativa seriosa” i amb “un encaix molt gran” per posar-lo en pràctica al delta de l’Ebre. L’entitat pressiona perquè aquesta forma de gestió “s’incorpori” al Pla de protecció estatal del Delta i demana “un mecanisme de treball conjunt” amb les administracions, com també recomanen els experts holandesos. De fet, els amfitrions de la delegació es van mostrar “estranyats” i “sorpresos” per la proposta de l’Estat d’acomodar i enretirar el domini públic litoral al Delta, així com de “les tímides intervencions” que hi han fet.
Dijous i divendres passat, una delegació amb representants del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD), el Departament d’Acció Climàtica, el Govern i la Taula de Consens pel Delta van participar en una sèrie de jornades tècniques per conèixer in situ l’experiència de diferents institucions neerlandeses davant dels riscos d’inundació i regressió que són indissociables dels Països Baixos.
La delegació va reunir-se amb EcoShape, consorci público-privat d’experts en el maneig i gestió de dragatges marins (Van Oord) i de dunes litorals (HKV). Amb ells, prop de Petten, a les Hondsbossche Duinen, es va mostrar una actuació –la mobilització de 30 milions de metres cúbics d’arena- en 12 quilòmetres de litoral on durant dues dècades s’ha protegit la costa amb la regeneració amb sorres i l’enfortiment del sistema dunar. L’antic dic ha quedat obsolet i soterrat per l’avançament mar en dins d’un sistema natural de 200 metres d’amplada i dunes que poden arribar a superar els 10 mestres d’alçada.
També es va visitar l’institut Deltares i Rijkswaterstaat -l’agència executiva del Ministeri d’Infraestructures i Gestió de l’Aigua- per conèixer l’evolució de les estratègies neerlandeses des de les greus inundacions dels anys 50 i finals dels 80, i com han arribat a la gestió de sorres com a política de preservació del litoral i protecció davant l’augment del nivell del mar per efecte del canvi climàtic.
A més dels experiments hidrodinàmics del canal Deltagoot, la visita va acabar al Zandmotor que es va construir l’any 2011 davant la costa de Kijkduin, a la Haya. Aquest “motor de sorra” i que diposita en una àrea “relativament petita i en forma de península”, més de 20 milions de metres cúbics d’arena perquè els corrents marins transversals i longitudinals, i els vents dominants de la zona, la reparteixin per una extensa franja de la línia costanera, reforçant el litoral i creant espais naturals ben consolidats.
ACN
