“Lo Parlar Tortosí” (@xeicparlembe) ha publicat un fil a Twitter sobre una paraula molt utilitzada a les Terres de l’Ebre, el Matarranya, el Maestrat i els Ports. A cada poble la diuen de maneres força diferents, tot i que n’hi ha dues de predominants: natros i natres. A continuació podeu veure el mapa que ha realitzat aquest compte on hi ha fins a deu maneres de dir-ho i estan marcades per municipis. Un mapa elaborat a partir dels treballs de Lluís Gimeno, Àngela Buj, Carles Castellà, Pere Navarro i Olga Cubells.
Segons explica en aquest fil, totes deriven de l’estàndard nosaltres, la qual és la que s’ha de fer servir en registres més seriosos. La resta, en registres col·loquials, les quals igualment son genuïnes i s’han d’emprar.
Nosaltres ve del llatí nos altĕros, forma intensiva del pronom clàssic nos, amb el mateix significat. Realment la forma estàndard no té vitalitat en àmbit quotidià en gairebé cap dialecte, però com que cadascun ho diu d’una manera, s’havia de trobar un consens. El mot natros, com s’ha vist, és quasi exclusiu del dialecte tortosí, mentre que natres és present pertot el nord-occidental. La variant mosatros és la majoritària del valencià. La resta també son força úniques, malgrat que per altres zones de l’àmbit també es pot sentir.
PRONOM PERSONAL FORT💪🏻
És lo torn d’una paraula molt especial i molt usada. A cada poble la diuen de maneres bastant diferents, tot i que n’hi ha dos de predominants: natros i natres. I vosaltres, com la dieu? Creieu que s’hi pareix, a la realitat actual? (1/4) pic.twitter.com/WPFBoRUpGI— Lo Parlar Tortosí (@xeicparlembe) December 4, 2021
Redacció – V. Ll.
