El volcà Mauna Loa està ubicat al mig de l’oceà pacífic a l’illa gran de Hawaii, és el volcà terrestre més gran del món i un punt de referència a nivell mundial del diòxid de carboni un dels gasos efecte hivernacle més involucrats en l’escalfament global i un gran termòmetre per avaluar aquest gas. Les primeres mesures són del 1958 i es van tornar sistemàtiques a partir del 1974 i estan a càrrec de l’Administració Nacional Atmosfèrica i Oceànica (NOAA), dels EUA. L’Observatori és a la cara nord de l’illa a 3397 metres sobre el nivell del mar una ubicació perfecte tractant-se d’una zona allunyada de les grans fonts de contaminació i a gran alçada, amb mínima vegetació i no gaire vent. D’aquesta manera, les mesures que si fan sobre el diòxid de carboni, representen la mitjana de l’atmosfera en l’hemisferi nord sense cap interferència que puguin afectar els registres. Aquest observatori forma part d’una xarxa internacional de mesura de CO₂ que la conformen més de 300 estacions situades a diferents parts del planeta que per determinar l’abast de les concentracions dels diferents gasos efecte hivernacle es fa la mitjana de tots els registres.
Les emissions de CO₂ no són homogènies a la superfície terrestre, un cop emès a l’atmosfera viatja a mils de kilòmetres i amb els processos de turbulències s’acostumen a barrejar amb la resta de gasos que componen l’aire de l’atmosfera. Aquest observatori de Hawaii permet establir mesures fiables a partir d’una base de dades de més de seixanta anys, aquesta estació ha estat registrant un increment continuat de concentració de CO₂ des del període de la revolució industrial, aquest increment és del 50% en 200 anys, de 280 ppm (parts per milió) a 423 ppm (parts per milió) que suposa un record en negatiu de contaminació, les mesures es fan pel mètode més fiable, el sensor de diòxid de carboni CARBOCAP de Vaisala una alternativa de mesura infraroja òptica.
Es dona el cas que un dels registres geofísics més importants del món com és la corba de Keeling es va fer a Mauna Loa. Anàlisis geològiques ens diuen que els nivells actuals de CO₂ són els més alts dels últims 4,5 milions d’anys, l’era geològica del Pliocè on el nivell del mar era 25 metres més alt que l’actual m’entres que la temperatura estava entre 2 °C i 3 °C per sobre de l’era preindustrial, mirant el passat sabrem el nostre futur. Aquest augment de CO₂ és molt més ràpid de què ha sigut mai i va en augment, els investigadors assenyalant que a l’última edat de gel va haver-hi períodes en què també va anar pujant per sobre la mitjana, uns salts que varen passar amb els intervals freds de l’Atlàntic Nord i que es coneixen com a esdeveniments Heinrich que es relacionen amb canvis climàtics forts que si no canviem la tendència estem obligats a repetir-los.
Tots aquests registres prediuen que els canvis en la circulació de les masses d’aire causades pel canvi climàtic afectaran les precipitacions que seran molt poques a Catalunya, estem dins el clima Mediterrani que està condemnat a l’aridesa. Som els primers, Catalunya, de superar el límit d’escalfament d’1,5 graus respecte a l’era preindustrial, el llindar que es va acordar en l’acord del clima de París d’aquí que la meteorologia canviarà i en alguns llocs plourà molt i altres poc. L’expansió de la cèdula de Hadley rau en les anomenades cèdules atmosfèriques, l’aire calent puja arrossegant humitat i crea una zona amb precipitacions abundants, en canvi, l’aire que topa amb la troposfera i es desplaça 30° latitud sud i nord torna a baixar provocant un aire sec que evita la formació de núvols i eixamplarà la barrera anticiclònica a Catalunya fent augmentar les onades de calor i la manca de precipitacions, aquesta combinació farà que algunes espècies tant animals com vegetals no sobrevisquin, amb la possibilitat de patir grans incendis forestals.
En aquest context no és bo que l’escenari dibuixat per la UE sobre les energies renovables per arribar a la neutralitat dels combustibles fòssils siguin les indústries de biogàs perquè porten associades la ramaderia o l’agricultura industrial que provocant molts alliberaments de gasos efecte hivernacle i per molt que es vulgui reduir com diu el govern Català, dins l’agenda 24-30, més de 350.000 tones de CO₂ cada any m’entres no es redueixin aquests tipus d’activitats o és canvi el model productiu anem abocats al fracàs i als problemes derivats del canvi climàtic que ens tocarà de ple.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
