Al final ha arribat el moment esperat i l’estat d’alarma ja no és vigent. Molts pensareu que no ha servit per a res, que el coronavirus ha fet de les seues amb tota impunitat. La gestió de la crisi sanitària al nostre país ha estat nefasta, irresponsable i tercermundista.
El cert és que podria pensar que sí, que ha estat el pitjor país on la gestió de la crisi sanitària s’ha portat més desastrosament. Llàstima, que davant nostre estan altres països i dirigents que s’han lluït de glòria per a l’eternitat: els Estats Units, Brasil, Regne Unit, Suècia, França i els que no coneixem.
El curiós del cas, és que tots aquests països són governats per homes. La pregunta seria: és coincidència o casualitat?
Bé, sempre podrem posar com a contra exemple la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Ayuso. Presidenta, que els primers dies de la pandèmia preguntava: “Com es tancava Madrid?”. El resultat de la seva gestió és del tot coneguda. El nombre de casos publicats per les autoritats sanitàries parlen per ells mateixos. Com diu el refrany ‘no hi ha més cec que aquell que no veure’.
Parlant de presidentes d’estats, és a dir, de dones que ostenten o han ostentat el poder. Una líder mundial que he descobert durant aquest confinament és l’ex-primera ministra d’Austràlia, Julia Gillard. Una gran dona amb una gran força, oratòria i passió. Una gran líder mundial amb tots els honors.
La veritat que encara ressona per les parets del parlament Australià, el seu gran discurs acusant el líder de l’oposició de masclista i misogin. Un discurs impressionant carregat de passió i força que va deixar tocat, però no mort, al líder conservador. Aquest discurs el podeu trobar a Youtube i realment val la pena escoltar-lo. Segurament, a la llarga serà considerat uns dels millors discursos polítics de la història. A l’altura, per exemple, del ‘I have a dream’ de l’activista dels drets humans, Martin Luter King.
Per altra banda, una de les biografies femenines que he llegit aquesta darrera setmana
és la de l’actriu austríaca, Hedy Lamark. Certament, una biografia impressionant, i sobretot, sorprenent, traspassant molt de lluny les expectatives creades per un ‘star system’ de les pantalles de cinemes americanes.
Hedy Lamark, fou uns dels mites eròtics de la gran pantalla de la dècada dels anys 30
i 40 del segle passat. Però, la seva biografia sorprenent no és gràcies a ser la primera
actriu que surt despullada íntegrament en una escena ni molt menys la seva interpretació d’un orgasme femení. La seva biografia excepcional tampoc és per les seves grans interpretacions cinematogràfiques ni els seus escàndols provocats per les seves relacions intimes.
El cert és que Hedy Lamark és una de les millors actrius de la seva època amb grans
interpretacions com la que va realitzar a la pel·lícula Sanson i Dalila. Realment, aquest currículum ja és suficient per passar a la fama mundial. Però, a més a més, tenia una ment privilegiada i durant el seu temps lliure es dedicava a inventar. La seva ment era tan genial que durant la Segona Guerra Mundial va patentar un invent de radiotelecomunicacions perquè no poguessin ser detectats els míssils per part de les tropes enemigues.
Curiosament, els seus invents en aquella època no eren escoltats per les autoritats competents pel simple fet perquè eren creats per una dona. En poques paraules ningú
li feia cas. I l’únic que podia fer Hedy era patentar-los.
Durant la dècada dels 70, Hedy Lamark, s’oblidà de renovar la patent d’aquell invent
creat perquè míssils de les tropes americanes no foren detectats per les forces nazis. El seu invent quedà per a l’ús de tothom i fou llavors que l’utilitzarem com a base per crear els sistemes de comunicació GPS i WIFI.
El fet, de tot això, al final de la seva vida se li va reconèixer la seva capacitat inventiva,
creadora i la seva aportació a la ciència. Essent una de les ments més privilegiades del s. XX, discriminada i oblidada pel simple fet d’haver nascut dona en una època equivocada.
Bé, per acabar dir que aquesta secció posa al seu fi, acabat l’estat alarma, aquest viatge que ha durat 15 setmanes. Quinze setmanes que em volgut plasmar les sensacions que comportava el confinament causat pel coronavirus. Ara tornem a la normalitat, a una nova normalitat, tenint en compte, que en qualsevol moment pot tornar una nova onada i acabar tots confinat altre cop. Però fins llavors a gaudir de l’estiu.
