Entrem de ple en la novena setmana de confinament amb la sensació que arribem al final i comencem una nova vida. Embotits en una espiral de desescalada en què es percep dos tipus de persones: Una que viu atemorida i que no veu clar el desconfinament i una altra que respira temeritat i alegria com si tot s’ha acabat d’una vegada. El cert és que tinc la sensació que cap dels dos grups tenen raó. És a dir, que la situació en què vivim actualment no és per viure en pànic les 24 hores del dia, però tampoc viure alegrement abaixant la guàrdia en les mesures de seguretat, almenys, mentre no trobin alguna cura o remei a aquest coronavirus.
Tanmateix, tinc la sensació que en aquest moment el pitjor de la pandèmia ja ha passat. Ara toca buscar herois i heroïnes que han lluitat fins a la desesperació per tal que la majoria de tots nosaltres sortim indemnes i ho puguem contar als nostres pares, fills o néts. Herois o heroïnes amb capa i amb superpoders que en un tancar i obrir d’ulls estiguin al nostre costat per protegir-nos dels malvats i de tots els mals. Heroïnes com el personal sanitari de l’Hospital de la ciutat anglesa Southampton, quan en un bon matí d’aquests dies de pandèmia, mitjançant un acte d’activisme cultural, apareix per sorpresa penjat a la paret d’una habitació de l’hospital un dibuix d’un xiquet jugant en una joguina que representa una infermera amb capa a l’estil dels superherois de la factoria Marvel. Tot un detall, tot un acte de solidaritat, tot un homenatge a totes aquelles persones que estan davant de la línia del front per tenir cura de nosaltres. En definitiva, tot un acte revolucionari cultural-solidari.
Curiosament, aquesta setmana estic llegint la biografia d’una de les persones que va
revolucionar el món de la infermeria a l’Anglaterra conservadora i victoriana del s. XIX. La biografia en concret és de Florence Nightingale. Una dona de classe alta que es rebel·la contra el determinisme ultraconservador de l’època victoriana en què les dones d’alt bressol tenien el seu destí predeterminat des del moment del seu naixement. Lligades al seu destí de classe no podien desenvolupar cap activitat, professió o estudi. Senzillament, nascudes per casar-se i fer feliç a la seva parella i tenir cura dels seus descendents. Doncs resulta, que Florence trencà ben aviat les cadenes del determinisme i amb una valentia i rebel·lia lluità contra la seva família i la societat anglesa. Amb aquesta lluita contra el conservadorisme britànic, revolucionà el món de la infermeria donant-li prestigi. Un prestigi fins llavors no tenia, ja que es considerava com una feina per dones de mala reputació, alcohòliques i amb problemes varis o alternativament, membres de companyies religioses.
El fet, que gràcies als estudis i l’esforç investigador de Florence salvà moltes vides humanes, sobretot, quan els països s’afrontaven en hostilitats bèl·liques on els exèrcits de cada país patien moltes baixes de soldats. Com a exemple de les seves millores en el món sanitari, en la guerra de Crimea de l’any 1855 on Florence Nightingale era la responsable de curar els soldats britànics ferits en el front de batalla, les morts de cada bàndol foren: Rússia 200.000 morts, França 100.000 morts, Gran Bretanya 20.000 morts. El curiós de tots aquests morts és que la gran majoria eren per infeccions que els soldats agafaven quan estaven als hospitals de campanya per curar-se de les ferides i lesions patides durant el camp de batalla. Per altra banda, la baixa mortalitat de les tropes britàniques en aquesta guerra respecte als altres Estats foren degudes a les millores higièniques introduïdes per Florence. Unes millores que després aplicaren la resta de països.
Des de llavors, des de la Guerra de Crimea, Nightingale, fou considerada una heroïna
al seu país i des de llavors l’ofici d’infermera està dignificat, considerat com un treball
que es necessiten uns coneixements elevats, i per altra part, deixava de ser una professió maleïda i proscrita només reservada per a vídues alcohòliques i de mal viure. Per cert, la fama que tenien les infermeres era motivada per un personatge creat per Charles Dickens a una de les seves obres més famoses.
Per acabar i tornant al fil inicial, ara que entrem a la fase 1 de desconfinament, el quadre aparegut misteriosament i trobat inesperadament pels treballadors sanitaris de l’hospital de Southampton és de l’artista de carrer nascut a la ciutat de Bristol, famós pels seus dibuixos revolucionaris i els seus actes de protesta social i cultural, Robin Bansky. El cert, que aquesta última obra de l’artista britànic és un gran homenatge al personal sanitari i tota una genialitat que no ha deixat immune a cap seguidor d’ell, com segurament a les meves amigues rapitenques, Vero Martí i Helena Tomas, seguidores incondicionals de l’artista de carrer, Robins Bansky, com també del tortosí, Jaume Purcoella, conegut meu i una de les persones més interessants del territori, sempre anant d’ovella negra dins del ramat.
Preparat intel·lectualment fins a les celles, discutir amb ell és un art meravellós, la probabilitat que et tregui de polleguera és un noranta-nou per cent de probabilitat, però també per a passar una bona estona amb la seva fina ironia ideològica.
