14.3 C
Amposta

Bitàcola d’un Confinament: Desena setmana, es palpita un canvi d’hàbits

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Desena setmana de confinament, segona de la fase 1 de desconfinament a les nostres
Terres de l’Ebre. Agafo el cotxe i faig una volta pels carrers principals de la Ràpita per veure quin ambient i sensacions es palpiten. SORPRESA en majúscules, moltes terrasses plenes de gent jove rient, parlant i bevent; la majoria sense mascareta ni cap protecció, la majoria donant la sensació que la malaltia no va amb ells.

Per altra banda, molta gent gran passejant pels carrers, però aquests en mascareta. I sobretot molta gent fent esport. El coronavirus ha canviat el comportament de la societat. La pregunta, és si aquest canvi serà a llarg termini o només un fet puntual? També observo que els petits supermercats que normalment estaven buits ara tenen molta gent. Un nou canvi de comportament, un nou hàbit, un nou estil de vida: el km 0 a poc a poc està agafant més adeptes, almenys mentre no hi hagi cura per aquest maleït coronavirus.

Igualment, aquests dies de confinament, les vendes per internet s’estan disparant exponencialment. Un exemple clarificador: la cadena alimentació Dia ha passat de tenir unes vendes per la seva plataforma d’internet de 3 milions d’euros al febrer, a 19 milions al mes d’abril, és a dir, que en només dos mesos ha multiplicat per 6 la seva facturació per aquest canal de venda. La conclusió és molt clara: tot aquell negoci que no tingui una plataforma de venda per les xarxes socials té els dies comptats. En poques paraules, el coronavirus ha precipitat el canvi de model econòmic i ara més d’un alcalde del territori tindrà que demostra la seva vàlua, iniciativa i imaginació per adaptar-se a aquest canvi de model econòmic i comportament de consum dels seus conciutadans. Aquest cop no servirà el remei de bous i ball per acontentar als votants i guanyar les eleccions.

Per altra banda, el passat divendres vaig trucar a un amic recent, Xavi Costa. Una persona d’aquelles que sempre havies compartit local de joventut, festes i discoteques, d’aquelles que rondes la mateixa edat però per motius inexplicables de la vida mai havies compartit una conversa ni un sopar ni un partit de futbol fins fa poc. El fet, que a través d’un amic comú, concretament l’escriptor rapitenc, Miquel Reverté, des de fa un parell d’anys hem agafat una gran amistat i compartim moltes hores de tertúlia i algun vinet de la Terra Alta com potser un “Altes”, un “Somdinou” o algun “Llàgrimes de Tardor”.

Doncs resulta que Xavi Costa, des de fa pocs anys, ha creat una empresa de recursos
humans anomenada “Costa Laboral Partner“, i el cert que li està funcionant bastant bé.
La cosa té mèrit per part d’ell, la vida no li ha estat fàcil del tot: de ben jove la seva mare els va deixar molt aviat per culpa d’una malaltia, després una reconversió a l’empresa on treballava el va deixar el carrer. Però amb la seva capacitat de treball, optimisme i il·lusió va crear la seva pròpia empresa i ara les coses li van sortint de cara. La veritat és que l’admiro bastant, segurament, un dels motius és perquè contradiu bastant aquella opinió del meu amic, periodista i empresari, Josep Maria Arasa, que manifestà en una entrevista feta per Josep Villa per al Setmanari Ebre: “Que un dels problemes del territori era la manca d’emprenedors”. I és que!, l’esperança és el darrer que es perd.

Curiosament, un dels darrers llibres que he estat llegint és Fora de sèrie de l’escriptor i periodista britànic-canadenc Malcolm Gladwell, la veritat és que amb el confinament me’ls he llegit tots d’aquest autor famós pels seus “bestseller” i les seves cròniques al setmanari de culte The New Yorker. En aquesta obra d’assaig, Malcolm Gladwell, postula una sèrie de principis i qualitats que es donen en la vida o simplement s’han de tenir per ser un número 1, un fora de sèrie, un fenomen. En resum com tenir èxit a la vida.

Una característica, per cert bastant trista i desgraciada, que es dóna molt sovint en les
persones que han tingut èxit en la vida sigui en els negocis, esports o cultura, segons explica Malcolm Gladwell al seu assaig, és que una gran de part d’aquests triomfadors han perdut abans dels 15 anys a un o als dos dels seus progenitors. Pel que es veu, aquest fet, provoca que els xiquets que es queden molt aviat sense un suport vital en el seu creixement emocional, desenvolupen una sèrie d’habilitats que després quan són majors d’edat es converteixen en avantatges i qualitats positives enfront d’altres xiquets i xiquetes que han tingut el suport emocional i afectiu dels seus pares.

El cert, a conseqüència d’aquesta teoria tan estranya a un servidor li agafat les ganes de comprovar-ho empíricament si realment aquest patró es compleix a la perfecció o simplement és una casualitat. I és a partir d’aquí que un ha començat a devorar una col·lecció de biografies de dones universalment famoses. El resultat després d’haver llegit una dotzena de biografies i per tant encara un nombre poc significatiu és que un 40% de dones es van quedar sense algun dels seus progenitors quan eren petites, com per exemple, el premi noble de química Marie Curie o l’escriptora britànica Agatha Cristhie, i un 60 %, sempre havien pogut gaudir dels seus pares com l’activista britànica pel sufragi femení, Emmeline Pankhurst, l’actriu Katherine Hepburn o la científica Jane Goodall. Tot i aquestes dos últimes hauríem de dir: a la Kathe, se li va suïcidar un germà quan era petita i, a Jane Goodall, el seu pare quasi mai estava amb ella i va acabar separant-se molt
aviat.

Per cert, ja per acabar una de les ebrenques que ara mateix està triomfant pel món és
l’arquitecta de Deltebre, Eva Franch. Actualment, és la directora de l’escola Architectural Associations London, essent la primera dona en ser-ho. Curiosament, el seu pare va ser company de faena del meu pare, treballant els dos d’estibadors al port de la Ràpita a la dècada dels anys 70 i 80 del passat segle. Era l’època de l’arribada del petroli a les nostres terres. Una època de dinamisme econòmic i progrés que mai més tornarà. El curiós de tot això, tornant a la teoria de Malcolm Gladwell és que lamentablement i tristament l’Eva va perdre el seu pare quan ella només tenia quinze anys.

El que demostra al final de tot: per molts de handicaps que et posi la vida, l’esperit i les ànsies de viure i de créixer dels humans ajuden a superar qualsevol adversitat, acabant sent millors que des d’un principi.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -