El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha defensat aquest dimecres al Parlament que el sistema educatiu “no va col·lapsar” durant els mesos de confinament, tot i que “no estava preparat per treballar 100% telemàticament”. En el ple sobre la gestió del Govern de la crisi del coronavirus, Bargalló ha dit que no va col·lapsar com altres indrets d’Europa per la feina dels professionals educatius, famílies i ajuntaments. El conseller ha defensat la gestió feta amb les targetes moneder o el repartiment de dispositius a alumnes més vulnerables, tot i admetre en aquest últim cas que “no s’ha arribat a tothom”. De cara al proper curs, ha dit que ha de ser “normal” i amb “plena presencialitat” per fer front a una “emergència educativa”.
Bargalló ha recordat que l’educació va ser, després del sistema sanitari, el primer gran servei públic que va rebre el “sotrac” de la pandèmia, i que es van tancar els centres perquè les autoritats sanitàries van considera en aquell moment que era “la primera mesura a dur a terme”. Això va portar a una situació de “dificultat immensa” amb tot el professorat i l’alumnat a casa. Bargalló ha admès que va ser una situació que no havien previst i per la qual no estaven “preparats”.
En aquest sentit, ha recordat que una de les primeres mesures que es van prendre van ser el repartiment de 150.000 targetes moneder per a famílies, amb 272 euros en cada targeta, fet que van representar 40 MEUR, 5 més dels inicialment previstos en un curs normal. Segons ha explicat el conseller, “gairebé el 100%” de les targetes s’han utilitzat en establiments alimentaris, i ha defensat haver fet servir aquest sistema que altres administracions també han utilitzat per als seus recursos socials.
Durant aquest temps, Bargalló ha recordat que s’ha fet la preinscripció escolar, amb 150.000 sol·licitats telemàtiques “gestionades sense incidències”, i que s’han dut a terme 420.000 videoconferències, s’han repartit 34.000 dispositius configurats entre els alumnes més vulnerables i 22.500 unitats de connectivitat. Tot i admetre que “no s’ha arribat a tothom”, Bargalló ha defensat que han estat “els més ambiciosos” en el repartiment d’aquest material, per sobre d’altres territoris de l’Estat i del mateix govern espanyol. “No hem arribat a tots els que ho necessitaven, cert, però hem estat ambiciosos”, ha reblat.
El conseller ha afegit que, tot i que el sistema educatiu “no estava preparat” per treballar telemàticament al 100%, “ha reaccionat i ha funcionat” sense “col·lapsar com altres sistemes educatius d’estats d’Europa que van tancar”. Bargalló ha dit que ha estat possible per la feina del professorat, dels directors de centres, de professionals d’administració i serveis i també de famílies i ajuntaments.
Pel que fa a l’obertura de centres al juny, el conseller ha defensat que s’havia de fer tot i reconèixer que era “difícil” i que no es va poder fer “amb la mateixa eficàcia i eficiència a tot arreu”.
De cara a l’inici del curs escolar a partir del 14 de setembre, Educació ha fet arribar aquest dimecres als centres educatius i als ajuntaments unes “primeres instruccions generals” i al Procicat un “document extens del pla de contingència” que Bargalló espera que sigui aprovat divendres. A més, ha destacat que s’està negociant aquests dies diversos aspectes d’aquests criteris general amb els sindicats.
“El curs que ve ha de ser normal, amb mesures sanitàries extraordinàries, de plena presencialitat i preparat per a la virtualitat, amb més recursos, perquè estem en emergència educativa”, ha dit. Una emergència que per Bargalló no tracta només d’edificis o de personal, sinó d’una “emergència pedagògica” per als alumnes que han estat “sis mesos fora del seu centre educatiu”. Per Bargalló, han estat “sis mesos patint emocionalment, intel·lectualment, personalment, perquè els efectes de la covid-19 als menors d’edat seran molt importants i l’escola és una de les eines per revertir-los”.
Bargalló ha defensat que durant aquest temps ha mantingut reunions amb un centenar d’alcaldes, amb diputacions i entitats municipalistes, i amb els grups parlamentaris.
Capella defensa la digitalització als jutjats i les presons
Per la seva banda, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha dit que els jutjats no es col·lapsaran per l’actual crisi, sinó per les inèrcies del passat, que el seu departament intenta resoldre amb més digitalització, treball telemàtic dels funcionaris i resolució alternativa de conflictes. Tot i així, ha demanat a l’estat que promogui reformes legislatives en aquest sentit, i als grups parlamentaris els ha instat a donar suport a esmenes que ha presentat la Conselleria a les Corts espanyoles.
Pel que fa a les presons, ha admès que les mesures preses durant el “doble confinament” han estat “molt doloroses i difícils de prendre”, però s’ha intentat alliberar el màxim de reclusos perquè fessin el confinament a casa seva, com recomana l’ONU i el Consell d’Europa. Així, ha situat Catalunya al capdavant d’Europa en aquest àmbit i ha criticat el Suprem per intentar evitar la sortida dels polítics presos. Ara que es recupera la normalitat, algunes de les mesures preses es mantindran, com les videoconferències pels presos que tenen les famílies més lluny. En tot cas, ha dit que la crisi no pot servir per retrocedir en drets civils i ha recordat que s’ha creat un grup d’experts per supervisar-ho.
Font: ACN
