Quan estava preparant aquest escrit d’avui sobre el present i el futur de l’Atenció Primària m’he trobat gratament sorprès al llegir l’article que Vicenç Ortún i Olga Pané han publicat el 28 de febrer a lagestioimporta.cat amb el títol “L’orientació a l’Atenció Primària: una oportunitat que cap societat es pot perdre”. La informació, els enllaços i les propostes que conté poden servir-nos, i molt, perquè prenguem consciència de que l’enfortiment i una major ofertade l’Atenció Primària estan associats a una millor salut de la població i a uns resultats més equitatius, constituint un bé comú, la solidesa i qualitat del qual, ens ha de preocupar col·lectivament.
La preocupació per la reconstrucció de l’Atenció Primària és compartida actualment per molts professionals i organitzacions del nostre país que expressen la necessitat de recuperar la seva presencialitat; d’aconseguir un increment dels pressupostos;de disposar de més temps per atendre de manera més efectiva; de repensar el sistema sanitari; de redibuixar les cures; de reorganitzar agendes;i de millorar la capacitat resolutiva, les condicions laborals i l’autonomia organitzativa. Es tracta de refer, renovar, restaurar, construir de nou o millorar de manera multidisciplinària l’accessibilitat als centres; l’atenció longitudinal personal amb els professionals al llarg del temps; l’atenció integral;i la connexió i coordinació amb la resta de dispositius i recursos sanitaris per garantir la continuïtat assistencial.
Dit això desitjo fer un parell de consideracions molt personals sobre com entenc i valoro l’atenció presencial i la responsabilitat en alguns aspectes relacionats amb l’Atenció Primària de Salut.
En primer lloc voldria dir que valoro la presència, entesa com la relació entre dos, o a vegades més, persones que interactuen, i s’escolten, en un mateix moment i lloc (ex: al consultori, o al domicili) de manera que poden observar, atendre i compartir les múltiples maneres en que s’expressen de manera verbal, i també de manera no verbal, tractant fonamentalment el motiu que ha generat la consulta, la demanda o la necessitat de contactar persona a persona.
Hi ha un nombre important de signes, gestos, actituds, emocions, dubtes, pors, etc. que poden ser evidents, o posar-se de manifest en l’atenció presencial, i molts únicament en l’atenció presencial, que mai sabríem si no és a travésdel contacte que ho facilita o mostra. Quan no coneixem prèviament a un pacient, sobretot si no tenim longitudinalitat en la seva atenció, i no el tenim davant, la imaginació, les projeccions, les incomoditats o les inseguretats poden fer-nos pressuposar coses que no es corresponen amb la realitat. La nostra actitud personal i la nostra experiència presencial són determinants per realitzar activitats preventives, de promoció de la salut, d’acompanyament, o de motivació.
Em preocupen de manera especial la informació prèvia i els possibles filtres d’accés per atendre una consulta, una demanda o una necessitat; el tipus de comunicació i de connexió concreta, ordinària i extraordinària, per sol·licitar ser atès; els models d’agendes concrets establerts, de manera general o específica, per incloure o excloure l’atenció per una consulta, una demanda o una necessitat; la formació, l’actitud, l’expertesa i la supervisió de qui filtra o cita a cada agenda; i les desigualtats psicosocials, sensorials, perceptives, i expressives de les persones que volen comunicar-se tant bé com poden i saben per ser atesos. No m’agrada pensar que hi hagi persones amb possibles necessitats que no són ateses oportuna i correctament.
En segon lloc vull comentar que em preocupa la responsabilitat, entesa com la capacitat de respondre d’alguna cosa; de garantir la realització d’una tasca, el compliment d’un deure, de donar-ne raó; o de fer-se càrrec de les conseqüències d’alguna acció.
L’heterogènia i dispar experiència en la gestió de centres i d’Equips d’Atenció Primària no autogestionats, i per tant limitats en la seva autonomia organitzativa, pressupostària, normativa, de contractació, de selecció de personal, de reconeixement de la seva capacitat resolutiva, etc. posa en evidència que només quan han coincidit lideratges forts i reconeguts en el seu àmbit d’acció, en el conjunt de la seva organització, i en el conjunt del sistema sanitari, ha estat possible, com a mínim temporalment, apurar els límits normatius, de legalitat i d’autonomia per fer que l’Atenció Primària trenqués barreres i aportés innovacions i solucions que es podrien haver fet de manera més responsable, eficaç i eficient. Les experiències positives d’abordatge de la situació d’alarma amb la Covid-19 en alguns territoris, en alguns centres i en alguns equips ho mostra fefaentment. També el que ha succeït quan després de desenes d’anys demanant des de l’Atenció Primària que les baixes laborals dels pacients ingressats als hospitals per un procediment urgent o quirúrgic es fessin al mateix hospital i no carregant l’Atenció Primària: alguna màgia ha fet que lo impossible durant anys es resolgués sense més problema en un plisplas de responsabilitat.
Millorar algunes de les coses més importants al nostre sistema, com és una major integració i coordinació de centres i nivells assistencials als territoris on sigui possible, segueix sent un horitzó que l’Atenció Primària agrairia molt, i l’Atenció Especialitzada i Hospitalària també, al veure que la principal beneficiada seria la població amb cobertura pública del seu territori i que s’evitarien moltes consultes, temps d’espera i patiments, per realitzar proves diagnòstiques i procediments terapèutics. Ningú dubte que una ben planificada integració feta amb el tacte, la participació, els experts i els terminis de temps adequats donaria confiança i eficiència alnostre sistema públic.
Probablement les Terres de l’Ebre segueixen sent un territori on és possible, responsablement, un horitzó per fer-ho efectiu amb els equipaments existents i amb els compromisos assumits al preveure’s la construcció d’un nou hospital i la necessària reestructuració que comportarà de la resta d’hospitals i equipaments per atendre els seus 180.000 habitants. Una situació idònia per pensar, dissenyar i fer efectiva entre tots una proposta per enfortir l’Atenció Primària i l’Atenció Hospitalària del territori passant d’un finançament per serveis sanitaris a finançar el conjunt de l’atenció sanitària de tota la nostra població comdescriu l’interessant article dels experts Vicenç Ortún i Olga Pané citat al principi. Us recomano la seva lectura. En especial de les seves propostes.
Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
