La barrancada del 12 d’octubre va afectar greument l’arxiu de l’Ajuntament de Godall (Montsià). L’aigua va arribar al metre i trenta centímetres d’altura dins d’aquest espai municipal i moltíssima documentació del darrer mig segle ha quedat danyada per l’aigua i el fang. L’endemà mateix, l’Arxiu Comarcal de Montsià es va personar al poble per ajudar a salvar aquest patrimoni. Arxivers i tècnics de les quatre comarques ebrenques, estan destriant els documents històrics i personals que s’han de conservar, mentre personal i becaris del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya n’ha iniciat l’assecatge i desinfecció, per evitar que fongs, bacteris i llevats destrueixin aquest patrimoni. La restauració trigarà “anys” a completar-se.
Godall ha estat a punt de perdre tot el patrimoni documental del darrer mig segle. Primer perquè l’aigua de la barrancada va arrasar també l’edifici consistorial i l’espai de l’arxiu municipal, i perquè en la reacció veïnal i de voluntaris que es van abocar a ajudar al poble, “hauria pogut desaparèixer tot”. «Va començar a entrar gent per treure coses i es va llançar molt material. Per sort, dins de l’arxiu no s’hi va accedir i no es va tocar res», ha explicat l’alcalde Alexis Albiol.
L’endemà dels aiguats, l’Arxiu Comarcal del Montsià també va identificar les afectacions al patrimoni històric documental dels municipis inundats. En detectar la situació de Godall, es van desplaçar al municipi per donar indicacions de com gestionar i salvar l’arxiu municipal i el de la cooperativa, i atendre i assessorar particulars.
El consistori ha cedit les instal·lacions del centre cívic i el saló de plens i des de fa quinze dies els arxivers seleccionen papers negats. «El que s’ha fet és escampar tota aquesta documentació per intentar salvar tota la que no estigui duplicada o no estigui digitalitzada. Al final la documentació és part de la història i hi ha molts aspectes personals que es troben en aquesta documentació», ha apuntat l’alcalde.
Tria i preservació:
En la tria dels documents hi ha treballat els arxivers i tècnics dels quatre arxius comarcals de les Terres de l’Ebre. Fan servir un quadre de classificació municipal, sèries documentals que determinen les funcions de cada document i tenen vinculades unes taules de valoració, a partir de les quals se sap si cal conservar-los o no. «Per exemple, la correspondència és de conservació, la documentació econòmica depèn de quin tipus, i els documents recopilatoris, no són de conservació», ha detallat Josep Ribas, coordinador de la xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.
El procés per eliminar la documentació que es descarta es farà més endavant. Com ha explicat la directora de l’Arxiu Comarcal del Montsià, Montse Matamoros, s’haurà de comunicar a la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD), del departament de Cultura, que farà un registre d’eliminacions abans de destruir-la. Reglamentàriament, la secretaria de l’Ajuntament de Godall també ho ha d’autoritzar.
Risc microbiològic:
Els restauradors són el tercer element de la recuperació. Com ha contat Maria Carme Balliu, coordinadora de l’especialitat de conservació i restauració de documents, obra sobre paper i fotografia al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, tan aviat van rebre l’avís de la direcció general de Patrimoni Cultural, es va desplaçar a Godall amb la coordinadora en Conservació Preventiva i Emergències, Maria José Gràcia, i es va “muntar la logística i la infraestructura” per iniciar “la fase de rescat”.
Un primer equip format per una dotzena de tècnics i becaris s’han encarregat de categoritzar els papers que passen el filtre dels arxivers, segons el nivell d’afectació, “de més sec a més humit”. Els reparteixen en diferents espais d’assecatge.
La tasca no és tan senzilla com pot semblar. El risc principal és l’afectació microbiològica, “l’aparició de fongs, bacteris i o llevats” que poden afectar els equips de treball i destruir la documentació. Els papers tenen restes de fang i brutícia orgànica, i s’han de desinfectar. Es fa amb una solució hidroalcohòlica amb un reforç d’agents antifúngics i un treball molt meticulós per part de les restauradores. Cal «estabilitzar i aturar la possible contaminació creuada entre documentació que hi pugui haver». Per fer-ho, calen papers secants i absorbents, material higiènic i ventilació creuada freda (amb ventiladors, aparells de climatologia o assecadors) que eviti “microclimes” per la humitat elevada.
A Godall es prioritza recuperar llibres de registre, de naixements, de defuncions o del cementiri, així com documents i fotografies. També s’ha ofert assessorament a molts particulars als quals es demana “que no llencin res”, abans que no els facin una valoració de recuperació del material que tenen malmès. L’Arxiu del Montsià ha fet difusió de com actuar inicialment i com procedir després. “Encara estem atenent alguna consulta”, ha explicat l’arxivera Montse Matamoros.
Salvats per la digitalització:
L’Ajuntament de Godall havia ingressat a l’Arxiu Comarcal del Montsià tota la documentació històrica fins al 1990. «Això arriba a passar en un municipi que encara tingués la documentació històrica al seu municipi, i l’afectació seria terrible», ha alertat Matamoros. També ha estat clau l’administració electrònica a partir de 2015 o que el consistori té la comptabilitat digitalitzada des de 2006. «Per tant, són uns 25 anys que, evidentment, és una afectació molt important i ens portarà molta feina, però, per sort, en aquest cas, el municipi ja havia actuat abans», ha destacat la directora.
Així i tot, l’alcalde de Godall ha lamentat que els ordinadors del consistori també estan malmesos per l’aigua. Els discs durs s’han guardat per intentar recuperar la informació que contenen, però els aparells han quedat inservibles. Albiol confia que la gestió diària del consistori podrà continuar. També està pendent revisar què ha passat amb la documentació de la cooperativa de Godall, “que va rebre molt” en la barrancada. «S’ha d’entrar a veure què és recuperable, perquè allà, si la cooperativa té 50 anys d’història, estava tota la documentació i molta part s’ha malmès», ha lamentat Albiol.
Una feina “d’anys”:
Josep Ribas, coordinador de la xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, ja ha avançat que estan davant d’una feina que “portarà anys”. Quan es pugui quantificar el volum de documents recuperats, caldrà fer tractaments específics abans de tornar-los a registrar. «No podem instal·lar documentació que pugui ser afectada amb fongs o tipus de microorganismes al costat d’altres sans», ha insistit. «Aquesta és una actuació d’urgència, de primers auxilis, però hem de pensar que no s’atura aquí. Ara estabilitzem i assequem una documentació que després haurà de ser objecte de tota una neteja», ha afegit Maria Carme Balliu.
Congrés Internacional d’Arxius a Barcelona:
L’estabilització i recuperació de fons documentals afectats per les inundacions és un dels temes que aborda aquesta setmana el Congrés Internacional d’Arxius que se celebra a Barcelona, i per primera vegada a l’estat espanyol. S’hi aplegaran més de 2.000 professionals del sector, vinguts de 110 països. El congrés tracta qüestions com la documentació en situacions de conflicte o crisi humanitària, l’accés a la informació i la protecció de dades, l’ús de la intel·ligència artificial i les tecnologies emergents en el sector, així com les connexions entre els arxius i els processos de construcció de la memòria.
ACN