El Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya ha presentat els 20 territoris que formaran part del projecte pilot Barris amb futur. D’entre aquests, hi ha el Barri de la Vila d’Amposta, i el nucli històric de Tortosa. El projecte pilot Barris amb futur, aprovat a Govern, vol treballar noves metodologies d’intervenció de les polítiques socials i urbanes, amb el repte d’assolir una Catalunya socialment cohesionada.
D’altra banda, més enllà dels 20 barris, per atendre la realitat de l’àmbit rural i dels micropobles, Barris amb futur inclou en el pilotatge el programa Microcomunitats de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, acordat amb l’Associació de Micropobles de Catalunya. El programa treballa l’accés als serveis públics i a l’activitat comunitària supramunicipal a la població resident en 40 petits municipis. De les Terres de l’Ebre aquests són els que han estat escollits: Alfara de Carles, Freginals, Prat de Comte i Vinebre.
Per posar context, el maig de 2004 es va aprovar la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial amb l’objectiu d’impulsar la rehabilitació integral de barris per evitar la seva degradació i per millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees.
Posteriorment, el desembre de 2022 es va aprovar la Llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles per regular les actuacions per millorar l’eficiència energètica, l’accessibilitat, la seguretat o l’habitabilitat d’edificis que per deficiències en aquests aspectes i per factors com la degradació urbana o el desequilibri en la cohesió social es troben en àrees que requereixen una atenció especial per part de les administracions públiques. A més, amb la voluntat de promoure intervencions integrals, també té en compte l’acció sociocomunitària.
Un any després, l’octubre del 2023, el Govern va aprovar el projecte Barris amb futur, un projecte pilot que contribueix al desplegament d’aquesta llei, de manera que l’experiència recollida fins ara millori les condicions d’implementació de la política sociourbana de la Generalitat enguany i, sobretot, a partir de 2025.
Els barris s’han escollit d’acord amb criteris quantitatius (indicadors com ara població migrant amb renda baixa-mitjana, població amb estudis baixos, joves sense estudis, població ocupada, renda mitjana per persona i treball de baixa qualificació) i criteris qualitatius basats en la capacitat de resposta del territori tant des de l’àmbit institucional com des de l’acció comunitària. Un altre dels arguments és demostrar que la intervenció comunitària proactiva permet trencar el cercle d’exclusió. Aquest projecte pilot vol treballar noves metodologies d’intervenció de les polítiques socials i urbanes, amb el repte d’assolir una Catalunya socialment cohesionada. Posa el focus tant en la intervenció de l’administració pública com en la capacitat d’organització comunitària.
En el marc del projecte es posarà en marxa una Oficina Tècnica que dependrà de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials. Les funcions d’aquesta oficina són:
- Definir els 20 projectes d’intervenció sociourbana, d’acord amb els ajuntaments.
- Establir els espais de governança dels projectes, d’acord amb els ajuntaments i els agents més significatius de la societat civil a cada barri.
- Coordinar la formació tècnica per al desplegament de les actuacions. Reportar informació al Consell de Seguiment del Projecte Barris amb futur de la Generalitat, constituït el 22 de febrer.
- Fer el seguiment de la primera fase de desplegament dels projectes.
- Contribuir a generar el marc conceptual, operatiu i d’avaluació de les in- tervencions comunitàries vinculades amb el desplegament de la Llei 11/2022, del 29 de desembre.
També per assegurar l’èxit d’aquest projecte pilot, des del mes de juny i fins al novembre es realitzaran quatre sessions de formació tècnica adreçades principalment a equips de govern i referents tècnics del projecte:
- Canvi social en els barris de Catalunya: vulnerabilitat urbana i instruments de mesura; polítiques públiques de transformació urbana; acció col·lectiva i infraestructures socials.
- Intencionalitats de l’acció comunitària des de la política pública i bases metodològiques.
- Estratègia relacional i pràctiques d’apoderament comunitari.
- Principis teòrics i metodològics de l’avaluació en l’acció comunitària, la teoria del canvi i l’avaluació de programes institucionals.
Redacció L.P.
