En el marc de la descarbonització dels sectors com l’industrial, transport o energètic, l’amoníac s’ha posicionat com un vector energètic amb una validesa com l’hidrogen o el biometà, al ser portador d’hidrogen que es pot transportar i emmagatzemar, és un químic fonamental en la indústria dels fertilitzants necessaris per a la producció d’àcid nítric i es pot fer servir en diverses aplicacions energètiques com a combustible, però cal analitzar en la seva producció que s’ha de triar bé els combustibles fòssils o energies renovables per la seva repercussió en l’eficiència o l’impacta ambiental amb el cost que té cada un, la innovació està en marxa.
L’amoníac com a combustible es pot cremar sol o com a part d’una barreja de combustible, pel 2050 el potencial global d’amoníac en la generació d’energia podria arribar a nivells de més de 100MT en un escenari on la tecnologia està avançant ràpidament, moltes plantes d’energia a base de carbó es poden beneficiar de la combustió conjunta amb amoníac per rebaixar emissions efecte hivernacle. Encara podrien passar anys perquè aquesta innovació es pogués aplicar perquè aquests usos es tradueixin en una demanda per incentivar inversions i sorgir-ne de noves en tres sectors claus, l’energia, transport d’hidrogen i el sector marítim.
A mesura que es vagi produint aquesta transició els responsables polítics de la UE, voldran evitar que l’amoníac importat amb alt contingut de carbó faci baixar la producció Europea en particular el sector dels fertilitzants amb implicacions importants per la seguretat alimentària. En la conferència contra el canvi climàtic, el COP26 de Glasgow, es va plantejar les accions per frenar l’augment de la temperatura a la terra, la transició a una economia lliure de carbó que pot contribuir l’abastiment d’energia per fer front l’esgotament dels combustibles fòssils, la rellevància de l’hidrogen com a vector energètic que avui es considera una gran alternativa encara s’enfronta a problemes de seguretat i baixa intensitat energètica per unitat de volum, per tant, una forma d’aprofitament de l’hidrogen és la seva conversió en amoníac una de les substàncies químiques de major producció i ús del món, la major part (el 80%) s’utilitza en la producció de fertilitzants i àcid nítric havent-hi disponibles infraestructures, emmagatzemant i distribució per poder-les fer servir, a més en poder barrejar l’amoníac amb hidrogen o altres combustibles ofereix una gran versatilitat d’ús.
La UE està explorant diferents vectors que per producció, ús, emmagatzemant i transport vagi bé a l’agenda que tenen projectada pel 2050 per la neutralitat climàtica, però la confluència de forces lliberals i de dretes en el Parlament Europeu fa que es vulgui fer aquesta transició ajudant amb subvencions als empresaris que vulguin produir els vectors d’aquesta agenda, sempre paga’n una part molt important d’aquesta els ciutadans, quan es tracta de negocis privats de grans holdings. Sembla que aquesta bombolla sobre la neutralitat dels combustibles fòssils per preservar l’escalfament del planeta s’acabarà quan no hi hagi més fons de la UE, com els Next Generation i llavors quedaran moltes infraestructures que no sabran que fer-ne com plantes de biogàs, compostatge, hidrogen o amoníac, però fins al moment ja haurem omplert tots els territoris fent una mínima planificació amb la màxima rendibilitat que és el que busquen els polítics.
Cal una reflexió sobre l’impacte de l’últim vector energètic, el principal problema d’ús de l’amoníac com a combustible és que genera òxids de nitrogen (NO2) contaminant que provoca pluja àcida i smogs químics. Aquesta idea de l’amoníac no és nova, es va provar a Bèlgica als anys quaranta en alguns autobusos municipals utilitzant una barreja de carbó i amoníac, s’ha provat també en un avió de la NASA o al Japó més recent en turbines de gas per la producció d’electricitat barrejant amoníac amb meta o querosè encara està tot a les beceroles.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental