Els polígons industrials suposen un ús i ocupació del territori, a part de la superfície ocupada directament cal considerar l’àrea d’influència dels impactes generats per les indústries, que és molt més que la superfície dels polígons. Aquests impactes són la gestió de residus incorrectes, el trànsit, abocaments descontrolats de deixalles, soroll relacionats amb les activitats, el trànsit, enllumenat exterior deficient, olors, problemes d’impactes atmosfèrics relacionats amb la valoració de residus o poques zones verdes. Per aquest motiu cal considerar lo important que són els impactes que generen les activitats industrials considerades potencialment perilloses sobre el medi per definir uns paràmetres de tots els vectors de les diferents activitats, potenciant les sinergies entre totes les activitats per fer que la sostenibilitat estigui a l’agenda d’indústries i administracions, per poder fer una bona fiscalització i evitar impactes, però el més important és establir criteris d’actuació contra la gestió d’aigües residuals, la contaminació lumínica, contaminació atmosfèrica, contaminació difusa, gestió de residus, consums d’aigua, sorolls o compres de productes amb requeriments ambientals.
Als polígons industrials hi conviuen activitats molt diverses creant una gran oportunitat per impulsar la simbiosi industrial dins el marc d’una economia circular i sostenible. Simbiosi vol dir que dues o més empreses del polígon industrial es beneficien mútuament a partir de l’intercanvi de residus o subproductes per la seva utilització com insums (béns que són destinats a crear-ne de nous i que s’han de fer servir amb altres per fer el producte final). Permet que diferents organitzacions cooperin entre elles intercanviant o compartint recursos, materials, aigua o subproductes, que fa possible la sostenibilitat ambiental creant beneficis socials, econòmics i respectant escrupolosament la llei de l’economia circular aprovada pel Parlament de Catalunya. La Generalitat té la plataforma simbiosiindustrial.cat per fomentar i intercanviar recursos, aquesta plataforma vol crear una xarxa d’empreses i professionals amb l’objectiu d’allargar la vida útil dels productes i donar una segona vida als residus a través del subproducte, iniciativa que s’emmarca dins dels objectius i programes de Gestió de Residus de Catalunya del Pacte Nacional per la Indústria 2022-2025 que impulsa la simbiosi industrial i el subproducte a Catalunya i el Full de Ruta de l’Economia Circular de Catalunya (FRECC), a més de crear un espai de referència on les empreses puguin intercanviar recursos generant mitjançant la cooperació beneficis i sostenibilitat reduint impactes contaminants de tota mena, odorífers, atmosfèrics, lumínics o sorolls.
Hem de fugir dels estereotips, durant anys s’ha presentat l’economia circular com l’única capaç de reconciliar el creixement i la sostenibilitat i a la pràctica tot s’ha reduït al reciclatge i l’ecodisseny sense qüestionar el sistema productiu, perquè l’economia circular no es troba en els contenidors de les empreses sinó en el disseny de la cadena de producció. Per tant, la simbiosi industrial vol articular fluxos de recursos d’empreses, un concepte ara mateix de llarga trajectòria i que sota la crisi energètica deixa de ser una estratègia de supervivència i competitivitat industrial. Exemples del Regne Unit, Dinamarca o Flandes demostren que la simbiosi pot reduir costos, emissions i dependència de l’exterior. Segons l’OCDE aquesta aplicació pot reduir un 12% de matèries primeres, evitant més de 600 mil tones de CO₂ i un 8% d’emissions industrials. A casa nostra encara està a les beceroles la simbiosi, per la manca d’infraestructura invisible que ho faci operatiu, dades, intermediació i governança.
Un altre manca i crec molt important: s’ha de traslladar al territori un debat inclusiu de les empreses que necessitem als polígons industrials abans de fer el planejament del terreny. No podem vestir d’empreses els polígons sense cap criteri perquè ens passem la llei d’economia circular pel forro de la gavardina tant els ajuntaments com la Generalitat. L’exemple clar el tenim en Kronospan, l’Ajuntament va autoritzar la valorització de 90 mil tones l’any de residus, xifra assumible, i l’autorització ambiental que va donar la Generalitat va apujar a 900 mil tones l’any, inassumible. Arribats a aquest punt només dir que teòricament el que fa la Generalitat per ambientalitzar els polígons industrials està molt bé però fa tot el contrari del que diu, sense tenir en compte els ciutadans que són els danys col·laterals de tots els impactes que es produeixen. Per revertir aquesta situació el ciutadà només té una sortida: fer visible el seu malestar, sortir al carrer i reivindicar la seva salut i el seu benestar. Han d’agafar el repte i fer-ho. La que va ser la primera ministre del Regne Unit ho va dir clar: si el ciutadà vol que s’arregli una anormalitat ho ha de fer ell mateix, no ho pot delegar en els polítics perquè no tindrà recorregut, i tenia tota la raó. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.