14.3 C
Amposta

Riba-roja recupera els vestigis de la “indústria” d’oli de ginebre més importat de la península

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

 L’exhaustiva recerca del grup d’Amics de Riba-roja d’Ebre comença a certificar que la producció d’oli de ginebre al municipi havia estat la principal “indústria” d’aquest producte a la península, sobretot en l’època preindustrial, a principis del segle XVII. De moment, s’han documentat una vintena de forns als entorns del municipi de la Ribera d’Ebre i se’n busquen set o vuit més. Aquesta setmana, professors i alumnes de la Universitat de Barcelona (UB) han fet la primera campanya d’excavació d’un dels forns per datar-lo i documentar-lo. El Museu Etnològic i de les Cultures del Món ofereix aquest estiu una exposició i conferències per fer difusió d’una indústria abandonada a principis del segle XX.

L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels de càdec (Juniperus oxycedrus), una espècie arbòria germana del ginebre comú (Juniperus communis). Té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides. Històricament s’ha fet servir de remei per a diverses malalties humanes però, sobretot, per curar els animals. Es té constància del seu ús en ungüents per a èczemes, berrugues i paràsits, però també en cataplasmes per a mals de pit, angines i refredats. Fins i tot es bevia, en forma d’infusió, com a remei contra trastorns digestius i nerviosos o s’han trobat faraons egipcis embalsamats amb ell.

En veterinària, amb l’oli de ginebre es curaven les ferides dels animals, malalties com la sarna o s’atacaven polls, paparres i paràsits intestinals. A Riba-roja, probablement per la proximitat del riu Ebre, es va estendre una nombrosa xarxa de producció. Documents del segle XVII demostren que era un comerç consolidat i que es transportaven litres d’aquest oli cap a Lleida i sobretot cap a les zones ramaderes dels Pirineus. En transportaven uns mil litres en rècules amb una desena rucs, mules i cavalls.

Tot aquest patrimoni etnogràfic l’han certificat i recopilat, també amb algun testimoni oral, el grup de jubilats que forma l’entitat Amics de Riba-roja. “Portem sis anys seguits de feina buscant forns perquè només en coneixíem un ja en tenim una vintena d’inventariats en una zona de 100 quilòmetres quadrats”, ha explicat Josep Aguilar, vicepresident de l’associació. “La gent de poble ens ha ajudat molt. Encara vam poder parlar amb un dels grans constructors d’aquests forns, Jaume Florensa, que en va fer un fa seixanta anys”, ha detallat. També tenen constància d’altres forns a poblacions pròximes.

Aquesta setmana un equip d’arqueòlegs de la UB han començat a excavar un d’aquests forns, un dels més contemporanis i més ben conservats, del 1928. Laia Gallego, responsable de l’excavació, ha explicat que es tracta “d’una prova pilot”, on provaran la metodologia arqueològica amb els forns, i comprovar el funcionament, l’estructura i la cronologia. “Veurem què trobem més enllà d’allò que ja s’ha investigat antropològicament i històricament. Està sencer, té tots elements i cada unitat estratigràfica està molt ben conservada”, ha apuntat Gallego. L’objectiu és poder arribar a excavar entre 4 o 6 forns en diferents campanyes.

A l’exposició del Museu Etnogràfic es mostren documents antics i estris emprats per les cavalleries que transportaven l’oli de ginebre. També es pot veure eines tradicionals, una gran maqueta i ulleres de realitat virtual amb què s’explica com es bastien i com eren els grans forns que esquitxen tot el territori municipal de Riba-roja d’Ebre. Diversos audiovisuals descriuen pas a pas com es treballava amb els forns, mitjançant processos de combustió en sec.

Redacció – J.V

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

“Sarabastall i polseguina”, un llibre que explica com va ser la Guerra Civil a Tortosa a partir de 38 testimonis

“Sarabastall i polseguina: testimonis de la Guerra Civil a Tortosa” és el títol del llibre que acaba de publicar Toni Royo Aspa, amb l’objectiu...

Els contactes del brot d’Alcanar han donat negatiu en les proves del coronavirus

Tots els joves d'Alcanar que des de fa dies estan confinats per haver estat en contacte directe amb dos positius per coronavirus han donat...

3.145 infants i joves participaran en 118 activitats de lleure a les Terres de l’Ebre aquest estiu

Les entitats organitzadores de les activitats de lleure a les Terres de l’Ebre han notificat a la Direcció General de Joventut (DGJ) un total de 118 activitats per aquest...

Denuncien una empresa de la Ràpita per realitzar transport marítim sense permís i amb mancances de seguretat

Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra pertanyents a la Unitat Regional de Medi Ambient van inspeccionar el passat dia 4...

Clubs de futbol ebrencs fan públic el seu malestar pel “mercadeig” amb els jugadors

Diversos clubs de futbol de les Terres de l'Ebre consideren que la política que s'està duent a terme en alguns clubs, concretament la Rapitenca,...
- Anunci -
- Anunci -