14.3 C
Amposta

La PDE manté la seua oposició al projecte del Xerta-Sénia

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) manté la seva oposició al projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia, que la Generalitat vol impulsar definitivament durant els pròxims anys, perquè està basat en l’oferta d’un important cabal d’aigua, amb una infraestructura que arriba fins gairebé el límit de la província de Castelló, sense comptar amb un nombre suficient de regants que l’utilitzin i n’assumeixin el cost. En aquests termes s’ha expressat el portaveu del moviment antitransvasament, Joan Antoni Panisello, qui després de felicitar el nou president de la Comunitat de Regants del Canal Xerta-Sénia, Josep Lluís Gimeno, ha avançat que demanaran una reunió amb la nova junta directiva per tractar totes aquestes qüestions.

La PDE manté intactes les seves reticències inicials davant d’un projecte amb xifres de dimensions ingents: aspira a estendre el regadiu en unes 16.500 hectàrees de conreu de secà de les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià amb una concessió de 72 hectòmetres cúbics anuals. Tot i que el Govern ha invertit més de 100 milions d’euros –disposa ja de la captació, estació de bombament i alguns trams del canal principal ja finalitzats-, les actuacions van quedar paralitzades fa més de set anys per manca de pressupost i de regants. El passat mes de maig, el Departament d’Agricultura va licitar el contracte de serveis per a l’assistència tècnica per al projecte constructiu del regadiu i va anunciar la voluntat de materialitzar-lo definitivament en els pròxims anys.

“És un canal i una obra imprudent. Per a ser efectiu ha de tenir regants. I pel que nosaltres sabem, no en té”, ha abundat Panisello. Més enllà de les discussions sobre la xifra concreta, la manca d’un nombre suficient de pagesos adherits que assumeixin el cost de posar les finques en regadiu és una qüestió central. Especialment, després que experiències passades apuntin que administracions i regants puguin posar sobre la taula la necessitat de finançar el projecte a costa de la venda de l’aigua, mitjançant un transvasament, a altres territoris que en demanen. “Omplir un canal d’aigua, sense regants, com a regadiu i de cara Castelló no és suficient, s’ha de parlar més”, ha reblat Panisello, tot recordant les reiterades demandes des del nord del País Valencià de disposar d’aigua de l’Ebre a través d’una infraestructura que el franquisme va dissenyar per portar aigua fins als alts forns de Sagunt. El nou disseny telescòpic de la canalització, apunten, no esvaeix aquests dubtes.

Amb l’elecció d’un nou president i una nova junta directiva, el moviment antitransvasament confia obrir un període de diàleg “més fluït” que el que va mantenir amb l’anterior dirigent, Lluís Cortiella. De fet, Panisello nega que s’oposin en cap cas a projectes que puguin beneficiar la pagesia del territori. “Si el regadiu és un bé per al territori no ens podem queixar. Però és una obra mal feta. Si es vol posar en marxa un regadiu, es fa públic un cens de regants amb les hectàrees, polígon i els costos que han d’assumir, sent conscients dels costos, llavors és quan es pot posar en marxa el canal”, apunta. En canvi, posar a disposició 74 hectòmetres cúbics sense un nombre de regants suficient es planteja com una aposta “utòpica”. Especialment, quan molts dels propietaris de finques de les planes interiors s’abasteixen des de fa anys dels pous de l’aqüífer de la Galera, que s’alimenta de l’aigua dels Ports.

Panisello planteja, en aquest sentit, altres problemes addicionals en el desplegament del regadiu. “Com es portarà l’aigua a unes finques quan entremig hi haurà propietaris que no es voldran apuntar al canal. Aquella persona permetrà passar les canonades? Són coses que han quedat molt a l’aire i que amb l’anterior president mai vam aconseguir esbrinar”, ha afegit, tot mostrant-se optimista davant la possibilitat de parlar trobar coincidències amb els nous dirigents dels regants i expressar-los obertament les discrepàncies.

El nou president de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia, que ha assumit el càrrec fa pocs dies, ha anunciat que compareixerà públicament la setmana vinent per presentar-se i donar compte de l’actual situació del projecte. Consultat per l’ACN, ha assegurat que s’està complint el full de ruta marcat fa dos o tres anys i que les adhesions de pagesos “pugen”. Gimeno també ha volgut deixar clar que els regants no són “contraris a la PDE” i els ha agraït la seva tasca en defensa del riu. En aquest sentit, ha ofert “mà estesa” tant a la Generalitat com amb els moviments socials en la línia de mantenir una comunicació fluïda amb tots els agents socioeconòmics del territori.

Per al sector agrari, la posada en marxa del regadiu és fonamental per poder garantir la continuïtat de les explotacions i de l’activitat en aquesta zona del territori, tal i com manifesten cooperatives, sindicats agraris i associacions. La PDE, però, continua advertint que la seva posada en marxa podria acabar obeint a interessos especulatius dels nombrosos propietaris del País Valencià que durant anys han adquirit grans finques de la plana i que ara veuen com el conreu de cítrics està ensorrat i s’obre la possibilitat a altres negocis, com el dels alvocats, que requereixen un elevat consum d’aigua.

Font: ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

S’activen dos nous brots a les Terres de l’Ebre: al Pinell de Brai i a Alcanar

Aquest dilluns, 10 d'agost, el Departament de Salut ha informat que a les Terres de l’Ebre hi ha catorze brots de coronavirus. Anteriorment n'hi...

Incendi provocat per un llamp a una muntanya de Prat de Comte

Els Bombers de la Generalitat han informat, per mitjà de la xarxa social Twitter, d'un incendi a la vessant d'una muntanya a Prat de...

La zona blava d’Amposta, gratuïta des d’avui 10 d’agost, fins dissabte 15

Des d'aquest dilluns 10 d'agost a les 16h fins dissabte 15 (inclòs) la zona blava d'Amposta serà gratuïta. Tradicionalment, la setmana de Festes Majors no...

La historiadora Noemi Riudor recull en un llibre 24 històries de combatents que van morir a la Guerra del Pirineu a l’Ebre

El llibre 'Memòria històrica. Fent recerca del Pirineu a l'Ebre', de la historiadora Noemi Riudor, recull les històries de 24 persones, la majoria combatents...

Tortosa forma i dona feina a 10 joves del centre històric amb el programa Treball als Barris

El Centre de Formació Ocupacional (CFO) de Tortosa està duent a terme una nova edició del programa "Treball als Barris". Enguany, 10 joves menors...
- Anunci -
- Anunci -