EbreNotícies

Homes vestits amb falda pel dret a decidir i contra els prejudicis a Horta de Sant Joan

Dos veïns de la població impulsen aquest divendres al migdia, per segon any consecutiu, una trobada a la plaça de Catalunya del poble

La falda masculina o ‘kilt’, un dels signes d’identitat de la cultura escocesa, com a metàfora del dret a decidir i contra els prejudicis de tot tipus. Fa un any, dos veïns d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), van decidir organitzar una trobada d’homes amb falda amb aquest esperit reivindicatiu. En aquella ocasió hi van acudir mitja dotzena de persones. Enguany, i com a preludi de la festa major, esperen que desenes d’homes secundin la convocatòria vestits amb faldilles. La cita és aquest divendres a la una del migdia a la plaça de Catalunya del poble. Tot plegat vol transmetre, segons un dels organitzadors, l’activista Jesús Carbó, qui assegura vestir habitualment amb aquest peça de roba, un clar missatge contra les pors i els estereotips, socials i culturals, als més joves.

La primera celebració, el dia 2 de setembre de l’any passat, va tenir lloc de forma gairebé “espontània”. Tot i que, en aquella, només van assistir sis persones, van veure potencial per “fer-ho gran”. “Els escocesos fan un acte democràtic molt lloable, que és fer un referèndum i ningú els posa problemes, i aquí ens peguen hòsties. Com havia la vinculació de les faldes vam decidir fer un acte reivindicatiu, sense fer èmfasi en cap aspecte, sumant-ho tot”, apunta. Fins i tot van intentar contactar amb les autoritats escoceses per proposar-los la idea. Un amic que vivia en aquell país els va ajudar a difondre-ho i la premsa d’Escòcia va acabar fent-se ressò de la iniciativa.

L’activista hortolà nega, però, que es tracti d’una qüestió estrictament política, vinculada únicament amb el procés, el dret a decidir i l’afinitat política amb la causa independentista escocesa. La filosofia darrere de tot plegat es resumeix, en les seves paraules, així: “que cadascú sigui feliç, mentre no molestis l’altre quin problema hi ha? Si vaig amb falda, si m’agrada o no la independència, si vull anar amb pantalons, pintar-me les ungles o la inclinació sexual”, argumenta.

Els homes posen faldes i alguns, també, es pinten les ungles com a mostra de “suport” al col·lectiu LGTBI així com als adolescents amb la identitat sexual encara per definir, segons apunta Carbó. “Quan alguns et veuen amb les ungles pintades, que ets un home i heterosexual, s’animen. És molt engrescador aquest acte d’alliberament”, subratlla l’activista i organitzador, fundador també del col·lectiu ‘Home amb falda d’Orta’.

En realitat, explica, una part important de l’objectiu d’aquesta reivindicació és atacar “les pors”, una preocupació que li ve assegura, de les seves facetes de pare i mestre. “Deixar les pors de banda i demostrar, sobretot als adolescents i als petits, que ens omplim la boca de llibertat i de respecte, que tenim una gran quantitat de por del què diran, que no donem exemple”, rebla.

Els ‘únics’ amb falda a Brussel·les

Carbó explica que la decisió de portar falda “va ser un acte per dir jo puc fer el que em dona la gana”. Una decisió que, poc a poc, va anar “engrescant més gent” del seu entorn. “Primer et miren estranyats, després s’acostumen i després et diuen: jo també vull anar amb falda escocesa”. Fins i tot, recorda, ell i els seu germà van convertir-se en els “únics” que portaven falda –dones incloses, precisa- a la manifestació de Brussel·les del desembre de 2017, fet que va cridar l’atenció de molts dels assistents a la protesta, inclòs el mateix Carles Puigdemont, segons relata.

De cara a la segona trobada d’aquest divendres, Carbó confia aplegar, com a mínim, entre 25 i 30 homes amb falda a la plaça de Catalunya d’Horta a partir de la una del migdia. Són els que, explica, ja han decidit comprar un ‘kilt’, sigui en botigues, per Internet o confeccionant-lo. Alguns, fins i tot, com passa a la mateixa Escòcia, han investigat per conèixer quins colors els podria correspondre en funció de la seva família. “És molt divertit. Les dones van dir : i nosaltres, què? Han organitzat la seva festa paral·lela i no sabrem com aniran vestides”, apunta.

A la trobada, a més, esperen la participació d’integrants de les colònies escocesa, anglesa o irlandesa que habiten a les Terres de l’Ebre. Segons Carbó, cadascú, ho pot fer aportant i reivindicant les seves pròpies idees i conviccions. “Alguns volien aparèixer amb una pancarta de no al Brexit”, explica, tot matisant que també estan oberts a la gent que vulgui expressar missatges favorables en aquest sentit. Un grup de Terol que toca música celta, Lugh, amenitzarà la trobada, que compta amb el suport de l’Ajuntament de la població.

Redacció – V. Ll. S.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close