EbreNotícies

El Parc Natural del Delta de l’Ebre realitza cremes controlades

Es tracta d’una eina de gestió clau per regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits

Personal de Forestal Catalana del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF), i del Cos d’Agents Rurals,  amb la direcció i coordinació del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals i els tècnics del Parc Natural del Delta de l’Ebre, han participat en un operatiu per a dur a terme cremes controlades a prop de 3 hectàrees de senillar dins de l’àmbit del parc.
Concretament, els treballs s’han centrat a l’àrea de la Bassa de l’Encanyissada i han mobilitzat gairebé una desena de professionals. Principalment s’han cremat zones ocupades pel senill (Phragmites australis), una planta que, en condicions adequades, ocupa grans extensions i desplaça les altres espècies. La seva reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els rizomes (arrels) per expandir-se, de manera que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.
L’objectiu de les cremes controlades és reduir l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en ambients humits per facilitar el moviment de la fauna que hi habita. Les cremes, que es desenvolupen anualment el mes de febrer, i al Delta de l’Ebre des del 1994, són una eina de gestió clau per regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits. Aquestes són les cinquenes cremes controlades que es fan enguany al Delta de l’Ebre des de principis de febrer. L’any passat es van cremar de manera controlada al Delta de l’Ebre entre 80 i 120 ha en cinc zones diferents. L’objectiu d’aquesta planificació és evitar la crema de superfícies excessives sobre una zona en un mateix any. Per tal que l’impacte sigui el mínim possible, es cremen les zones designades de forma fraccionada en quatre o cinc anys.
El Delta de l’Ebre acull senillars en molt bon estat al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Aquests són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus, com les de la família de les ardeides (martinets i agrons), els ràllids (polles i rasclons) i altres com els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols, etc). Degut a la seva elevada productivitat, any darrere any, produeix una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort, que comporta una manca d’oxigen i un envelliment progressiu d’aquesta comunitat.
Per tant, el foc té un efecte positiu sobre el senillar perquè elimina restes vegetals mortes i el nou senill surt a la primavera amb més vigor. En aquesta època de l’any la vegetació reuneix les condicions òptimes per realitzar aquesta operació i no afecta el període reproductiu de les aus.
 
Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close