NotíciesSocietat

Decàleg per a fer un bon ús dels videojocs a casa

A Espanya hi ha més de 24 milions d'espanyols que juguen a jocs digitals i se situa com el 9è mercat més important del món

La indústria del joc digital en totes les modalitats i dispositius és actualment el primer motor mundial en l’àmbit de l’entreteniment. L’any 2018 va generar 134.900 milions de dòlars, amb un creixement d’un 10,9%, segons la companyia Newzoo.  A Espanya, 24,6 milions d’espanyols juguen a videojocs i el sector genera més de 2.000 milions d’euros en ingressos, fet que ha situa a Espanya com el 9è mercat més important del món. Però, encara avui continua arrossegant una imatge socialment controvertida. «El que és mal vist és qualsevol recurs cultural que no és associat a l’alta cultura», afirma Daniel Aranda, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i membre del grup de recerca GAME. «S’associa el “bon entreteniment” al que té a veure amb l’alta cultura, i el que queda fora és jutjat des de la “por social” o el pànic moral: al que no coneixem li atribuïm una etiqueta negativa», explica Aranda. Aquest procés ja l’han viscut altres tecnologies que en el seu moment es van convertir en novetat, com la televisió o el telèfon. Davant d’aquest escenari, és important destapar alguns falsos mites i oferir consells per a fer-ne un bon ús:  

  1. Jugar a videojocs és bo. «El videojoc és una màquina d’aprenentatge, en la qual el jugador ha de superar un repte, i aquest se supera aprenent quines són les regles del joc, amb esforç, enginy i dedicació», afirma Aranda. Alguns estudis mostren que entre els beneficis i les competències de jugar-hi, hi ha la capacitat de fomentar la concentració, l’interès pel descobriment, el compromís a llarg termini, l’optimació de recursos i la seva administració, i l’afany per millorar les nostres competències en l’univers del videojoc.
  1. No hi ha un barem d’hores de joc correcte o incorrecte. «No hi ha un “ús normal tipus” de dedicació als videojocs: cada família ha de decidir el temps que consideri correcte, segons els seus valors familiars», explica.
  1. És important revisar el codi PEGI i els gameplays abans de comprar un joc. Els codis PEGI donen una idea del tipus de contingut que té el joc i l’edat recomanada, informació que tots els videojocs porten a la caràtula o al web. Els gameplays són talls de fragments d’alguna partida a YouTube. «Aquests recursos donen a les famílies informació sobre el joc i sobre la temàtica per a poder-nos fer una idea de la línia del videojoc», afirma l’expert. Hi ha altres recursos de consulta que s’ofereixen, com la «guia pels pares», una secció d’informació que tenen tots els jocs. Tanmateix, Aranda adverteix que «pot no ser gaire fiable, perquè prové de la mateixa indústria, i pot ser més útil fer cerques i llegir opinions sobre el videojoc a internet».
  1. Són eines de relació social. «La gràcia del videojoc és jugar en grup, perquè es creen “xarxes de joc social”, i com més social és el joc més èxit té», explica Aranda. Cada vegada més, els videojocs aprofundeixen en les versions multijugador i hi aposten; per tant, la creença que és una pràctica en solitari és un fals mite allunyat de la realitat. Segons la literatura acadèmica sobre el joc digital, els videojocs afavoreixen la participació creativa per mitjà de les comunitats de fans dels jocs (Wirman, 2009, «Sobre la productividad y los fans de los videojuegos»), la socialització i la creació de vincles estrets amb els seus iguals, i al mateix temps, es generen xarxes d’intercanvi (Jansz i Marten, 2005, «Gaming at a LAN event: the social context of playing videogames»; Zagal, 2010, Ludoliteracy: Defining, Understanding, and Supporting Games Education) des d’on es treballen continguts i habilitats curriculars i extracurriculars.
  1. Els jocs en modalitat en línia són una oportunitat per a interactuar. Per a l’expert, aquesta és una qüestió que ha de decidir la família, la qual ha de determinar i pautar si el menor ha de jugar més o menys en línia segons l’edat, la maduresa i el tipus de joc. La forma en línia pot fer entreveure més perills, però també augmenta les habilitats relacionals, explica Aranda, que afegeix que, progressivament, quan es vagi fent gran, anirà jugant més amb desconeguts que amb coneguts.
  1. Els videojocs han de formar part de la conversa a casa. En l’àmbit domèstic és important que la família estigui al corrent dels avenços i que sigui un tema de conversa més. «Els videojocs han de ser un tema de debat ordinari a la família, que sigui present i no un input del qual només diem: “no juguis tant…”», considera Aranda. En aquest camp, els pares són l’interlocutor amb què menys parlen els adolescents sobre videojocs segons un estudi del grup GAME. «Compartir-ho en l’àmbit familiar pot ser molt interessant, perquè qui té les competències per a jugar són els menors; per tant, s’esdevé un paper diferent en què els menors ensenyen els adults a jugar», explica el professor.
  1. És necessària la supervisió d’un adult. «Sempre hi ha d’haver la supervisió d’un adult, però anirà evolucionant segons el nivell de maduresa del menor i dels valors de la família», explica Aranda. Segons l’expert, a mesura que el jove es va fent gran, el nivell de supervisió hauria de ser menor, bàsicament perquè també ha de formar part de la conversa a casa i, per tant, de manera natural els videojocs ja tenen visibilitat en la família.
  1. El joc ha de començar en un «lloc social» i, més tard, passar a un espai privat. «L’evolució natural de l’espai de joc i de les necessitats del menor passa primer per un lloc social, com ara el menjador, per tal d’afavorir una supervisió dels adults quan és més petit. Amb el temps, passarà a un lloc més privat, com la seva habitació, tant per necessitats pròpies del joc (multijugador, en línia, amb converses amb altres jugadors) com per a poder-se expressar personalment fora de la mirada parental», explica Aranda.
  1. Vigilar amb els jocs amb apostes (de gambling) i les compres en línia. «Aquest tipus de joc fomenta el model d'”escurabutxaques”, de ruleta…, que cal que l’adult vigili». És un negoci que s’ha estès a la majoria de jocs i, segons l’expert, cal posar-hi molta atenció perquè fomenten la ruleta, les cartes, etc., una tipologia de joc que no té res a veure amb els videojocs. A més, en molts jocs, hi ha una sèrie d’estratègies de compra des de la mateixa aplicació (in-app), que permeten al jugador, per exemple, tenir vides en canvi de pagar una quantitat de diners o de desbloquejar un element pagant, diners que es cobren directament amb la targeta vinculada al compte. Per a controlar aquesta mena de compres hi ha mesures de control parental tant a Google Play com a Apple.
  2.  És necessària una alfabetització sobre el joc tant a l’escola com a casa. «Incorporar a les polítiques educatives actuals una bona proposta d’alfabetització sobre els jocs digitals ens permetrà tenir capacitat crítica i competència creativa, i entendre, opinar i generar noves experiències de jocs i projectes», conclou Aranda.

Videojocs i formació: la UOC, a NiceOne Barcelona

Tot i que els videojocs estan vinculats a l’oci per a la majoria d’usuaris, també es pot convertir en una sortida professional i cada cop hi ha més oferta formativa en aquest àmbit. Així, NiceOne Barcelona, el saló sobre videojocs que tindrà lloc del 28 de novembre a l’1 de desembre inclourà un escenari amb tallers impartits per diverses universitats. La UOC hi serà present dijous 28 a les 12.30 hores amb una conferència de Ramon Santamaria, professor col·laborador del Màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs, que ha creat la llibreria Raylib, la qual facilita la formació en programació.

El mateix dijous a les 16.30h hi haurà un taller sobre el disseny d’espais mitjançant la realitat virtual, a càrrec de Pierre Bourdin, co-director de l’innovador màster de Disseny d’Espais, Realitat Virtual i Augmentada de la UOC i Elisava.

D’altra banda, el divendres, diversos graduats del màster de Disseny i Programació de Videojoc de la UOC mostraran els videojocs que han creat en el seu treball final de màster. A més, els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC seran presents a la Fira amb un estand per oferir informació de com formar-se per arribar a ser un professional en l’àmbit dels videojocs.

Font: UOC

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close